El poder eclesiàstic que va ostentar Oriola durant segles s'evidencia amb un sol cop d'ull a la ciutat. La població del Baix Segura reuneix una gran quantitat de monuments dignes de visitar, com ara el palau episcopal o l'església-catedral del Salvador. Tot i la bellesa d'aquestes obres arquitectòniques de caràcter religiós, l'autèntica joia de l'urbs meridional és el convent de Santo Domingo. Considerat com a l'Escorial de la mediterrània, durant quasi 300 anys va convertir-se en una universitat catòlica. El convent, malgrat el pas del temps, ha mantingut la seua utilitat educativa. En l'actualitat, les parets d'aquest element declarat bé d'interès cultural acull el col·legi diocesà Santo Domingo, el qual està al punt de mira de l'Agència Antifrau per una operació urbanística pactada entre l'Arquebisbat d'Oriola-Alacant i els equips municipals encapçalats pel PP.
A la façana d'aquest centre educatiu, es pot llegir «Pàtria i Franco» en una inscripció de gran mida i pintada amb sanguina. Aquest vestigi franquista en una institució educativa privada i subvencionada per l'administració pública no és l'únic que hi ha al País Valencià. Segons el catàleg elaborat per la Generalitat Valenciana, el territori compta amb 1.042 elements referents a la dictadura franquista, dels quals 575 estan pendents de retirar per la seua condició d'exaltació del règim criminal. «L'objectiu d'aquest registre viu és aconseguir un territori lliure de vestigis que encara perviuen després de més de quaranta anys de la fi de la dictadura franquista», ha proclamat la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, d'Esquerra Unida.
«El catàleg de vestigis vol democratitzar els espais públics del nostre territori com a forma de reparació de les víctimes del franquisme i de recuperació de la memòria democràtica, un factor imprescindible de la convivència a la Comunitat Valenciana», ha ressaltat en l'acte de presentació celebrat aquest dijous, qui ha precisat: «Un 35,06% dels municipis valencians estan lliures de vestigis». En l'elaboració d'aquest mapa d'elements franquistes al País Valencià, han participat associacions memorialistes i s'ha requerit informació als ajuntaments. Dels 542 municipis del territori valencià, 281 han contestat, dels quals 91 tenen vestigis i 190 no alberguen aquest tipus d'elements. El llistat, però, és incomplet atès que el 48% de les poblacions valencianes no han contestat a la direcció general de Qualitat Democràtica.
Exaltació antidemocràtica
L'inventari confeccionat per la direcció general que encapçala Iñaki Pérez Rico, d'Esquerra Unida, compta amb 71 vestigis corresponents a monuments, monòlits, tombes i mausoleus, creus, escuts o inscripcions, dels quals 37 no s'han retirat encara. Dintre d'aquesta categoria de vestigis franquistes, en destaca el monòlit a un soldat alemany de la Legió Còndor nazi ubicat a Betxí (Plana Baixa) o la creu a Vilavella (Plana Baixa) amb elements d'exaltació, com ara la inscripció «Per Déu i per Espanya, caiguts i presents». Gavarda (Ribera Alta) compta, així mateix, amb una església parroquial que posseeix una creu dels caiguts amb les inscripcions «caiguts per Déu i per Espanya» i «José Antonio», la qual es complementa amb simbologia franquista. Al catàleg, es comptabilitzen 30 creus dels caiguts, de les que 17 encara no han estat retirades.
El mapa de la petjada franquista al País Valencià compta, al seu torn, amb 60 plaques, de les quals 46 es troben pendents d'esborrar-se. Una de les més impactants, a banda de la mencionada al col·legi diocesà d'Oriola, s'ubica a Portell de Morella (Ports). Adherida a la façana de l'església, compta amb referències al falangista José Antonio Primo de Rivera i al polític conspirador contra la legalitat republicana José Calvo Sotelo. La placa està complementada amb les tradicionals inscripcions «Glòria als caiguts per Déu i per Espanya», «Presents!» i «Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS». Comptabilitzades a banda, es troben les 604 presents en habitatges de protecció oficial. Hi ha 270 que no han estat llevades.
El catàleg disposa, a més, de 274 noms de carrers i altres espais públics, com ara esportius, culturals o educatius, referits a persones, segons ha informat la conselleria, «amb una responsabilitat directa en els processos de vulneració dels drets humans i d'institucionalització de la repressió i la violència que van sustentar el règim dictatorial o que van participar o donar suport a la revolta militar de 1936». Amb 205 pendents de retirar, hi ha casos sorprenents com el carrer al comandant Franco de Bétera (Camp de Túria), o les 15 vies públiques de Petrer (Vinalopó Mitjà) dedicades a personatges de la dictadura.
La petjada franquista al País Valencià persisteix, fins i tot, en els honors entregats durant la dictadura al general sanguinari. Franco disfruta de la medalla d'or d'Altea (Marina Baixa) i és alcalde perpetu a Moixent i Estubeny, ambdós municipis localitzats a la comarca de la Costera. «En la categoria d'altres s'adscriuen aquells elements que no s'adapten a les tipologies anteriors. És el cas del mausoleu del cementiri de Carcaixent (Ribera Alta), on es troben les restes del genocida Vjekoslav Luburic, responsable dels camps de concentració croats que en tot cas haurà de ser senyalitzat segons els criteris que es fixen», informen des de la conselleria.
«Per a determinar quins vestigis s'han de retirar, s'han fixat una sèrie de criteris entre els quals destaca que els vestigis han de ser retirats i no eliminats. La retirada segons els casos podrà realitzar-se als cementiris, museus o centres d'interpretació, pel seu interès com a document o testimoni històric. En el cas dels cementiris, comportarà l'eliminació dels elements d'exaltació i la seua resignificació i senyalització evitant, en tot cas, l'equidistància i l'ofensa de les víctimes, així com el coneixement dels fets i circumstàncies esdevingudes durant la Guerra Civil i la dictadura a fi de construir una millor conveniència democràtica», expliquen des del departament de Rosa Pérez, per agregar: «En el supòsit de traslladar-los a museus o centres d'interpretació no han de ser alterats però sí senyalitzats, acompanyats de panells informatius o altres suports d'informació històrica del seu contingut i de la justificació de la seua preservació, amb la finalitat d'utilitzar-los al servei de la cultura de la convivència democràtica».
Els encarregats, en un primer moment, de retirar aquests símbols franquistes són els ajuntaments, els quals compten, fins i tot, amb ajudes públiques per desenvolupar aquesta tasca de memòria democràtica. En cas que el consistori no tinga cap voluntat d'esborrar la petjada de la dictadura, la Generalitat Valenciana assumirà la responsabilitat de llevar aquest element ofensiu per a les víctimes de la dictadura.