-Quines expectatives electorals té el Bloc Nacionalista Valencià per a un any, el 1999, amanit d'eleccions municipals, autonòmiques, europees i, en el cas que el calendari d'Aznar pare boig, generals?
PERE MAYOR: NO preveiem que Aznar avance les eleccions generals. Si ens centrem en les municipals i autonòmiques, el Bloc es troba davant de les millors expectatives de la seua història, per diversos motius. D'una banda, per la nostra infraestructura i capacitat, per la militància, pel plantejament i el missatge polític. D'altra, perquè ens trobem amb un model polític esgotat, liderat pel PSOE, que no il·lusiona les noves generacions valencianistes ni els sectors nacionalistes que fent servir el vot útil els havien donat suport fins ara. Tot açò juga a favor nostre.
ENRIC MORERA: Hi haurà més alcaldes i regidors nacionalistes. Aconseguirem més vots a les europees. No oblidem que el veritable debat polític no consisteix a destriar si la societat ha de ser capitalista o socialista, sinó en quina és l'estructura territorial de l'estat.
—Quines són les assignatures pendents que ha d'aprovar el Bloc?
P. MAYOR: Entrar a les Corts Valencianes i trencar la barrera electoral. No ens oblidem que en les darreres eleccions l'escó costava vint mil vots, per la qual cosa al Bloc li n'haurien d'haver pertocat tres...
E. MORERA: També hem d'aconseguir representació a l'Ajuntament del cap i casal del País Valencià.
—Les darreres enquestes publicades no els són favorables. Més aviat els donen un escarit 1,7%.
P. MAYOR: Aquestes prospeccions no se les creu ningú perquè el vot útil no funcionarà en les properes eleccions. Segons aquestes enquestes, el PSOE creixerà gràcies als vots del Bloc Nacionalista. I això és un raonament totalment fals que no preveiem.
E. MORERA: Mira, el Bloc creix en estructura territorial als pobles. Tindrem més vots municipals i, de retruc, obtindrem els millors resultats en unes autonòmiques. El Bloc avança políticament tot incorporant gent desencisada de les altres opcions polítiques. Aquests són fets constatables. El vot útil no funcionarà ara perquè els electors ubicats en franges progressistes, europeistes i nacionalistes han constatat que la diferència entre els governs socialista i popular no ha variat a grans trets. Per tant, és en aquest espai que el Bloc aconseguirà galvanitzar sectors que han vist que el debat és quin estat volem i quina serà la participació valenciana en aquesta segona transició.
—Així que, a pesar de les enquestes, el Bloc creix.
E. MORERA: Si en 1995 ja presentàvem cent seixanta llistes municipals, ara se'n sumaran vint de noves. També se'ns ha incorporat Esquerra Valenciana, un partit desencantat tant de la línia d'Esquerra Unida com dels socialistes. Les afiliacions augmenten...
P. MAYOR: A nosaltres no ens han d'explicar com ha estat el creixement del Bloc. Formem part d'aquest projecte des dels inicis. Hem estat capaços de conformar l'estructura política valencianista més sòlida que mai havia existit al país. Que parteix del compromís polític, que és el compromís màxim. La resta de manifestacions cívicoculturals són lloables, però les signa gent que milita amb Manuel Chaves, amb Vera i Barrionuevo, o amb Anguita o, fins i tot, amb Aznar.
—Tant se val, quants regidors aconseguiran?
P. MAYOR: Passarem la quota dels 250 regidors.
E. MORERA: Ara com ara, estem en condicions de convertir-nos en la tercera força política municipal.
P. MAYOR: Curiosament, serem presents a la Diputació d'Alacant i, molt probablement, a la de Castelló. El Bloc és l'exponent demostratiu que el país és molt plural i divers. El primer diputat provincial l'hem tingut a Alacant. Qui ens ho havia de dir?
—Tot i que podeu esdevenir la tercera força municipal, a València res de res.
P. MAYOR: Tan sols que un terç dels valencians de les comarques que viuen a la capital ens donara suport, Morera seria regidor.
E. MORERA: Hi ha condicions per obtenir bons resultats, per plasmar el que anomenem nou valencianisme, per construir un espai d'integració política i de consens que darrerament no havia estat possible per l'acarnissada batalla de València. La ciutat ha de situar- se al capdavant del procés de reconstrucció nacional. Ha de formar la seua identitat no com a tercera ciutat de l'estat, sinó com a primera del nostre país, i esdevenir un model de progrés i sostenibilitat.
—Qui serà el cap de llista del Bloc a les europees?
P. MAYOR: Encara no ho hem decidit. Tanmateix, Morera té moltes possibilitats. En aquest sentit, no veiem cap incompatibilitat si va a Europa i a l'Ajuntament de València. A més, un partit petit com el nostre ha de rendibilitzar els recursos.
—Apunteu que hi hauria compatibilitat de càrrecs. Costa una mica d'entendre-ho.
P. MAYOR: Moltíssims alcaldes i regidors són eurodiputats. No hi veig cap problema.
—Què no hi ha altres candidats?
P. MAYOR: En tenim, però no tan coneguts. Quan analitzem la formació política dels càrrecs públics dels ajuntaments o de les mateixes Corts, ens adonem que el Bloc Nacionalista disposa de moltíssims candidats ben preparats.
E. MORERA: Des de València veiem que la compaginació de candidatures significa que el Bloc pretén projectar elements de modernitat i europeisme a una ciutat que ha perdut el rumb amb Rita Barberà.
—És factible que la coalició amb el PSM i CiU obtinga el quart eurodiputat, que li pertocaria al Bloc.
P. Mayor: El resultat serà bo, tot i que l'eurodiputat es pagarà car en nombre de vots. Es factible que el número quatre isca elegit. I encara que no estan tancades les negociacions, el Bloc té possibilitats de tenir representació a les institucions europees.
—El valencianisme tricolor (per entendre'ns barroerament, gent desencisada que prové del món del secessionisme lingüístic) ha fet forat al Bloc.
E. MORERA: El darrer congrés va ser un exercici de reflexió sobre la realitat i la consciència nacional del nostre poble. Detectàvem que hi havia valencianistes cansats per l'enfrontament, que volien superar el conflicte. Gent que ara col·labora amb el Bloc. Les noves generacions de valencianistes aposten per aquest consens. Així, en les properes candidatures veurem incorporacions provinents d'aquest nacionalisme tricolor, que defensen la nació valenciana, i que denuncien clarament que la Batalla de València només ha perjudicat el nostre poble.
—Al Bloc li calien primàries per elegir candidats?
P MAYOR: Bé, als socialistes els calien primàries perquè de sempre havien elegit les llistes d'una manera poc democràtica, sense participació de les bases. Ací, al Bloc, des dels inicis, les candidatures s'han elegit a les assemblees. Ha participat i ha votat tota la militància. Una altra qüestió, i ben diferent, és veure si seria bo buscar mecanismes perquè els simpatitzants prenguen part en el procés d'elecció de candidatures. Ara les primàries socialistes no han estat això.
—Quina és la valoració que extrauen del pacte amb Convergència i Unió a les europees?
P. MAYOR: ES important perquè no hem renunciat, tot i el nostre procés de valencianització, al fet que compartim llengua i cultura amb altres terres. I compartim molts interessos econòmics, d'infraestructures. Les relacions no són exclusivament de conjuntura electoral, sinó que tenen una perspectiva de futur, tot respectant les diferents realitats nacionals. Els nostres adversaris polítics ens han intentat atacar per aquest flanc. Encara que s'han oblidat que ells no van tenir cap problema de signar amb CiU quan es tractava de garantir la governabilitat a l'estat.
—CiU us ha ajudat a centrar el vostre missatge?
E. MORERA: Ajuda a conèixer com governen Catalunya. Es estratègic que catalans, mallorquins i valencians col·laboren i cooperen, que es coneguen. Molts sectors empresarials i econòmics observen el pacte positivament. D'altres, no l'entenen.
—Quines diferències trobem entre PSPV-PSOE i PP en l'acció de govern al País Valencià?
P. MAYOR: Sense entrar a matisar, entre Lerma i Zaplana hi ha poques diferències. En tot cas, Zaplana ha mantingut més relacions econòmiques amb Catalunya i Balears que no Lerma. El pes de la Generalitat a l'estat és nul, ara i adés. Només cal fixar-se que sempre ha governat al País Valencià el partit que ho ha fet a Madrid i l'executiu valencià s'ha mantingut submís a la política estatal. En sanitat i educació, podríem estar més acord amb la desenvolupada per Lerma. Ara, per què no se'n parla de la llei de comarcalització? En què quedarà la reforma de l'Estatut?
E. MORERA: En aquests moments, populars i socialistes conversen per evitar les "tràgala" dels nacionalistes. Mentre no trenquem el panorama electoral valencià i una força genuïna valenciana i nacionalista puga capgirar l'actual dinàmica política continuarem amb el fracàs autonomista que representen PP i PSOE.
P. MAYOR: No és desgavellat que els partits centralistes majoritaris pacten per frenar les reivindicacions nacionalistes, o senzillament per repartir-se quotes de poder. Per exemple, no van tenir cap problema per pactar la famosa llei valenciana de caixes, ni tampoc per repartir-se la mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida. Això ja passa.
—En què quedarà la reforma de l'Estatut?
P. MAYOR: En bufes de pato. Aquesta reforma la negocien a Madrid, amb l'Abril Martorell i Alfonso Guerra de torn. Ni Zaplana, ni Romero. Dubte que aquesta reforma puga anar més enllà de les que ha aprovat Castella-la Manxa o Aragó.
—Sobreviurà Unió Valenciana a les eleccions?
P. MAYOR: UV és un partit comprat pel PP. Si fóra necessari el suport d'UV perquè Zaplana tornara a governar, no tingueu cap dubte que els el donarien. UV no signarà cap pacte amb el PSOE. Ara bé, Zaplana treballa sobre la base que obtindrà majoria absoluta.
—Això els permet que puguen fer bestieses com la censura de llibres o la retirada del nom d'Enric Valora l'institut de Castalla.
P. MAYOR: El PP hauria de trencar seriosament amb l'eterna tradició de la dreta local d'enfrontar-se amb la universitat, amb la cultura, amb els intel·lectuals.
E. MORERA: Zaplana continua la censura que els socialistes van iniciar amb les 500 paraules prohibides a la TVV...
P. MAYOR: Per no recordar el cas de l'OTI, "Qui n'és de mena mai s'esmena" i el PP continua fent política de dretes. I oblidem-nos d'això del "poder valenciano".
—Celebreu el pacte lingüístic?
P. MAYOR: Queda la part més important, que és l'elecció dels membres. Tenim la sensació que imperarà el trellat. El conflicte era un atzucac i només tenia una eixida. Se li pot dir valencià, però no hi pot haver secessionisme. Quan hi haja quinze noms amb criteri, ens creurem el pacte. I, tanmateix, ara vindrà l'època més difícil: la potenciació de l'ús. Esperem uns dies.
E. MORERA: A la llarga, el procés serà positiu per al valencià!
—La Declaració de Barcelona implica la reforma constitucional?
P. MAYOR: La declaració de Barcelona fa una crida a la resta de l'estat perquè es plantege una nova cultura política. Aquesta ha vingut lligada a la declaració de Lizarra i la treva d'ETA. Bon vent i barca nova per als bascos. Però hem de tenir clar que totes dues declaracions són dos fenòmens polítics diferents. La Declaració de València ha quedat circumscrita només a reclamar més poder civil. Però, compte! Per molt que els valencians tinguen poder civil, si no disposen de poder polític ni influiran ni participaran en la reforma constitucional que d'ací uns anys es plantejarà a l'estat.