La Processó Cívica, o la normalitat del canvi al País Valencià

Segrestada durant anys pel blaverisme més irredempt, la Processó Cívica a València ha estat un termòmetre, de vegades inexacte, de com respira el cap i cassal. Després de certs moments de tensió l'any passat per ser la primera vegada que un alcalde de Compromís encapçalava la marxa duent la senyera, enguany s'ha imposat la normalitat. Només els crits de menys d'un centenar de simpatitzants de Som Valencians han rememorat el record de temps passats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Bombes, agressions, intimidació. Violència, al remat. La Batalla de València, el nom que rep un conflicte espentat pels sectors més reaccionaris del País Valencià amb la permissivitat quan no complicitat de les elits de l'època, va marcar el caràcter d'una societat que va comprar el discurs regionalista, d'un valencianisme ben entès i acrític, d'un anticatalanisme furibund, d'un relat que acabaria sent hegemònic durant anys. I que encara marca pautes, tot i restar arraconat.

La batalla pels símbols, les banderes i les dates va convertir durant anys la Processó Cívica del 9 d'Octubre en la marxa d'exhibició del blaverisme, de l'espanyolisme més ultra. Si l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, va acabar amb el seu esperit cívic i va dotar-li d'un component confessional en incloure l'entrada de la reial senyera a la Catedral de la ciutat, el regionalisme blaver va fer seu aquest acte. El va segrestar. La participació de qualsevol membre de Compromís era vist com una provocació. L'actual president de les Corts Valencianes i aleshores líder del Bloc, Enric Morera, va suportar l'impacte d'un objecte a càrrec d'un membre de l'extrema dreta l'any 2013. Només fa tres anys d'aquell incident.

A un País Valencià on la impunitat de les agressions dels ultres contra qualsevol activista nacionalista encara resten sense esclarir, l'any passat la Processó Cívica va centrar tots els focus. Joan Ribó, de Compromís, havia accedit a l'alcaldia després de destronar a Barberá gràcies a un pacte d'esquerres. I com a mostra de ruptura havia anunciat que la Processó tornaria als seus orígens: la reial senyera no entraria a la catedral. Ribó mateix, a més, seria l'encarregat de dur-la. Malgrat certs moments de tensió al principi del carrer Sant Vicent Ferrer, van alternar-se els crits en contra i a favor de l'alcalde. La capacitat de mobilització del blaverisme semblava reduïda. Només la participació testimonial de Som Valencians intentava despertar a la ment estampes del passat.

Després d'un any al capdavant de València i amb Fernando Giner, el portaveu de Ciutadans, duent la reial senyera, aquell enrenou moderat s'ha desinflat. Només prop d'un centenar de simpatitzants de Som Valencians -entre els quals es trobava l'ex-dirigent de Vox i assot de l'independentisme, Cristina Seguí- amb els seus crits de 'Ribó català', 'som valencians, mai catalans' i 'Ribó dimissió' han mantingut present la participació del blaverisme. Ni el Grup d'Acció Valencianista (GAV), ni una desena de membres d'ultradreta en girar per a entrar al Parterre han fet massa soroll.

Desmobilitzats aquests sectors força envellits -deixant a banda els ultres, la majoria d'esbroncades durant la Processó Cívica a Ribó provenien de gent d'edat avançada-, «ha estat de les més tranquil·les, on la normalitat ha imperat, un fet important», ha afirmat Ribó. Amb el valencianisme polític a la cruïlla de lluitar per esdevindre hegemònic, Ribó ha clamat «contra l'infrafinançament del País Valencià i de València». Un discurs que contrasta amb el del regionalisme d'entendre la valencianitat com un fet que mai crea problemes a l'Estat espanyol. «És un dia per a reivindicar-se com a valencians, però també per exigir un millor finançament», ha clamat també Sandra Gómez, vice-alcaldessa socialista, que després de la marxa a la Generalitat Valenciana de l'anterior líder del PSPV a la ciutat, Joan Calabuig, marca perfil propi per a evitar que continue el transvasament de vots de les files socialistes a Compromís.

«Exigim les inversions que ens toquen», s'ha sumat Giner, que durant el trajecte s'ha parat per a mirar la catedral, com a símbol de protesta perquè la reial senyera no siga beneïda religiosament. Que sectors del blaverisme l'aplaudiren, mostra que la seua estratègia d'esdevindre en una mena d'Unió Valenciana 2.0. sembla funcionar. De fet, la tasca d'oposició ha virat, en els últims mesos, cap a aquestes qüestions per tal d'arrabassar vots a un PP amb 9 de 10 regidors al consistori imputats. La seua presència al Te Deum semblava esdevenir en una espècie de missa dels investigats per la justícia. Qui sap si l'últim 9 d'Octubre del qual gaudeixen, com també pot passar-los als dirigents del PP valencià assetjats pel cas Taula, Vicent Betoret i Gerardo Camps, que han desfilat a la Processó Cívica.

Si el blaverisme s'havia concentrat durant la baixada de la bandera, quan aquesta ha pujat, de nou, a l'Ajuntament de València ja no hi estaven. Símbol de la decadència del moviment, de la normalització del canvi al País Valencià. La mascletada que ha tancat l'acte ha estat el soroll més estrident d'una Processó Cívica que evidència un cert canvi d'època al territori.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.