La supervivència de Ciutadans va hipotecar-se amb la moció de censura a Múrcia. La líder dels taronja, Inés Arrimadas, qui va aconseguir uns resultats esquifits en les passades eleccions estatals, pretenia resituar la formació espanyolista com una opció teòricament centrista, capacitada per pactar a la dreta amb el PP i a l'esquerra amb el PSOE. Una jugada, però, que va tenir un efecte bumerang per a les files de Ciutadans. La maniobra va empipar referents del partit com ara Toni Cantó, síndic dels taronja a les Corts Valencianes, el qual va decidir renunciar a l'escó per enrolar-se en l'equip de la candidata dels populars a la Comunitat de Madrid i representant de l'ala trumpista dels conservadors, Isabel Díaz Ayuso.
En aquelles jornades de política intensa, de decisions preses a colp de xarxes socials, va produir-se l'expulsió del senador i exresponsable d'organització, Emilio Argüeso, de les files taronges. Ciutadans va acusar-lo «d'oferir prebendes a càrrecs i afiliats del partit amb la condició que abandonaren la formació i passaren a ser trànsfugues». «Argüeso ha realitzat recentment, en canals de comunicació institucionals del Senat, manifestacions públiques amb voluntat d'infligir un mal rellevant als interessos i a la imatge tant del partit com del conjunt dels afiliats», va expressar en un comunicat Ciutadans per denunciar la suposada operació d'Argüeso del bracet de Fran Herviás, exsecretari d'Organització dels taronja que va passar-se durant aquells dies d'intensitat política desfermada al PP, per facilitar el transvasament d'afiliats dels taronja cap als populars.
L'expulsió d'Argüeso i la portada de Cantó al seu grup parlamentari va obrir una crisi profunda en la delegació valenciana de Ciutadans, la qual va evidenciar-se durant l'elecció del nou síndic. Tot i el malestar que s'hi va generar en alguns cercles per assenyalar l'ultra Vicente Fernández com a possible relleu del camaleònic Cantó, la designació de Ruth Merino va produir-se amb calma reservada. No va haver-hi batalla, però la tensió era evident. Només calia una altra espurna per agitar la crisi a l'estructura valenciana de Ciutadans, i la guspira ha estat la patacada de la formació a les eleccions madrilenyes, en les quals ha passat d'obtenir 26 diputats a convertir-se en extraparlamentaris. A pesar del pèssim resultat, el candidat i diputat al Congrés, Edmundo Bal, ha estat ascendit dintre de la cúpula taronja.
Arran d'aquesta decisió, com a gota que ha fet vessar el got, quatre diputats dels 18 que hi compta Ciutadans a les Corts Valencianes han decidit abandonar el partit i el grup parlamentari per passar al grup de no-adscrits. Com si es tractara d'una repetició de l'escissió que va produir-se en la legislatura passada, aleshores pel viratge conservador d'Albert Rivera, els parlamentaris Cristina Gabarda,Jesús Salmerón, José Antonio Martínez Ortega i Sunsi Sanchis, la qual en les xarxes socials només compartia contingut del PP, han decidit conjuntament «deixar la militància en Ciutadans per poder seguir defenent, en llibertat, els valors liberals que Ciutadans ha abandonat», expressen en una carta publicada a la xarxa social de l'ocell blau. Salmerón, Gabarda, Martínez Ortega i Sanchis s'enquadren dintre del sector afí a Argüeso, mà dreta del trànsfuga Hervias.
«Fa uns quants anys ens vam afiliar a Ciutadans convençuts que els valors liberals són la solució al populisme i el nacionalisme. Ens sumem des de diferents àmbits, per aportar el nostre granet de sorra i fer possible que aquells que ens volen dividir i debilitar-nos com a país no ho aconseguiren i servir de dic enfront del nacionalisme», afirmen a la missiva els quatre parlamentaris espanyolistes, que agreguen: «Des de fa un any, amb la nova direcció del partit, hem observat com Ciutadans ha abandonat els principis liberals que ens han dut a sumar-nos al projecte. Aconseguirem grans resultats electorals i aportàrem solucions reals als valencians i els espanyols. Tanmateix, veiem com avui es confirma el gir ideològic de Ciutadans per seguir sent una crossa del sanchisme. No ens vàrem sumar al partit per anar del bracet de Sánchez i de tota la seua tropa que vol destruir Espanya i la Comunitat Valenciana». «De manera humil i trista, hem vist com Ciutadans ja no és el partit que ens va il·lusionar a tants. No podem compartir, ni podem defendre, la deriva, ni les decisions que es prenen, en les quals s'han venut els valors fundacionals. La falta d'assumpció de responsabilitats després de les eleccions catalanes i la vergonya de moció de censura de Múrcia són només un exemple de la pèrdua de valors d'aquells que dirigeixen el partit», sostenen.
Els quatre diputats, de fet, «observen com a la deriva de Ciutadans se suma una manca d'autocrítica». «Avui, els mateixos dirigents que van dur Ciutadans a perdre el 90% dels seus vots a Catalunya i en Madrid a desaparèixer, segueixen aferrant-se a la cadira sense assumir cap responsabilitat. A més, els mateixos dirigents nacionals segueixen mantenint els mateixos dirigents a la Comunitat Valenciana, els quals es caracteritzen per la manca de gestió i per perseguir internament aquells que no pensem com ells», critiquen al comunicat. «Doncs a veure si ara que han marxat els que mai van aportar res, podem treballar amb un cert assossec per a rellançar aquest projecte de centre liberal. Ja ho iniciem, sabem com es fa», ha replicat a les xarxes socials, el diputat autonòmic de Ciutadans i expopular, Emigdio Tormo. La síndica taronja, Ruth Merino, no s'ha pronunciat.
La crisi permanent de Ciutadans al País Valencià pot beneficiar a un PP que aspira a reunificar a la dreta i sembla amb una altra energia amb el desembarcament del neozaplanista Carlos Mazón, president de la Diputació d'Alacant, com a presidenciable in pectore dels populars a la Generalitat Valenciana. Aquest divendres, de fet, ha presentat a València la seua candidatura a encapçalar el PPCV. Temps de concentració de la dreta, malgrat que les forces conservadores tindran un obstacle per vendre el seu missatge d'oposició: la manca de visibilitat a les Corts Valencianes després del 'good bye' de la thatcheriana Isabel Bonig per encimbellar a un candidat sense escó a la cambra i amb els taronja experimentant un procés de desintegració que impedeix consolidar lideratges quan s'ha superat l'equador de la segona legislatura de canvi al País Valencià.