País Valencià

El vol més turístic de l'Aeroport de Castelló

La Generalitat Valenciana ha assumit la gestió directa de l'Aeroport de Castelló després del fracàs de la concessió heretada per l'anterior Consell del PP. Revitalitzat per part del Govern del Botànic, la intenció de l'executiu valencià és reforçar el paper d'aquesta infraestructura com a motor del turisme. Amb la petició feta al Govern espanyol perquè Aena s'involucre en el seu funcionament, la reversió pot evidenciar l'experiència de cogestió entre ambdues administracions, tal com demanava el president Ximo Puig per als aeroports de Manises i de l'Altet.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Restaven pocs mesos per a les eleccions valencianes del 2011. Carlos Fabra, encara president de la Diputació de Castelló, condemnat per frau fiscal i imputat en diverses causes judicials, s'erigia com el cacic de les comarques del nord davant de l'aleshores cap del Consell, Francisco Camps, que estava assetjat per les revelacions de la trama Gürtel. «Vos agrada l'aeroport de l'avi?», pronunciava Fabra sobre una infraestructura que havia tingut un cost de 150 milions d'euros i de la qual s'arrogava la seua propietat. Un aeroport que naixia sense avions, ni tampoc sense cap línia. Una infraestructura fantasma que el dirigent popular definia com «un aeroport per a les persones».

Símbol internacional del balafiament dels diners públics, el PP va intentar reactivar l'aeroport l'any 2014 entregant-li la gestió a la firma privada Lavalin, que després seria rebatejada com Edeis i que va ocupar un lloc a la llista negra del Banc Mundial per corrupció. Ara bé, no seria fins a l'arribada de l'esquerra al Palau de la Generalitat Valenciana quan va començar a transformar-se aquella icona del malbaratament públic en una pista que superava en tràfic a diversos aeroports que gestiona actualment Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA). No debades, va convertir-se en un punt neuràlgic per als avions que havien d'apagar les flames dels incendis que afectaven el País Valencià o va revitalitzar-se la zona logística que hi havia al seu voltant, segons destaquen des del Consell.

Ara bé, els plecs de condicions «amb clàusules que buscaven sempre salvaguardar els interessos de la mercantil privada», segons assenyalen fonts d'Aerocas (l'empresa de la Generalitat Valenciana propietària de la infraestructura), limitaven els plans del Consell sobre l'aeroport. Com a conseqüència de la manca d'entesa entre la companyia privada i el Govern del Botànic, el president valencià Ximo Puig ha anunciat aquest divendres la tornada de la gestió a mans públiques. La mercantil comptava amb unes aspiracions econòmiques inassumibles amb l'actual nivell de passatgers. Si l'any 2017 pretenia aconseguir uns 175.000 viatgers, la xifra va quedar-se amb 144.221. Molt lluny de l'objectiu marcat per la companyia privada d'1,2 milions de passatgers a l'any. L'empresa s'havia quedat amb l'aeròdrom després d'abonar un cànon de 24 milions d'euros, que s'havia de pagar durant els primers nou anys.

Amb el plec de condició possibilitant que la firma abandonara la gestió a finals d'enguany en cas de no satisfer-se les seues exigències econòmiques (demanava un plus d'un milió d'euros per continuar ocupant-se del funcionament de la infraestructura), la Generalitat Valenciana ha pres aquesta decisió després d'un acord amistós amb la concessionària. D'aquesta manera, serà Aerocas l'encarregada d'assumir el personal actual en mans d'Edeis a través de la fórmula de la subrogació de treballadors que el Consell ja ha aplicat en altres reversions. Segons fonts d'Aerocas, la idea és comptar amb l'acreditació per començar a funcionar com un aeroport més a finals de 2019, és a dir, una vegada s'hagen realitzat les pròximes eleccions valencianes.

El full de ruta del Govern valencià respecte d'aquesta infraestructura implica convertir-la en un motor encara més intens del turisme al País Valencià i que comence a poder gaudir de línies que connecten amb altres destins i que vagen més enllà de determinades rutes concretes. La línia Castelló-Madrid, per exemple, serviria per poder enllaçar la terminal castellonenca amb altres ciutats internacionals com ara Pequín, apunten des de la Generalitat Valenciana. Una tasca que empreses especialitzades en aquests trajectes, com Air Nostrum, podien desenvolupar. Paral·lelament però, s'intentarà mantenir la línia actual de captar vols internacionals. Per aconseguir-ho, el Govern valencià va invertir 1,6 milions d'euros. Amb l'aeroport supervisat i ara en mans directament de l'àrea de turisme, l'objectiu del Consell respecte de la infraestructura és evident.

Un vol que s'aixeca a la terminal ubicada a les comarques del nord del País Valencià| Aerocas

Tot i que el Govern valencià assumirà la gestió de la terminal amb un cost aproximat de vuit milions a l'any, segons les fonts consultades, el propòsit és que Aena també participe del funcionament de l'Aeroport de Castelló. Sense cap fórmula concretada, l'entrada de la infraestructura en la xarxa espanyola reduiria les despeses i comportaria un estalvi considerable, tal com defensen des de presidència.

Una hipotètica gestió mixta, a més, podria comportar un model de cogestió d'aeroports entre ambdues administracions que permetria visualitzar les possibilitats d'explorar aquest model a llarg termini. Puig, de fet, va exigir l'any passat com a conseqüència de la crisi a l'aeroport del Prat la participació de la Generalitat Valenciana en els aeroports de Manises (Horta) i l'Altet (Baix Vinalopó). «Seria molt oportú que hi haguera presència, o almenys una cogestió, de les comunitats autònomes en els òrgans que regeixen aquestes infraestructures clau per al principal motor de l'economia, el turisme», va afirmar aleshores el cap del Consell.

«S'ha de poder intervenir tant en les decisions ordinàries, que garanteixen el correcte funcionament dels aeròdroms, com en aquelles de caràcter estratègic, amb la finalitat de prioritzar, per exemple, la implantació de noves rutes amb els països emissors de visitants emergents», va defensar. «En els ports ja hem sol·licitat d'una manera clara una major autonomia i relació amb el seu entorn. Una fórmula que també seria positiva en els aeroports», va remarcar. Amb les competències en mans de Foment, una cartera dirigida pel socialista valencià i rival intern de Puig, José Luis Ábalos, la possibilitat d'aconseguir una reivindicació històrica de Catalunya s'albira quasi utòpica. Però una possible gerència mixta a l'Aeroport de Castelló pot ajudar a mostrar que la fórmula pot ser viable.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.