A la trona del Congrés dels Diputats, el representant d'Unides Podem, Rafael Mayoral, va treure la seua vena més vinculada a la defensa dels drets laborals. En la sessió parlamentària celebrada aquest dimarts, el dirigent morat va aplaudir les caixes de resistència dels treballadors contra el foc d'Astúries i de la resta de l'Estat espanyol per sufragar les necessitats d'una família afectada per la mort d'un dels seus integrants mentre realitzava tasques d'emergències. «Això és el sentit de la fraternitat», va ressaltar. Ho feia per defensar la proposició de llei de coordinació dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament en el marc del Sistema Nacional de Protecció Civil, la qual havia registrat a la Cambra Baixa. «No és una llei d'Unides Podem, sinó el resultat d'una lluita de 40 anys per part dels bombers», proclamava.
Amb l'esperit de coordinar iuniformitzar els diferents cossos d'emergències, la proposta de llei presentada estableix uns criteris d'harmonització, els quals seran decidits per part d'una direcció general adscrita al Ministeri d'Interior. O dit d'una altra manera: impulsa en la pràctica un servei unificat d'emergències de caràcter estatal restringint la capacitat de les autonomies. La iniciativa, al seu torn, determina que els bombers hauran de ser funcionaris de carrera, els garanteix una assegurança de vida i una altra de responsabilitat civil, així com insta a crear una regulació en matèria de salut laboral. «Aquesta llei busca que cada un dels treballadors públics d'extinció d'incendis i salvament realitzen la seua activitat amb protecció», defensava Mayoral amb el suport de les formacions de caràcter estatal.
«Era imprescindible regular aquest servei públic», apuntava Pablo Cambronero, de Ciutadans. «Estem ací al servei dels espanyols i dels bombers», secundava Vicente Tirado, del PP. L'exfalangista i diputat de l'extrema dreta Vox, Javier Ortega Smith, se sumava: «Necessitem que es duga a terme una unificació de la normativa per a tots els cossos de bombers d'Espanya». «Existeixen més de 130 serveis de bombers professionals i 500 parcs, que necessiten una llei de coordinació i homologació. El nostre compromís és ferm i decidit», rematava en la mateixa línia Rafael José Vélez, del PSOE. Más Madrid també s'hi sumava a la proposta.
La iniciativa, tanmateix, provocava rebuig entre les forces polítiques arrelades al seu territori. «Vostès no presenten una llei per coordinar. Ho fan per recentralitzar. Si volgueren coordinar, no aprovarien una llei i impulsarien un reglament per als diferents cossos de bombers», replicava Míriam Nogueras, de Junts per Catalunya, qui afegia: «No necessitem una falsa llei de coordinació, sinó més recursos i finançament». «Vostès tenen un caos a l'Estat i la seua recepta és uniformització i recentralització, tot i que també haurien de dir reespanyolització», criticava Pilar Valluguera, d'ERC, la qual ampliava: «Ens plantegen que vostès decidiran on situar els parcs, quins logotips posar, els horaris laborals dels treballadors, etc.». «Que existisca una llei, no vol dir que el cos no es puga privatitzar. Realment, es podrà privatitzar allò que no es podia perquè estava en mans de les autonomies. Si aquesta llei s'aprova, el cos de bombers que ens va protegir l'1 d'Octubre serà com la Guàrdia Civil», advertia.
«Nosaltres compartim part de l'argumentari que s'ha exposat per part d'Unides Podem, però aquesta llei té un rerefons recentralitzador», consolidava Albert Botran, parlamentari de la CUP. «És un dels textos més centralistes, jacobins i allunyats de la realitat que hem vist des de fa temps. No debades, així ho manifesta en l'exposició de motius, en la qual s'apunta la intenció d'harmonitzar el servei de bombers pertanyent a les autonomies i les entitats locals, i situar-los sota una nova direcció general del Ministeri d'Interior, que seguirà les directrius del mateix ministre. Estem, per tant, davant una mena de nova Llei Orgànica del Procès Autonòmic de bombers. Sobta que vinga d'un grup que es denomina confederal. Aquesta proposició, però, també suposa una vulneració de la distribució de competències de protecció civil en la seua versió estatutària i organitzativa», raonava Mikel Legarda, parlamentari del PNB. La proposta, malgrat les crítiques de les forces territorials, s'aprovava amb el suport de les opcions de caràcter estatal, des de l'esquerra fins a la ultradreta.

La presa en consideració de la iniciativa -encara pendent d'esmenes durant la fase de tramitació- va ser celebrada per la Coordinadora Unitària de Bombers Professionals, organització que hi ha abanderat la campanya a favor. «Voldríem agrair expressament al Grup Parlamentari Confederal d'Unides Podem-En Comú Podem-Galícia en Comú la consideració i preocupació mostrada amb el col·lectiu dels bombers professionals i, de manera recíproca, amb tota la ciutadania, ja que amb la consecució d'una llei de regulació dels Cossos de Bombers de les Administracions públiques, ben articulada, s'aconseguirà reforçar significativament el sistema de les emergències al nostre país», expressaven en un comunicat, on recordaven: «Són més de sis anys de treball [...], suportant en primera persona la pena i el sofriment d'aquells que han tingut la mala fortuna d'haver patit un incendi, un accident o qualsevol altra situació de risc, la qual s'hauria evitat, o minimitzat les seues conseqüències, si haguérem comptat amb una regulació adequada».
«Era una llei necessària, ja que calia coordinar l'actual desgavell i la manca d'un servei mínim arreu de l'extensió geogràfica d'Espanya», assegura Carlos González, del Sindicat Professional de Policies i Bombers, una organització integrada dintre de la Coordinadora Unitària de Bombers Professionals. «S'havia de garantir que qualsevol ciutadà d'Espanya tinga els mateixos drets i la mateixa cobertura de servei d'emergències independentment del territori en el qual residisca. No debades, hi ha zones en les quals la cobertura d'emergències és mínima, com puga ser en zones interiors de Castelló o València. Aquesta proposta també garanteix una assistència professionalitzada, ja que igual que ningú entendria que es preste un servei mèdic de caràcter voluntari», esgrimeix. I anota: «No es tracta d'una proposta recentralitzadora, sinó d'assegurar una distribució dels recursos que assegure un servei mínim per tota la geografia espanyola».
Una visió marcadament favorable a la proposta de llei d'Unides Podem que Oriol Salvador, representant de Comissions Obreres al Consorci de Bombers de Barcelona, matisa: «La iniciativa que s'ha pres en consideració al Congrés dels Diputats compta amb aspectes positius, com ara una millora en cossos de bombers que actualment es troben privatitzats o en estat precari arreu de l'Estat espanyol; l'obligació de funcionaritzar a tot el personal operatiu que actualment presta aquest servei amb una categoria mínima professional de C1; i atorga competències màximes als cossos de bombers en l'àmbit de l'extinció d'incendis, els salvaments (subaquàtics, en alçada, en profunditat...) i en serveis amb risc químic, nuclear i biològic. Ara bé, hi ha aspectes a millorar. Si bé és positiu una regulació de la segona activitat dels bombers, caldria ser més concís en aquest apartat en tant que, segons aquesta llei, permet a l'administració actuar d'ofici per fer passar al seu personal a aquesta situació administrativa».
«Aquesta llei, tanmateix, acumula un bon grapat d'aspectes negatius, com el seu caràcter centralitzador en l'àmbit de la direcció i organització dels serveis de bombers de l'Estat a través d'una Direcció General de Bombers. Això pot obrir la porta a dictar des del Govern Central aspectes organitzatius i operatius. En aquest sentit centralitzador, a més, la normativa pot ser un tret per la culata si s'interpreta de forma restrictiva i centralitzadora, és a dir, en contra de les competències autonòmiques i locals, per part dels òrgans estatals que es creen arran de la mateixa llei», avisa l'integrat del cos de bombers de la capital catalana, qui anota: «La normativa posa en perill el conveni que actualment té l'Ajuntament de Barcelona amb el Port de Barcelona per dur a terme el servei de prevenció, extinció i salvament el seu àmbit territorial. Segons la llei, aquest servei passa a ser d'àmbit estatal».
La iniciativa registrada per Unides Podem, tal com indica el representant de Comissions Obreres, «pretén regular els mínims de personal operatiu en funció del nombre d'habitants». «Possiblement és positiu, atès que actualment molts serveis operen sota mínims. En el cas dels serveis amb potencial com ara el Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de Barcelona, tanmateix, hi pot afectar a la baixa», contrasta. I afirma: «Tot i aportar qüestions positives, es pot aprofitar l'avinentesa per a centralitzar un sistema d'emergències que actualment s'adapta a les necessitats de cada territori. Al remat, es tracta de si el Govern central vol donar-li una visió de garantir la professionalització del cos o, en cas contrari, busca centralitzar competències autonòmiques i locals».

Des de la Coordinadora Estatal de Bombers i Bomberes de CCOO encara són més durs: «No estem en contra de la regulació dels Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, atès que hem demostrat en innombrables ocasions, fins i tot amb un decàleg, la nostra aposta per resoldre aquest deute pendent amb els bombers i bomberes d'aquest país, és a dir, per solucionar la manca d'un estatut o marc normatiu legal de caràcter estatal que normalitze uns mínims que obliguen a cada autonomia al desenvolupament d'aquests serveis amb uns paràmetres de qualitat operativa, recursos humans i materials, a més d'una homogeneïtat en matèries laborals». «Amb aquest projecte, però, es proposa una centralització i estructura estatal que tindrà com a primers oponents a les mateixes comunitats autònomes per la invasió de les seues competències i la dels seus estatuts d'autonomia», retrauen, lamentant que, siga quin siga el resultat de la votació final, es tracta «d'una oportunitat històrica perduda» per la confrontació que crearan amb les autonomies.
Vulneració competencial
«Aquesta proposició de llei, la qual està pensada per resoldre els problemes i les deficiències de bona part del conjunt de l'Estat, implica una pèrdua absoluta de capacitat de decisió i gestió dels bombers de Catalunya. Acaba, no debades, amb dècades de feina i ignora totalment les competències pròpies de Catalunya pel que fa a les matèries de protecció civil i serveis, com ara prevenció i extinció d'incendis», comparteix Alfons Tormo, d'Intersindical-CSC, qui amplia: «Els bombers de tot l'Estat espanyol estan formats per un còctel de cossos amb diferents àmbits d'actuació i capacitat competencial que comporta una greu deficiència de coordinació. Ara bé, per solucionar aquests problemes, els quals no pateix Catalunya, no s'ha de centralitzar. Han de ser capaços de proposar una llei que no castigue a uns per beneficiar uns altres. L'experiència ens demostra que quan es fa un cafè per a tots, Catalunya retrocedeix en drets, competències i autogestió».
La normativa que ha impulsat la formació morada, a parer del representant d'Intersindical-CSC, «implicaria la creació d'una direcció general única a l'àmbit estatal, que decidiria tota la gestió i actuació dels bombers de l'Estat, amb la qual cosa es perdia qualsevol capacitat de decisió pròpia». «Si ja ens trobem amb moltes particularitats i realitats territorials dintre de Catalunya, imagina amb una sola direcció general decidint per a tots els territoris de l'Estat, la qual comptaria amb la potestat per determinar les comunicacions, l'idioma de treball, la ubicació i tancament de parc, els mínims de parcs, les competències en mar i muntanya, els horaris i condicions laborals, l'adquisició de vehicles i material, formació, la selecció de nou personal i la promoció interna», exposa amb preocupació. I ressalta: «Ens alegrem pels companys de l'Estat que podran millorar les seues condicions de treball, però les seues millores no ha d'implicar l'extinció del nostre cos de bombers».
«Catalunya compta amb un model de bombers amb una gran presència al territori, on a cada 20 minuts hi ha un parc. Es tracta d'un model de proximitat que permet una actuació ràpida sobre els focs, amb l'objectiu de poder combatre l'incendi quan encara té unes dimensions reduïdes. Junt amb altres territoris com ara Navarra, algunes zones del País Basc i, fins i tot, la ciutat de Madrid, som una referència. Aquest sistema, però, desapareixeria en cas d'aprovar-se aquesta proposició», albira Tormo. «Es tracta d'una llei molt ambigua que obri la porta a una recentralització del cos de bombers. No debades, està pensada per solucionar els problemes de cossos que han patit les retallades i les privatitzacions, com ara a Galícia o Castella i Lleó», reforça Marc Ferrer, de Bombers per la República.
Aquest col·lectiu inequívocament independentista qüestiona l'atribució de l'Estat de la capacitat de «de coordinació i homogeneïtzació de tots els bombers». «Ho fa sense matisos. És una constant que es repeteix en altres qüestions al llarg del text d'Unides Podem. Centralitza les principals qüestions, com ara la formació, i buida de capacitat de decisió a la Generalitat de Catalunya», assenyala Ferrer, qui incorpora: «La llei fa un relat del desastre espanyol en l'organització de bombers, el qual no s'hi dóna a Catalunya. Al nostre país, tenim aspectes de millora, especialment, vinculats a qüestions materials. Però els punts de partida són diferents». «S'hi afirma que la protecció civil és una competència exclusiva de l'Estat quan això és fals, ja que l'Estatut, en el seu article 132, afirma que és competència exclusiva de la Generalitat. Es tracta d'una flagrant invasió de competències. La voluntat del text sembla, al remat, la dissolució de Bombers de la Generalitat, o bé situar-los en una excepcionalitat legal», alerta.
.jpg)
«És una mena de 155 encobert que vulnera la distribució competencial», ratifica Víctor Rubio, excap de bombers de Navarra i membre del sindicat LAB. «A Navarra, s'ha desenvolupat un model públic d'emergències que està arrelat al territori i coneix les especificitats de les diferents zones de l'autonomia. Una centralització de la gestió tindria efectes negatius, perquè des de Madrid es desconeixen les nostres realitats. Significaria, no debades, una intromissió en el nostre autogovern i l'erosió d'un sistema que és referència», reivindica el model navarrès, el qual està inspirat en el sistema de la població del País Basc francès de Baiona. I rebat: «S'ha de dir que el nostre cos de bombers està en permanent comunicació amb els diferents ministeris. Nosaltres no tenim problemes de coordinació. Aquestes deficiències estan en autonomies governades per la dreta, on s'ha optat per les retallades i la privatització dels serveis. Encara més, per desmantellar els serveis de bombers amb l'objectiu d'afavorir les col·laboracions amb l'UME».
La llarga ombra de l'UME
La normativa amb el llum verd del Congrés dels Diputats, precisament, podria afavorir l'entrada de membres de l'UME als cossos de bombers. «Amb aquesta llei, s'obri la porta per complir amb la vella aspiració dels militars: poder entrar als bombers una vegada no poden continuar a l'UME. A banda del menysteniment als principis d'igualtat, mèrit i capacitat, la seua entrada seria perillosa, ja que suposaria un mecanisme d'erosió del tradicional caràcter combatiu i irreverent dels bombers», indica Rubio. «La llei atorga el poder a la nounada direcció general per determinar la forma d'accés al personal de nou ingrés, un fet que, tal com defensen diversos grups polítics d'àmbit estatal, obriria la porta a donar una sortida laboral al personal militar de l'UME que finalitza el seu servei en aquest òrgan», detalla Salvador.
«L'ombra de l'UME sempre està present sobre les emergències», lamenta Rubio, qui tanca: «En aquest àmbit, ens enfrontem, per tant, a la creixent influència de l'UME, que suposaria a la llarga una militarització del servei, i a una centralització d'aquest, que restaria amb els models arrelats al territori». La militarització i el centralisme com a grans amenaces d'un servei marcadament maltractat arreu de les autonomies, i que amb les actuals situacions d'emergències adquireix un paper encara més protagonista.