Com ha de ser la resposta a la possible inhabilitació del president Quim Torra?
Entenem que aquesta resposta ha de ser àmplia i unitària; que planti cara a l'Estat i que serveixi per fer polítiques en defensa de la gent. Nosaltres hem posat una proposta sobre la taula que passa per acordar el final de la legislatura, tenint en compte que és inevitable, i per plantar cara a l'Estat. És una proposta que és un mecanisme de confrontació cívica i democràtica; una proposta concreta, efectiva i que pretén ser acordada pel màxim d'actors polítics i socials. La proposta ja ha tingut les primeres reaccions del Govern de l'Estat. Carmen Calvo ja va dir l'altre dia que si el president era inhabilitat, no seria rebut a la taula de diàleg. L'Estat comença a respondre aquesta via, en la que el president pot seguir exercint de president i ens permet fer confrontació amb l'estat. No la trobem gens simbòlica. Ara, nosaltres també estem disposades a escoltar altres propostes. Sembla que pel president, les prioritats són plantar cara a l'Estat i gestionar la crisi que estem vivint, per això, diu que es necessita un Govern.
Com ho veuen vostès?
Davant d'això, ens plantegem dues coses. Si es vol plantar cara a l'Estat, aquest Govern farà una crida a la mobilització general i sostinguda en el temps i el territori? La CUP hi serem, però s'han d'organitzar. S'ha d'interpel·lar als sindicats, als CDR, a les assemblees locals i comarcals... Nosaltres ens preguntem com pot ser que el president enviï els Mossos d'Esquadra a obeir resolucions judicials, encara que impliqui violència cap als manifestants i, alhora, ens estigui demanant que desobeïm una resolució judicial injusta que l'inhabilita. Igual d'injusta que una resolució que vol fer fora de casa seva algú que no té alternativa habitacional. Nosaltres hi serem plantant cara, igual que ho fem amb les resolucions judicials que fan fora la gent de casa seva. Ara, ens preguntem si el paper dels Mossos serà el mateix que l'altre dia a Horta-Guinardó, quan la gent intentava protegir les veïnes. En les mobilitzacions post sentència, quan l'independentisme popular estava al carrer, els Mossos van actuar amb absoluta impunitat. Es va anunciar l'auditoria més gran de la història que va ser una absoluta presa de pèl. La conclusió és que cal ampliar recursos i les unitats d'antiavalots. Si Junts per Catalunya vol plantar cara a l'Estat, primer haurà d'aclarir quin serà el paper dels Mossos. En segon lloc, demanem que retirin immediatament les acusacions particulars que es mantenen cap a l'independentisme popular. Les acusacions particulars contra l'independentisme per part d'aquest Govern són inacabables. A més, si això li sumem un Conseller d'Empresa [Ramon Tremosa] que va fent declaracions contra el dret de vaga de les treballadores de Saint Gobain en comptes de posar l'economia al servei de les treballadores.... Si a això li sumem que no hi ha seriositat amb l'inici escolar o que encara es permet que es faci negoci amb la nostra gent gran... si seguim així, aquest govern no està gestionant la crisi. Fa polítiques en contra de la gent avançant diners a Criteria, el hòlding de La Caixa, perquè especuli amb el territori. Els volen donar 96 milions d'euros perquè facin el casino més gran d'Europa. I després, tot el dia tenen a la boca la sostenibilitat ambiental, l'economia per la gent, posar la vida al centre, vides que valguin la pena ser viscudes, protegir la sobirania... Són lemes, però no tenen res a veure amb la seva acció diària. Ni es fan polítiques al servei de la gent, ni planten cara a l'Estat.
Què els plantegen des del Govern o des de Junts per Catalunya i ERC per fer front a la inhabilitació del president Torra?
L'única proposta que hi ha sobre la taula és la nostra. L'únic que diu Junts per Catalunya és que mostrem solidaritat antirrepressiva, però no concreten en què s'ha de materialitzar. ERC apel·la a què sigui la gent a les urnes qui decideixi.
Ha dificultat que s'arribi a un acord el fet que la consellera Meritxell Budó digués que vostès i ERC estaven normalitzant la repressió?
Crec que això és un episodi més. Crec que cap dels actors a qui van acusar, o almenys nosaltres, hem deixat de negociar o intentar arribar a un acord. Ara, vam demanar de forma immediata que la portaveu del govern retirés unes declaracions que són ofensives. Situen la CUP com un actor que normalitza la repressió quan al conjunt de l'Esquerra Independentista hi ha centenars de persones que pateixen la repressió i quan hi ha atestats dels Mossos d'Esquadra que posen una catifa a Fiscalia per seguir acusant l'Esquerra Independentista.
Com veuen la proposta de l'ANC de fer una taula d'alt nivell per preparar la resposta?
Amb l'ANC vam parlar el dia abans que fessin aquesta proposta i ja els vam dir que pensàvem que totes les forces s'havien d'unir per parlar d'aquesta situació.
L'Assemblea s'ha ofert per fer la tasca de relator en aquesta trobada. És un paper que podrien fer?
Pensem que el més adequat és que tots ens escoltem com a actors d'igual a igual. Qualsevol resposta a l'embat de l'Estat, ha d'incloure tots els actors.
Quin balanç fan de l'actual legislatura?
La legislatura va començar amb un Govern que deia que el millor que podien fer, després del 155, era recuperar les institucions per anar de la restitució cap a la constitució i així construir República. Crec que els fets parlen per si sols. Els objectius amb els quals es van presentar els partits de Govern no s'han complert. A més, s'ha fet una acció política contrària a la que s'anava a fer. No era una estratègia vàlida. Nosaltres pensem que cal un moviment popular fort i que cal organitzar-se des dels llocs de treball i altres espais de tota mena. Des d'aquesta organització, serà com podrem aconseguir fer valer el nostre dret a l'autodeterminació. El Parlament i el Govern han d'estar al servei del moviment popular. No pot ser que el Govern sigui llegit un enemic i no com un aliat d'aquest moviment. Avui dia, aquest Govern és llegit com un enemic del moviment popular.
Pensa que avui el moviment independentista està més lluny dels seus objectius que a principis de legislatura?
Crec que el moviment independentista té capacitat d'organització i d'anar fins al final, determinat i fins a les últimes conseqüències per obtenir els seus objectius. Per tant, el moviment independentista no està més lluny dels seus objectius. Les polítiques del Govern de la Generalitat, d'ERC i Junts per Catalunya, fan que ens allunyen dels objectius del moviment independentista. És a dir, de construir un estat en forma de República que estigui al servei de la gent.
La sensació és que la CUP no ha estat capaç de marcar l'agenda com ho havia fet la legislatura passada. Més enllà de la reducció del nombre de diputats, creu que no s'han sabut adaptar prou bé a la conjuntura política posterior a l'1-O?
Nosaltres hem fet moltes anàlisis respecte a aquesta conjuntura. Durant la legislatura, en tot moment, hem intentat fer propostes al Govern perquè les seves polítiques siguin per defensar els drets de la gent. Hem hagut de lluitar contra lleis que privatitzaven serveis, fer propostes per aturar projectes com el Hard Rock, fer propostes per fer processos de desprivatització de la salut pública, per fer comissions d'estudi per controlar els serveis privatitzats, demanar una comissió d'investigació per fer seguiment a les pràctiques policials.... La CUP hem pogut condicionar en aquesta legislatura. Potser no s'ha vist tant com en altres moments. Crec que hem condicionat bastant i que hem pogut posar propostes en favor de la gent al centre l'agenda política. De fet, gràcies al moviment populars, fa poc es va aconseguir aprovar la regulació dels preus del lloguer. Això va ser una victòria dels moviments populars, però nosaltres també vam tenir un paper per desencallar la situació. Crec que hem pogut fer moltes coses amb les quatre diputades de les quals disposàvem. Ara, cal una aritmètica diferent. Cal una CUP més forta que pugui condicionar molt més. També cal que pensem tots en el conjunt del moviment independentista i no tant en interessos partidistes.
Els pot haver afectat que, per exemple, Poble Lliure, que dona suport a la CUP, hagi optat per marcar més perfil propi, participant per exemple en espais com el Consell per la República?
Això no ha afectat. Som una organització molt diversa i això és el que ens enriqueix. Poble Lliure segueix donant suport a la nostra candidatura. Hi ha moltes organitzacions que ens donen suport i que són diverses, però també compartim objectius comuns.
Tots els partits polítics, a través d'alguns dels seus membres, han presentat llibres on s'exposa el seu relat del què va passar l'octubre de 2017 i on exposen idees del que cal fer de cara a un futur. Per què la CUP, o els lideratges del partit, no ha fet aquests llibres?
La CUP està treballant en una proposta política que es treballa mitjançant els espais de decisió de la nostra organització. Per nosaltres, el més important és poder tenir aquesta proposta política consensuada amb la militància. És aquí on expliquem la proposta política de la CUP. Més enllà que les persones que formen part de la CUP poden publicar llibres.
Al final els llibres construeixen relat del què va passar i hi manca, per exemple, el relat d'Anna Gabriel...
Hem fet una anàlisi, però hem fet una anàlisi col·lectiva. Ho fem partint de l'autocrítica i l'aprenentatge, però sempre de forma col·lectiva.
Abans de la pandèmia, des de la CUP van plantejar que farien una oposició propositiva? Ho han pogut aplicar? Creuen que els ha funcionat?
Sí, ho hem estat aplicant. Ara parlàvem de la comissió d'investigació per posar llum sobre determinades policials. El fet que hàgim proposat també lleis com la de l'estabilització de les interines. Propostes que pretén que el govern faci polítiques en favor de la gent. Sí que hem aconseguit que s'acceptin propostes. Per exemple, treballant de forma molt propositiva amb la llei del Govern. Ara, és molt difícil treballar coses amb un Govern que no té ni projecte social ni nacional.
Ara mateix, a la CUP tenen un debat obert sobre com ha de ser la candidatura de cara a les pròximes eleccions. En quin punt es troba el debat?
S'ha iniciat el procés intern i hi ha una comissió treballant en la proposta de candidatura. Això passarà per un procés de validació de la militància. Això que deia, ara la CUP treballa a fer la millor proposta política i de candidatura.
Van acordar a l'Assemblea Nacional Estratègica de Celrà: "articular el conjunt de sectors polítics i socials de l'esquerra transformadora autodeterministes i anticapitalistes del país en un projecte polític i electoral unitari". Com es traduirà això en les eleccions vinents?
S'està treballant en aquesta articulació. I s'està treballant també per engegar diferents espais de trobada al territori per poder articular aquest espai.
Amb quins actors estan parlant?
Sobretot, i ho dic en genèric perquè són molts, amb aquells que arreu del territori s'organitzen i són espais de decisió comunitaris que prenen les decisions en favor de la ciutadania i no pas en favor dels interessos de determinades elits. Per exemple, qualsevol espai que al territori treballi contra la privatització dels serveis pública. Això és un espai de decisió comunitària que treballa al marge de les institucions, que genera un pol de contrapoder i que té debats i pren decisions sempre en favors dels interessos col·lectius. Els espais de la unitat popular.
Aquests espais oberts estan en marxa?
S'està treballant per començar les setmanes vinents.
Estan parlant també amb partits?
Ara mateix, s'està fent una ronda de relacions polítiques. No sabria dir amb qui, perquè jo no sóc qui se n'encarrega.
Amb Anticapitalistes, per exemple?
Jo sé que s'està fent una ronda amb diferents espais.
Creu que caldria articular una candidatura a escala catalana a l'estil Guanyem Badalona?
La nostra és una proposta política que vol articular el conjunt de la unitat popular. Però, no sé exactament què em pregunta. Volem parlar amb molts actors polítics. Ara, la proposta política és una proposta política que parteix de l'espai col·lectiu que és la nostra organització. Ara, nosaltres ens fixarem més en els objectius polítics, que no pas en el format.
Per tant, el nom tampoc serà el més important? Pot ser que no es presentin amb el nom de CUP?
Això és una decisió que ja es va prendre. Nosaltres seguirem mantenint el nostre nom per presentar-nos.
El nom de David Fernández ha aparegut com a possible candidat de la CUP. És cert que se li ha ofert?
Nosaltres som un moviment assembleari. Em permetràs que ho respecti i que, quan la decisió ja estigui presa per part de la militància, ja presentarem la candidatura. De moment, volem preservar l'espai assembleari.
Això vol dir que se li ha proposat, però que falta la ratificació per part de la militància?
No. Això vol dir que hi ha un espai intern que treballa en la proposta de candidatura d'acord amb els mecanismes assemblearis. Tot el que estigui passant allà dins ho volem preservar.
Està disposada a tornar a ser diputada?
Això és una decisió que forma part de les decisions que pren l'organització. Jo trobo molt important que hi hagi un relleu de lideratges i que hi hagi gent nova que vingui per anar rotant dins la institució.
Es veuen tornant a donar suport a un candidat de Junts per Catalunya i ERC a la presidència de la Generalitat catalana?
Això seria parlar d'un escenari hipotètic i futurible sense saber què hi ha sobre la taula. La inestabilitat política del país fa que els escenaris que es poden produir siguin molt diversos.
Gairebé un any després de les eleccions al Congrés de l'Estat espanyol, valoren positivament haver-s'hi presentat per primera vegada?
En fem una valoració positiva. La CUP està essent una veu al Congrés que permet que es denunciï el règim del 78 i l'aparell de l'estat, està explicant que l'Estat és una presó de pobles. Està interpel·lant dia a dia a un Govern que va en contra les necessitats de la gent i a l'extrema dreta cada vegada més creixent.
Ara fa dos anys, Carles Riera ens deia en una entrevista que no havien fet bé les coses en l'àmbit "de Països Catalans per impulsar l'esquerra independentista i la CUP i ara és un bon moment per abordar-ho". Han avançat en els dos darrers anys en aquesta qüestió?
S'hi està treballant molt. És un dels eixos de la proposta política. Entenem que només serà a través d'una mobilització general i sostinguda en el temps arreu dels Països Catalans que el nostre poble podrà avançar en el necessari procés de construcció nacional i transformació social que tant necessitem. Hem avançat. Cada vegada hi ha més actors dins dels Països Catalans que estan participant de la presa de decisions de l'Esquerra Independentista i cada vegada intentem articular més moviment al conjunt de la nació. Aquesta és la manera de fer trontollar l'Estat i el règim del 78.
Segueix congelada la territorial del País Valencià?
Tant a les Illes com al País Valencià tenim nuclis actius i contactes per constituir-ne de nous. La territorial del País Valencià està en procés de reactivació.
En una entrevista amb Crític el mes de març afirmava que la Covid-19 podia ser "un pretext per justificar mesures de restricció de drets". Passats sis mesos, creu que ha estat així?
Sí. Hem vist alguns casos. Per exemple, l'1 de maig amb la mobilització que volia fer la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics en contra de la Llei Aragonès. La Covid-19 pot ser un pretext per confinar drets. Mentre hi ha milers de persones que cada dia van a treballar, no s'han aturat determinades activitats productives i hi ha molt poca inspecció als llocs de treball o a les residències o altres espais on es presten serveis a les persones més vulnerables de la societat. A la vegada, veiem que hi ha una intenció de control social. Qualsevol mostra de dissidència política és reprimida de forma constant.
Just abans del confinament, l'alcalde d'Argentona i exmembre del secretariat de la CUP, Eudald Calvo, va haver de dimitir per un cas d'agressions sexuals que venia d'enrere. Des de llavors, han fet revisió dels seus protocols interns?
El nostre espai polític disposa d'un protocol d'abordatge de les violències masclistes. Per tant, hi ha una comissió nacional que s'encarrega d'abordar-los. Sempre explico que, si al nostre espai surten a la llum, és perquè estem travessats pel capitalisme patriarcal. Per tant, com a qualsevol altra organització política, surten caos. El fet que surtin no és negatiu. És positiu. Que es puguin denunciar i que s'estiguin fent processos per poder-los abordar des d'una perspectiva reparadora és positiu. Això no vol dir que en altres espais hi hagi menys casos, però potser nosaltres tenim mecanismes que fan que aquests casos aflorin i es puguin tractar. De totes maneres, estem en un procés de transformació i tenim molt a aprendre, segur que podem millorar.
Com a advocada, creu que l'estructura interna d'un partit es pot encarregar de gestionar qüestions com agressions masclistes? Per què no deixar-ho en mans de la justícia, persones expertes o d'un organisme extern?
Una cosa no treu l'altra. Que a la nostra organització hi hagi un protocol d'abordatge de violències masclistes, no impedeix que la persona agredida pugui recórrer a la via judicial i que una cosa sigui complementable amb l'altra.
En quin punt es troba la causa de la Fiscalia Anticorrupció contra la CUP per la campanya del referèndum del 2017?
Ara estem en un moment en què ja s'han citat a declarar determinats membres de l'antic secretariat nacional. La CUP hem reiterat que és públic i notori que vam fer una campanya en favor del referèndum d'autodeterminació i que per això als nostres pressupostos apareixien aquestes partides.
Per acabar, quin creu que ha de ser el full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència de Catalunya i els PPCC per als pròxims mesos i anys?
Entenem que els propers casos han de passar per l'organització continuada. Sobretot en aquest moment, en què cada vegada serà més necessari defensar els nostres drets. No hi ha res millor que un poble determinat a defensar els seus drets fins a les últimes conseqüències davant les imposicions de qualsevol estat per avançar en aquest procés d'emancipació nacional i social. Per això apostem per aquesta mobilització sostinguda en el temps. A la vegada, creiem que les institucions han d'estar al servei del moviment popular. Només de la mà d'aquest poble determinat aconseguirem exercir el dret a l'autodeterminació. Per nosaltres, qualsevol via per exercir-lo serà vàlida. Sobretot davant d'un Estat que es nega a reconèixer aquest dret dels pobles.