Hi ha hagut acord per investir el PSOE a Madrid i pactes de pressupostos amb els comuns a Barcelona i la Generalitat. Estem davant d'un canvi de paradigma de la política catalana?
Crec que estem davant d'una aposta ferma per fer política. Allò que repetim que s'ha de fer i mai s'hauria d'haver deixat de fer. És com nosaltres fem política quan volem trobar una solució democràtica per a Catalunya o volem aprovar uns pressupostos al nostre país per respondre les necessitats de la ciutadania.
Fins ara, però, els grans pactes eren amb partits independentistes...
I això segueix. Els grans pactes a Catalunya han de ser entre independentistes. L'independentisme és el que configura la centralitat política. Ens hem d'entendre. Reivindiquem que ens hem d'entendre més. A vegades ha faltat això. L'eix central de les aliances és amb els independentistes. Ara bé, hem de conjugar-ho amb la voluntat de tenir les aliances més àmplies possibles. D'aquí surt l'acord entre el Govern de la Generalitat amb Catalunya en Comú Podem o els pressupostos de Barcelona. També tenim exemples diversos al territori d'acords amb qui compartim part del camí.
Jéssica Albiach, un cop presentat l'acord de pressupostos, va dir que era un primer pas cap a un futur govern de progrés. Pel tripartit ja no li pregunto, però es plantegen l'opció d'una futura coalició de govern entre ERC i els comuns a la Generalitat?
Jo sí que vull respondre-ho. Un tripartit està descartadíssim i qui vulgui fer creure el contrari s'equivoca, o d'alguna manera està mentint. L'eix central dels acords passa perquè els independentistes ens entenguem. A partir d'aquí, cal sumar amb qui compartim part del camí. A mi m'agrada l'exemple de l'Ajuntament de Lleida, liderat pels republicans amb l’entesa amb Junts per Catalunya i el Comú de Lleida. Poden ser un bon exemple del que vindrà. Ara bé, l'última paraula la té la ciutadania de Catalunya.
Veu més factible una aliança d'aquesta mena que amb la CUP?
No ho sé. Això dependrà de les majories i de la capacitat de posar-nos d'acord. Se li hauria de preguntar també a la CUP. Reitero: ens hem d'entendre entre els independentistes, quan sapiguem que som plurals. És una obligació. Ara bé, no podem renunciar a intentar ampliar les majories i a compartir part del camí amb qui compartim part de les etapes a fer. Reivindiquem el paper d'ERC com a ròtula de tot això, per ser l'espai central de totes les forces que hem mencionat.
La presentació en paral·lel dels pressupostos de Barcelona i la Generalitat, són part d'un acord conjunt?
No s'han plantejat així. Han coincidit en el temps, però reivindiquem la independència de les institucions. Podria no haver estat així. No creiem que unes institucions hagin de ser moneda de canvi d'altres.
Espereu que el PSC pugui votar aquests pressupostos?
Que facin el que creguin convenient. No ho sé.
La CUP criticava l'altre dia que no podien ser uns pressupostos independentistes si estaven pactats amb els comuns. Què en pensa?
Que ells no han volgut pactar-los. D'entrada, això. Segon: el nostre objectiu és tenir uns pressupostos en el marc d'una Catalunya independent. Ara bé, com que això, ara mateix, no ho podem tenir, la nostra obligació és tenir els millors pressupostos possibles per al moment actual. Això ens permet afrontar amb més fortalesa tot allò que vindrà en un futur.
Què esperen aconseguir de la taula de negociació amb el Govern espanyol?
Nosaltres hem apostat perquè, explícitament, el conflicte es reconegui que és polític. Ha passat. Hem apostat perquè hi hagi un reconeixement dels actors i, per tant, la mesa sigui entre governs, amb bilateralitat. Això també ha passat. A partir d'aquí, que en pugui sortir l'activació d'una via política. Que puguem canviar del carril de la judicialització i la repressió al carril polític. A la vegada, som conscients que és molt difícil que en surti una solució tal com la voldríem nosaltres. ERC el que voldria és que hi hagués un acord per a l'exercici de l'autodeterminació i una amnistia que suposi la fi de la causa general contra l'independentisme. Això és molt difícil d'aconseguir ara, però hem de començar a fer passos en aquesta direcció. La mesa no deixa de ser l'inici del camí que volem transitar.
Vol dir que els acords que sortiran d'aquesta negociació no seran aquests, sinó punts intermedis en relació amb aquests objectius?
És molt difícil fer política-ficció. Nosaltres voldríem que, d'aquesta mesa de negociació –on Catalunya i l'Estat espanyol s'asseuran per primera vegada davant per davant per parlar concretament d'això–, en sortís un acord per un referèndum i una amnistia. No sabem què en sortirà perquè no sabem què proposarà el Govern de l'Estat espanyol, no sabem fins on estarem disposats a moure'ns... Com a mínim, val la pena intentar-ho.
El que sí que s'ha acordat és que el que surti de la mesa serà ratificada en una consulta als ciutadans. Acceptaríeu que allò que fos portat a votació no fos l'autodeterminació?
D'entrada, és ja una passa gran que hi hagi l'acord perquè qualsevol pacte es validi democràticament. D'alguna manera, es reconeix a Catalunya com a subjecte polític per decidir. A més, volem ser el màxim de transparents. No volem que els acords quedin tancats en un despatx. Volem que la ciutadania tingui l'última paraula; en això rau el dret a decidir. Què portarem a votació? Ja ho veurem. No podem dir ara què passarà. Volem donar una oportunitat a la mesa de negociació. Som el màxim d'escèptics i realistes, però no volem negar aquesta oportunitat.
Enteneu que la consulta, encara que no fos sobre l'autodeterminació, podria ser una eina perquè els catalans votin sobre l'estat de les relacions amb l'Estat espanyol?
No et sé identificar quina serà la pregunta. No sabem a quins acords arribarem i de quina manera. Això formarà part del consens que haurem de tenir de la part catalana, del Govern de la Generalitat, si pots ser del moviment independentista i, tant de bo, més ampli. Sempre és bo que es voti. De fet, és el que ens han anat negant durant anys.
Us veieu portant a votació una proposta amb la qual vosaltres estigueu en contra?
És molt difícil. A la vegada que independentistes, som demòcrates. Volem que sigui la ciutadania qui estigui empoderada per decidir el futur del país. La consulta ha de ser una eina que ens permeti que sigui la ciutadania la que prengui la paraula. Volem que cada passa que fem, sigui una passa endavant. Cal veure cada instrument d'aquest acord com passos cap endavant.
És també una passa endavant si la pregunta no és sobre l'autodeterminació?
El nostre objectiu és que vagi tot alineat amb l'autodeterminació. És un dret que tenim, reivindiquem i vam exercir l'1-O. Treballarem a la mesa i a tot arreu perquè pugui ser sobre l'autodeterminació.
No m'ha respost...
Ens agradaria que fos sobre l'autodeterminació. Al final, el conflicte, entre Catalunya i l'Estat, va sobre el futur que ha de tenir Catalunya. Nosaltres proposem que passi per una Catalunya independent. Hi ha qui proposa una altra cosa. Contraposem propostes i deixem que la ciutadania decideixi. L'esquema és molt simple.
Com veieu la proposta de reformar el delicte de sedició que estudia el Govern de l'Estat espanyol?
Nosaltres considerem que la solució al conflicte passa per dos pilars que van lligats: autodeterminació i amnistia. Qualsevol cosa que no sigui això no és el que vol o defensa Esquerra Republicana.
La proposta, però, s'hauria de votar al Congrés. Hi votaríeu a favor?
Veurem què és el que proposen. D'entrada, per a nosaltres no és el mecanisme que ha de permetre sortir d'aquesta judicialització i posar fi a aquesta repressió. Per a nosaltres la solució és una amnistia que signifiqui la fi de la causa general contra l'independentisme. No hi ha només uns exiliats i uns presos polítics, hi ha una causa general amb multiplicitat de casos oberts. Això no se soluciona amb una rebaixa del delicte de sedició del Codi penal. No estem aquí per pactar rebaixes, estem aquí per fer una república catalana.
Els darrers dies, hem vist un estira-i-arronsa amb Junts per Catalunya pels pressupostos del Parlament. No és la primera enganxada entre els partits de Govern. Com queden les relacions dins la coalició?
Hem hagut de conjugar el fet de formar part d'una coalició de Govern amb el fet que som dos partits polítics diferents amb posicions ideològiques diferents. Però, compartim un objectiu. Tots plegats hem de fer més feina per arribar a acords, i superar els retrets i les crítiques mútues per situar-nos en un marc d'entesa. Fer-nos retrets és una debilitat a la qual l'Estat espanyol intentarà jugar per aprofundir en les nostres divisions. No els ho posem tan fàcil. El que faria jo, més enllà que puguin haver estat tocades les relacions, és posar molt èmfasi a intensificar els marcs d'entesa.
Caldria anar a noves eleccions abans que Torra sigui inhabilitat?
Qualsevol dels passos l'hauríem de poder consensuar. Prendre la decisió en la lògica del que ens enforteix més com a moviment independentista. Per tant, davant d'un fet tan denunciable, excepcional i anormal com és que els jutges interfereixin per dir qui ha de ser el president de la Generalitat, demanem poder fer pinya. Sempre hem estat al costat del president en aquest sentit.
Si fos inhabilitat abans d'anar a eleccions, penseu que caldria investir un nou president o esperar i anar a una convocatòria electoral?
Seria denunciable que un tribunal posi o tregui un president. Ho denunciarem i els propers passos els haurem de fer prenent les decisions de forma col·lectiva dins el moviment. Com vam saber fer en altres moments.
Donen per esgotades les opcions de Junqueras a ser eurodiputat?
De cap manera. No renunciarem mai a batallar per totes les vies. Ara hi ha un recurs d'empara davant el Tribunal General de la Unió Europea. Confiem que la resposta del tribunal sigui aplicar mesures cautelars.
Per què no prospera la incorporació de Toni Comín i Carles Puigdemont al grup Verds/ALE del Parlament Europeu?
Com a membres que som del grup ALE, ja hem dit que estem d'acord amb la idea d'anar conjuntament. Cap fissura en la lluita antirepressiva i tota la solidaritat. Aquesta lluita la podem traslladar al cor d'Europa. Entenem que hi ha unes diferències sobretot a escala ideològica que ho dificulten, però s'estan fent les reunions que facin falta perquè això es pugui resoldre d'una manera o altra.
El diputat d'ERC Ruben Wagensberg ha acusat el portaveu d'Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián, de blanquejar les polítiques "ultres i racistes" de Xavier García Albiol per l'entrevista que li ha fet a La Fàbrica, el seu programa de YouTube. Què en pensa?
El que puc dir és que ERC, a part de ser un partit d'esquerres, republicà i independentista, és també un partit ecologista, feminista, antiracista i antifeixista. Per tant, té la defensa dels drets humans al cor del seu ideari. Ens trobaran plantant cara al feixisme i al racisme. Sempre ho hem fet.
Això és coherent amb el fet que un dels líders del seu partit entrevisti el creador del lema "Netegem Badalona"?
Bé, és una part de la feina que fa el mateix diputat. Participa en un programa des d'on intenta arribar al públic. Crec que la intenció no és blanquejar, sinó denunciar aquestes actituds. Reitero, el que farà sempre ERC és plantar cara al feixisme.
Arran d'un intent de desallotjament d'un home de 92 anys al barri del Clot de Barcelona, el diputat Gabriel Rufián denunciava l'actuació dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Vostès estan al Govern. S'estan plantejant algunes iniciatives per tal que els antiavalots dels Mossos no participin en aquestes accions?
Sens dubte, sempre hi ha un marge de millora. Imatges com les de l'altre dia fan molt de mal a la vista. Combatem, no que els Mossos no hi hagin de participar, sinó el fet que hi hagi desnonaments. La prioritat en el disseny de les polítiques del Govern ha d'anar en la línia de permetre un habitatge digne. Treballem a tots els nivells per anar en aquesta línia de justícia social, perquè no s'hagi de produir ni un desnonament més al nostre país.
La legislació vigent, però, sembla que deixa marge perquè segueixi passant i els Mossos participin en els desnonaments...
No conec el detall de les actuacions. Sens dubte prioritzem que passin sempre per davant tots els casos en què intervinguin serveis socials, que no s'arribi a produir el desnonament i que es posin per davant les alternatives a l'habitatge. L'execució d'un desnonament és un fracàs col·lectiu, com a país. La prioritat és treballar en totes les ajudes socials, les alternatives i els acompanyaments.