La famosa història del compte a un banc suís on Joan Carles de Borbó hi tingué amagats almenys 100 milions de dòlars ha fet emergir de bell de nou el nom -juntament amb el de Corinna Larsen- de Marta Gayà. Una dona mallorquina a qui l’ex cap de l’estat espanyol regalà 2 milions d’euros provinents del compte, en dos pagaments d’un milió cada un, realitzats el 2011 i 2012. Com és prou conegut, aquest compte està sent investigat per la fiscalia suïssa que sospita que hi anaren a parar milionàries comissions il·legals presumiblement cobrades per Joan Carles i Corinna Larsen per haver fet d’intermediaris davant de la monarquia d’Aràbia Saudita perquè Espanya guanyés el concurs internacional per construir el tren d’alta velocitat entre les ciutats santes de Medina i La Meca. L’octubre de 2011, després d’un llarg procés de decisió de quasi sis anys, el rei Abdullah d’Aràbia Saudita elegí finalment el projecte presentat per 12 empreses espanyoles i 2 saudites per construir –i per encarregar-se durant 12 anys del manteniment– de la via ferroviària d’alta velocitat entre les dues ciutats esmentades. «L’AVE del desert», se’l va definir. Poc després, segons la fiscalia suïssa, s’haurien transferits 100 milions de dòlars al famós compte.
Qui és aquesta Marta Gayà, que té ara 72 anys, que va cobrar dos milions d’euros d'aquest compte? Doncs es tracta de la mallorquina que fou parella de fet, igual que Corinna, del Borbó durant molts d’anys però que al contrari de l’alemanya sempre ha fugit dels focus, maino ha volgut fer res que pogués ofendre la dona oficial del rei espanyol, Sofía, en cap moment acompanyà Joan Carles en viatges oficials i que ha viscut sempre obsessivament allunyada de qualsevol atenció mediàtica.
Marta Gayà. La mallorquina fou un dels grans amors del Borbó. Segons moltes revistes del cuore va ser, de fet l'únic gran amor de Joan Carles. Així, en singular. Fins al punt que en certa ocasió el Borbó pensà casar-se amb ella i divorciar-se de Sofía, però qui era aleshores el cap de la Casa del Rei, el general Sabino Fernández Campo -càrrec que ocupà entre 1990 i 1993– li llevà la idea del cap per l’escàndol que podria provocar el divorci. Es publicà més tard que l’agra discussió que tingueren tot dos per això fou el detonant de la destitució de Fernández per part del rei.
La història d’amor s’inicià l’estiu de 1974. L’aleshores príncep Joan Carles es traslladà a Mallorca per viure-hi intensament les vacances. Per primera vegada hi tenia casa, el palau de Marivent que li havia regalat la Diputació balear l’any anterior, contravenint els desitjos testamentaris de qui fou el seu propietari –que la feu construir el 1923- i que l’havia donat al poble illenc, el mecenes d’art egipci Ioannes Saridakis. Un gran amic del Borbó, Zourab Tchokotua –conegut per Zu, amb qui havia compartit internat a Roma i que assegurava ser un príncep georgià però en realitat no ho era–, organitzà aquell estiu de l’hereu de Francisco Franco a base de molta competició de vela, sortides a navegar per Cabrera, dinars i sopars en els restaurants més selectes de l’illa i disbauxa sense fre. Fruit d’aquells mesos de marxa mallorquina non stop se gestà a Palma un grupet d’amics que sota el comandament de Tchokotua es convertí en la cort estiuenca a Mallorca durant molts d’anys: Marieta Salas –son pare va ser l’impulsor del regal de Marivent per part de la Diputació-, l’arquitecte Luís García–Ruiz –nét del primer governador i capità general de Balears durant l’aixecament feixista, el 1936-, Rudi Bay –propietari de la companyia aèria Spantax– i la seva esposa Marta Girod, entre d'altres. Els quatre eren el nucli dur d’amics del príncep de Franco, que s’encarregava de fer divertits en extrems els estius mallorquins de Joan Carles, li tapaven tots els excessos i es preocupaven que res no transcendís.
Entre les diversions s’hi comptava assistir gairebé cada nit a la discoteca del Club de Mar, la més exclusiva de totes les Balears. Moltes nits Joan Carles, ja a altes hores, es posava a fer de disc jockey en aquella boite. L’hereu de la corona nomenat per Franco ja tenia aleshores 36 anys, però gaudia de l’estiu com si només en tingués 20.
En aquella discoteca hi sovintejava una jove de 25 anys anomenada Marta Gayà, nascuda a Palma el 1948, rica –son pare era propietari d’una empresa cimentera i també fou hoteler-, veïnada del club –vivia a un enorme pis de luxe a l’Ensenada de Can Barberà, a l’altra vorera del Passeig Marítim- fadrina, morena, guapa... El Borbó, sempre disposat a sumar conquestes femenines, s’hi tirà de cap. Immediatament Marta passà a formar part del nucli dur de les amistats més íntimes del príncep. Matins de tennis al Sporting Club, aperitius i dinars a Port de Portals i les nits, invariablement, a la boite del Club de Mar.
Els anys següents la relació entre Marta i Joan Carles –que ja s’havia convertit en rei el 22 de novembre de 1975, després de la mort del dictador, tal i com aquest havia previst- s’anà estrenyent fins convertir-se en una relació estable. És a dir, es feren parella. Cert és que el Borbó no tenia en el seu vocabulari la paraula fidelitat, quant a relacions sexuals, així que no li faltaren altres amants, però la mallorquina sempre estava al seu costat.
La vida oficial a Madrid era tediosa per al monarca. El seu paradís estava on hi hagués Marta: a Mallorca -on les vacances d’estiu s’allargaven, amb intermitències, uns tres mesos- , a París -es veien a la casa de José Luis de Villalonga, amic de Joan Carles-, a Suïssa o onsevulla... Ho reconeixia ell mateix a un amic quan a l’octubre de 1990 els serveis d’intel·ligència – el CESID, antecedent del CNI, que seguint ordres del Govern procurava controlar així les amistats perilloses del monarca- li enregistraren una conversa – feta pública per Okdiario el 2017– a la que es referia a Marta Gayà com «my girl»- i aquests anys de relació amb ella com «els més feliços de la meva vida».
La mallorquina va comprar un pis a Madrid. Però ni a la capital espanyola ni a Palma feia mai ostentació de la relació amb el Borbó. Ella era divorciada -s’havia casat anys abans amb un enginyer que treballava per a son pare, amb el qual, però, durà pocs anys- no tenia fills i era rica. No necessitava ningú per viure bé. Professionalment no se li coneix cap ocupació excepte que a principis dels vuitanta va ser decoradora, o així ho han explicat molt mitjans, però sense que cap concretés mai què decorava. Altres revistes han publicat que tingué una galeria d'art a Palma. Durant molts, molts anys, la relació d’amor amb Joan Carles va ser un secret conegut per molta gent a la capital balear -i progressivament a Madrid -, però per descomptat mai no va transcendir als mitjans de comunicació. Passaven junts caps de setmana llargs i temporades a Mallorca, a Baqueria Beret -on aquest setmanari va poder saber que hi tenien un luxós xalet amb una discreta entrada i on compartien una part de les vacances-, al racó suís de Gstaad, a París...
Tchokotoua es convertí, per així dir-ho , en el delegat del Borbó per a Marta. S’ocupava dels seus trasllats a una o altra banda on després hi apareixia ell. La relació era estable i cada cop passaven més temps junts fora d’Espanya. De fet arribà a tal punt que les estades oficials a Madrid i les fotos amb Sofia en actes públics es convertiren en tediosos parèntesis per al Borbó. Tot d’una que podia partí a fora d’Espanya per estar amb la seva dona de fet.
El 1991 la parella sofrí una crisi d’estat, es podria dir. Aquell any, com és conegut, esclatà la primera guerra d’Iraq o del Golf i el Govern de Felipe González requerí de la presència del cap de l’Estat i aquest, és clar, no era a Madrid. Ràpidament tornà i no passà res. Però quedà en evidència, almenys per als iniciats en els cercles del poder a Madrid, que la relació entre Joan Carles i Marta Gayà era quelcom més que la simple aventura sexual habitual del monarca.
Al cap d’un any rebentà tot. El 1992 el ministre de Justícia, Francisco Fernández Ordoñez, que estava malalt de càncer en estat terminal -va morir l'estiu d'aquell any-, havia de ser rellevat per força però passaven les setmanes i Felipe González no el substituïa. Ningú entenia l’actitud del president. Fins que durant una roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu, Rosa Conde, a preguntes d’un periodista, contestà que no es podia fer el canvi perquè el cap de l’Estat es trobava fora d’Espanya. I tot d’una se sabé que no era per motiu oficial, perquè res així constava a la seva agenda. No s’ha aclarit mai si el Govern volgué d’aquesta manera pegar un toc d’atenció al monarca o si va ser una errada innocent de Conde. En qualsevol cas, els mitjans de comunicació s’hi referien amb molta discreció, tot i que alguns anaren més enllà. El Mundo va publicar de forma críptica que rere de tota aquella història hi havia una gaya dama: en castellà ‘gaya’ és ‘urraca’, és a dir garsa, però també també és la deessa terra. D’altres capçaleres feren insinuacions per l’estil. Però fou la premsa estrangera, les revistes francesa Point de Vue i la italiana Oggi les que publicaren amb tota la contundència que el Borbó mantenia una intensa «relació sentimental» amb Marta Gayà. L’impacte va ser enorme. Es convertí en xafarderia generalitzada però ningú s’atrevia a publicar-ho a les clares. Fins que la revista setmanal dretana Época provocà el gran escàndol quan va treure una foto a tota portada de Gayà i titulà «La dama del rumor». El rumor era, com és obvi, la relació intensa d’amor a la que s’havien referit les capçaleres estrangeres i que, venia a dir sense explicitar-ho el setmanari espanyol, podria acabar en el divorci de Sofia i Joan Carles.
D’aquesta manera quedava en evidència la gran farsa que es vivia a Espanya amb el rei i la seva dona oficial. Res d’una família exemplar, tal com l’havien presentada sempre els mitjans. El propagandista més conegut de Joan Carles a la premsa, Jaime Peñafiel, reconexia al programa d’Encarna Sánchez, a la COPE, que «el rei està passant per un període de crisis en el seu matrimoni que, si el deixen, esperem que pugui solucionar». Anys després es va saber que no existia cap crisi, perquè ell i Sofia no feien vida matrimonial des de 1976. I la seva vertadera relació amorosa, amb Marta, no patia cap problema. Excepte el d’haver estat coneguda.
El Mundo gratà aquell estiu de 1992 en els viatges a Suïssa i a altres bandes del rei, que no s’havien explicat mai. El nom de Gayà ocupà un espai als mitjans cada cop més gran. Ella, que sentia una profunda animadversió cap al protagonisme mediàtic, intentà amagar-se de l’interès públic, fent-se invisible tant a Mallorca com a Madrid, on nombrosos paparazzi cercaven la seva imatge. Suïssa fou el seu refugi.
En algun moment dels anys posteriors la relació sentimental amb Joan Carles es refredà i acabà per trencar-se. A partir d’aleshores les visites a Mallorca i a Madrid de Marta s’anaren espaiant cada vegada més. Passava llargues temporades a Suïssa, on acabà per fixar-hi residència i dedicar-se a fer «d’empresària», segons les referències de premsa, però es desconeix quins tipus d’empreses ha tingut i/o té. El 2018 va vendre el seu luxós pis de Can Barberà de Palma. Només visita Madrid i l’illa en comptades ocasions. Cada estiu sol assistir a Mallorca a algun esdeveniment social –amb concurrència de selectes multimilionaris, jet set internacional, grans banquers.... res de ‘famosos’ mediàtics- que, per descomptat, no té transcendència en els mitjans. L’última vegada que va ser fotografiada a Palma fou el maig de l’any passat quan s’hi hagué de desplaçar per assistir al soterrament de sa mare.
Algunes revistes, com Vanity Fair han publicat que, en realitat, Marta i Joan Carles no acabaren de trencar la seva relació mai. Que sempre mantingueren algun contacte i estima, encara que el Borbó tingués altres parelles. D’ella no es coneix cap altra relació. Fins i tot durant la dècada en que la reina fàctica d’Espanya fou Corinna Larsen, Gayà – assegura la citada revista- no desaparegué del tot de la vida del Borbó, cosa que provocava un gelosia tremenda en l’alemanya.
El 2017 Marta va ser vista acompanyant Joan Carles en un acte de l’emèrit a Irlanda, a la inauguració d’una galeria d’art. Un turista que assistia a l’acte els enregistrà en vídeo amb la càmera del mòbil. Des d’aleshores no han faltat els rumors que després de la ruptura amb Corinna i, sobretot a partir dels recents problemes derivats del coneixement públic del famós compte a Suïssa, Joan Carles s’ha refugiat altre pic en qui va ser l’amor de la seva vida i que, al contrari de tants d’altres, no li ha girat l’esquena.