Llibertat o deu anys tancat

Urdangarín intenta evitar la presó

El defensor del gendre del rei espanyol emèrit, Iñaki Urdangarín, presentà dimecres davant del Tribunal Suprem el recurs en el qual demanava l'absolució del seu client, però en realitat allò que està buscant és la reducció de penes per així evitar que hagi d'entrar de forma automàtica a presó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Garrido, demanà a la sala aquest dimecres dia 21 de març que augmenti les penes a Iñaki Urdangarín i el seu antic soci, Diego Torres, principals acusats, ja que els considera el “motor” imprescindible de tot el procés delictiu perpetrat a través de l'Institut Nóos. Per la seva banda, la defensa del gendre del rei espanyol emèrit intenta evitar la presó, quelcom que a primera vista pot semblar quimèric, però que no cal descartar del tot.

Com es recordarà, el cas mediàticament anomenat Nóos fa referència a la trama que Urdangarín i Torres haurien dirigit -i a la qual hi ha implicats altres 15 acusats, entre els quals hi ha l'expresident del Govern balear, Jaume Matas- per obtenir recursos públics dels governs autonòmics del País Valencià i, sobretot, de les Illes, amb l'excusa de patrocinis de jornades de turisme i esports i d'un observatori sobre el mateix tema.

 

Més pena

El ministeri públic ha considerat davant del Tribunal Suprem que tant Urgangarín com Torres desplegaren una acció coordinada -cal recordar que Cristina de Borbón ja no apareix en els recursos, atès que fou absolta en primera instància i cap part ha demanat la seva condemna de bell nou- amb l'objectiu d'obtenir contractes i convenis per valor d'importants quantitats, milionàries, de les administracions autonòmiques valenciana i balear sense satisfer els processos administratius necessaris. Els acusa a tots dos de ser la “peça clau” de l'entremat per corrompre els funcionaris -i polítics, se sobreentén- amb la idea d'aconseguir els referits contractes i convenis.

Segons la fiscal, tota la contractació hauria estat “feta a dit”. És a dir, sense comptar amb informes previs que justificaren les despeses ni la destinació dels fons públics, que van ser milionaris. Concretament, el ministeri públic assevera que “es va excloure el concurs i la publicitat (per fer els contractes) sense que existís cap motiu” excepte el del benefici il·legítim a pesar que Nóos era una entitat sense ànim de lucre. Atès que tant Urdangarín com Torres són els responsables de desenvolupar “la seqüència delictiva” de tots els contractes amb els governs autònoms valencià i balear, són mereixedors, diu la fiscal, de penes més severes perquè, resumeix, “a l'administració pública no es pot fer el que es vol”. Així, demana per a Urdangarín 10 anys de presó -en lloc dels 6 anys i tres mesos- i 12 i quatre mesos per a Torres -i no els 8 i sis mesos imposats en primera instància-.

 

Estratègia de defensa

La defensa d'Urdangarín, exercida per Mario Pascual, ha sol·licitat del Tribunal Suprem la lliure absolució del seu defensat. Perquè, assegura, no hi ha cap raó per condemnar-lo. Argumenta que quan se l'imputa que fou una mena d'intermediari entre la Casa del Rei (Joan Carles) i el Govern balear, en realitat, si tal cosa hagués existit, no seria delicte. Segons el misser, no existeix “res” que pugui implicar l'exjugador d'handbol en cap actuació delictiva. El defensor, tal com s'ha publicat, ha recusat un testimoni pericial acusatori que fou important a l'hora d'explicar la condemna en primera instància. En un to irònic s'adreçà al tribunal dient que “amb tot el respecte els demano, quina temeritat!, que absolguin al senyor Urdangarín, a pesar que a dia d'avui ja està condemnat per part de la societat i determinats mitjans de comunicació”.

El tribunal de Palma condemnà el gendre del rei emèrit pels delictes de prevaricació, falsedat en document públic, tràfic d'influències, dos delictes contra la Hisenda Pública i, el més greu, de malversació. És important ressenyar que cadascun dels delictes, aïlladament, foren condemnats en primera instància amb penes inferiors als dos anys excepte un, el més greu, el de malversació. Això què vol dir? Doncs en la resposta hi ha la raó de l'estratègia defensiva que porta a terme Mario Pacual.

En efecte, el recurs presentat per l'advocat pretén, és clar, l'absolució. Però també té un altre objectiu implícit: que en el seu defecte, el Tribunal Suprem disminueixi una mica la pena de cadascun dels delictes, i sobretot el més greu, amb la intenció que cap superi als dos anys. És norma consuetudinària que un condemnat a més de dos anys per un delicte ha d'ingressar a presó. No vol dir això que si no s'arriba a aquest temps de privació de llibertat automàticament s'alliberi d'entrar a presidi. Però aleshores sí que hi ha moltes més probabilitats que, en efecte, així passi. Això és el que cerca Urdangarín. Poder demanar que, ja que cap pena s'acosta als dos anys, no hagi d'entrar a presó.

Si aconseguís la rebaixa del Suprem, després hauria de ser l'Audiència de Palma la que determinés finalment si entraria o no a presó. En cas que el Suprem no atengui el recurs del gendre del rei emèrit -ho decidirà en els pròxims mesos, i se suposa que abans de tres haurà dictaminat sentència ferma-, tant si deixa la condemna tal com la imposà el tribunal de Palma com si l'augmenta, com demana la fiscalia, l'espòs de Cristina de Borbó s'enfrontarà a una segura entrada a la presó de forma quasi immediata.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.