Els escàndols van començar a partir d’una publicació del diari suís Tribune de Genève. Així, l’antic monarca hauria ingressat un centenar de milions d’euros a un compte d’aquest paradís fiscal, dels quals era beneficiari mitjançant una societat a Panamà. Segons la premsa suïssa, aquests pagaments podrien procedir del rei Abdallah d’Aràbia Saudita, i haurien sigut pagats al rei espanyol com a comissions, obtingudes per la seua mediació durant la construcció de l’AVE a La Meca. A aquests fets, que a hores d’ara estan sent investigats per la justícia suïssa i l’espanyola, cal afegir que l’ex-monarca podria haver transferit els diners que li quedaven (uns 65 milions d’euros) a la seua antiga amant: l’aristòcrata alemanya Corinna Larsen.
L’escàndol no ha trigat en ocupar espai a les principals capçaleres de tot el món. Tant és així que digitals com els britànics The Times (“l’antic rei d’Espanya fugeix de l’escàndol dels diners en efectiu”) o el Daily Telegraph i alemanys com el Bild ("el rei Joan Carles I abandona l’Estat espanyol enmig d’un escàndol financer”) han contat la història del monarca emèrit a les seues portades. Amb diferents interpretacions, la majoria de capçaleres de referència han parlat sobre la corrupció de la Família Reial espanyola i la fugida de Joan Carles I a la República Dominicana.
El paper de la monarquia espanyola ha estat qüestionat per alguns periòdics de referència. És el cas de The New York Times. Segons el diari nord-americà, qui fora rei emèrit marxa enmig de greus investigacions contra ell, i, el que és més important, alerta de que els esdeveniments ocorreguts poden “obrir el debat social i polític sobre el futur de la monarquia”. També el francés Le Monde ha sigut contundent sobre aquesta qüestió, afirmant que Joan Carles vol “salvar la monarquia esborrant-se a si mateix”. El digital francès, altrament, reflexa un ex-monarca “cada vegada més desacreditat”, que abandona l’Estat espanyol “en un epíleg sense glòria” per “fer negocis”.
El sensacionalista Bild, el diari més venut a Alemanya, també conté un paràgraf analitzant el declivi de la imatge de la monarquia i de Felip VI, arribant a afirmar que “els crits per l’eliminació de la monarquia espanyola han estat cada vegada més forts durant els últims anys”. En la mateixa línia, Publico, un dels mitjans més llegits a la veïna Portugal (on el rei va fer escala abans de marxar a la República Dominicana), reflexa la fragmentació que viu l’Estat espanyol entre monàrquics i republicans, i veu l'abandonament de Joan Carles I com un intent de “protegir la monarquia”.
Altra divisió, en aquest cas la que es produeix entre Podem i el PSOE, les dues formacions que governen en minoria a l’Estat espanyol, és el tema principal que tracta dins de les seues pàgines el diari italià La Repubblica, que analitza les tensions polítiques que es viuen a l’executiu espanyol a partir de les declaracions del president Pedro Sánchez, en les quals va donar suport a la monarquia i va defensar el Règim del 78. Mentre el PSOE no ha estat crític amb la Corona, la formació de Pablo Iglesias s’ha mostrat partidària, junt amb altres forces esquerranes i sobiranistes, d’obrir una comissió d’investigació sobre la monarquia. Així s'ha pronunciat el vicepresident Pablo Iglesias a Twitter, on ha titllat d'indigna la fugida de l'ex-monarca.
No obstant les dures crítiques que ha rebut la monarquia des de la majoria de latituds, també queda palès que molts diaris internacionals semblen donar versemblança a la tesi que mostra a Joan Carles I com un dels artífexs de l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol, després del franquisme. És el cas de mitjans com The Guardian, que destaca que “en els últims anys, les revelacions sobre la vida privada del monarca i els assumptes financers han entelat allò que una vegada va ser vist com una de les monarquies model d’Europa”. També Nick Beake, corresponsal de la BBC a l’Estat espanyol reconeix Joan Carles I com “el líder que va guiar els espanyols de la dictadura a la democràcia”. Malgrat aquesta tesi, la BBC califica de “final humiliant” la fugida del l’antic rei emèrit.
Els diaris d’Amèrica Llatina, un territori amb el qual l’antic rei ha estat vinculat per les cimeres llatinoamericanes —com aquella en què Joan Carles I va ordenar l’expresident veneçolà Hugo Chávez que callara—, també s’han fet ressò de la seua marxa. És el cas dels dos principals diaris argentins, La Nación i Clarín, que titllen d’un “exili” el seu abandonament de l’Estat espanyol i, en el cas de La Nación, asseguren que la monarquia espanyola viu “una de les seues pitjors crisis des del començament de la transició democràtica”. Tanmateix, Telesur, el diari panamericà amb seu a Caracas, fa un repàs per les últimes accions que va emprendre la monarquia després de les informacions de la premsa suïsa, mitjançant les quals Joan Carles I hauria perdut, per decisió de Felip VI, la seua assignació de quasi dos-cents mil euros anuals de diners públics, a més de la seua renúncia a qualsevol herència de son pare.