Mentre l'executiu progressista de les Illes Balears va recuperar la competència lingüística a l'administració pública mesos després de desnonar el PP de l'anticatalanista acèrrim José Ramon Bauzà, avui europarlamentari de Ciutadans, les reticències de la conselleria de Justícia, encapçalada per la independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, han ajornat fins a la segona legislatura botànica l'aprovació de la capacitació lingüística a través de la nova Llei de Funció Pública. Aquest divendres, precisament, el Consell ha donat llum verda a la nova regulació dels treballadors públics de l'administració valenciana que inclou l'exigència de la capacitació lingüística «en els coneixements de valencià requerida, en els termes establerts reglamentàriament».
Tal com va avançar aquest setmanari, el desbloqueig de la certificació lingüística s'ha donat després de l'armistici firmat entre PSPV i Compromís arran de la guerra que va engegar la consellera de Justícia dues setmanes ençà. En el denominat consellet, la reunió setmanal que celebren els secretaris autonòmics i alts càrrecs del Consell per filtrar i ordenar els temes del ple del Consell de cada divendres, Bravo va presentar una versió de la Llei de Funció Pública en la qual eliminava de manera unilateral, segons va denunciar la coalició valencianista, la disposició final quarta de la normativa.
Aquesta disposició, producte de l'acord en 2017 entre la consellera de Justícia i el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís) arran del primer xoc entre ambdós socis botànics, blindava la competència de qualsevol retard en el reglament, mecanisme a través del qual s'havien de detallar quin nivell de coneixement de català s'exigia als aspirants a treballar en l'administració. Arran dels recels dels valencianistes a una negociació llarga del reglament que impossibilitara l'entrada en vigor de la capacitació lingüística mesos després d'aprovar-se la llei i als temors d'una probable rebaixa dels nivells exigits, van aconseguir introduir una disposició final, la qual establia que si transcorria un any de l'aprovació de la llei de funció pública sense acord en el reglament, s'aplicava la competència lingüística, especificant els nivells exigibles per a cada categoria.
La fórmula, incorporada a l'avantprojecte de llei de Funció Pública que el Consell va aprovar en 2018, va xocar amb el criteri legal del Consell Jurídic Consultiu. Segons aquesta institució de la Generalitat Valenciana, «podia descartar la possibilitat que el Consell, amb posterioritat al termini d'un any i després de l'aplicació de la previsió legal, puga aprovar cap reglament que contradiga els nivells d'exigència establerts de manera supletòria en el text projectat». Malgrat que aquesta observació jurídica podia rectificar-se a través d'una redacció que esclariria que els nivells de la disposició eren transitoris i temporals, els socialistes van considerar que era una esmena a la totalitat a la clàusula, per la qual cosa van suprimir-la de la versió de la llei presentada al consellet de fa dues setmanes.
L'eliminació de la disposició final va empipar Compromís, qui va plantejar diverses alternatives per desencallar el conflicte entre la formació del puny i la rosa i la coalició valencianista. Compromís van oferir que Política Lingüística formara part de la comissió d'elaboració del reglament de la capacitació o que l'aprovació del mateix estiguera condicionada a un informe vinculant de Política Lingüística. Cap proposta va ser acceptada pel PSPV.

Després d'una negociació entre Bravo i Marzà, va forjar-se un acord entre els dos socis majoritaris que governen la Generalitat Valenciana: se suprimia la disposició que blindava els nivells de la capacitació lingüística a canvi que la conselleria d'Educació, a través de Política Lingüística, comptara amb una altra salvaguarda per assegurar la certificació lingüística. No debades, a la disposició final tercera es recull que «en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei el Consell aprovarà, a proposta de la conselleria competent en matèria de funció pública, la disposició reglamentària que regule l'acreditació del nivell dels coneixements de valencià en l'àmbit de l'ocupació pública de la Comunitat Valenciana, previ informe favorable quant a aquesta matèria de la conselleria competent en matèria de Política Lingüística».
La fórmula escollida, però, ha generat dubtes entre les diverses entitats que treballen per la normalització lingüística al País Valencià. «L'avantprojecte de Llei de la Funció Pública que s'ha presentat hui al Ple del Consell no assegura la competència lingüística en tots els llocs de treball de l'administració valenciana. És per això que Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana han acordat sol·licitar una reunió conjunta amb el president de la Generalitat Valenciana i també obrir una ronda de contactes amb els partits polítics amb representació a les Corts Valencianes per tal de garantir la inclusió la competència lingüística en la llei durant el seu tràmit parlamentari en les Corts Valencianes», indiquen a través d'un comunicat.
Ambdues associacions lingüístiques, de fet, expressen que «no entenen per què, malgrat l'amplíssim consens de les principals forces sindicals i entitats cíviques valencianes, la inclusió la competència lingüística en valencià haja sigut un obstacle per a la Conselleria de Justícia». «Es tracta simplement d'aplicar allò que ja s'ha acordat entre PSPV, Compromís i Podem i que, a més, s'aplica des de fa dècades en les altres comunitats autònomes: el dret de la ciutadania a ser atesos en la llengua oficial i pròpia», recorden en referència al segon Acord del Botànic i a l'article 55 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
«En aquest sentit el desembre de 2016 les principals forces sindicals (CCOO-PV, Intersindical Valenciana, UGT) signaven un acord en què demanaven 'garantir la competència lingüística de totes les persones que treballen' en l'administració. I, per això, 'en el procés de selecció qualsevol classe de personal de les administracions valencianes ha d'acreditar el coneixement del valencià en el grau que es determine reglamentàriament'», rememoren. I agreguen: «La competència lingüística en la llengua oficial i pròpia és un fet que fa ja dècades que s'aplica en altres territoris tant de dins de la nostra comunitat lingüística (Catalunya i les Illes Balears), com, amb certes particularitats, de fora (Galícia i País Basc)». «Reclamem que no hi haja més dilacions», exigeixen.
Acció Cultural del País Valenciài Escola Valenciana centren les seues preocupacions en el fet que mentre no s'aprova el reglament, no s'aplicarà la capacitació lingüística. «Retardar un any més i condicionar la competència lingüística a un reglament només pot entendre's com a una voluntat de postergar una mesura que ja fa massa anys que hauria d'estar vigent», critiquen. I apunten, de nou, a la responsabilitat de Bravo: «No comprenem que la Conselleria de Justícia que forma part d'un govern que es declara compromès amb la normalització social del valencià i amb la democratització, continue ajornant que els valencians i les valencianes puguem relacionar-nos amb l'administració en la llengua que l'Estatut proclama llengua pròpia i oficial».

«Amb l'aprovació d'aquesta mena de competència lingüística, els valencians tornem a estar a la cua en la defensa dels drets lingüístics. No només perquè mentre no s'aprove el reglament, no s'instaurarà la capacitació lingüística. També perquè desconfiem sobre com quede el requisit amb el desenvolupament reglamentari», assenyala en declaracions a aquest setmanari, Josep Enric Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir. I complementa: «Deixar la competència a expenses de la negociació reglamentària albira un nou xoc entre Bravo i Marzà, amb el risc que s'acabe cedint, finalment, en els nivells exigibles a cada categoria».
Des del col·lectiu que centra la seua tasca a les comarques meridionals del Baix Vinalopó i el Baix Segura, retrauen que «aquesta mena de competència lingüística és conseqüència de no lligar i delimitar de manera clara la política lingüística del Botànic». «Ens ha passat amb el decret de plurilingüisme, el qual iguala per baix i no per dalt respecte del valencià. I tot mentre el Consell d'Europa assenyala el País Valencià per tenir un model que no camine cap a la immersió lingüística. Ara ens pot passar amb la competència lingüística a la funció pública. S'està executant una política lingüística massa tova d'acord amb les necessitats sociolingüístiques que tenim», censura, recordant que al País Basc, fins i tot, «els plantejaments urbanístics es desenvolupen respectant criteris sociolingüístics».
«La futura aprovació d'un reglament d'aplicació de la competència lingüística del funcionariat de la Generalitat Valenciana ajorna la resolució legal d'un dret lingüístic a l'ús general del valencià, que és preferent, perquè és un dret de la societat», coincideix en afirmacions a aquest setmanari Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià. «En l'avantprojecte hi havia una garantia, i ara passem a una incertesa, que haurà de comptar no sols amb un informe previ de Política Lingüística sinó que haurà de ser negociada pels grups polítics», puntualitza.
El responsable de l'ONG del català al territori valencià, de fet, reflexiona sobre «la necessitat» de la implantació de la capacitació lingüística. «Què es diria si un funcionari parlara valencià reiteradament a una persona que ha demanat que se li adrecen en castellà? En canvi, el cas contrari passa contínuament i quasi ningú no se n'escandalitza. La plena igualtat lingüística ha de ser igualtat de drets per a la ciutadania», argumenta.
«El dret de la ciutadania ha de ser reconegut com a legalment superior a les opcions de preferència lingüística d'un funcionari. Això vol dir que si una persona opta per fer una gestió administrativa en valencià, legalment, no se li pot contestar en castellà, però això passa molt sovint», reforça. I tanca: «Si després, per exemple, aquest mateix funcionari vol adquirir un bé de consum és molt lliure de parlar castellà si vol, però no té aquest dret com a funcionari».