El pla de Compromís per assegurar la competència lingüística

El consens polític i sindical per incloure la capacitació lingüística com a requisit per accedir a l'administració pública s'ha esquerdat. Si bé tota l'esquerra va firmar un document que recollia incorporar aquesta condició a la futura llei de funció pública, l'esborrany enviat per la conselleria de Justícia a la resta de departaments ha provocat malestar a Compromís. Davant una redacció poc concreta sobre l'exigència o no de la competència en català, la coalició ha presentat una esmena a l'avantprojecte de llei d'acord amb els criteris de la mateixa conselleria. Un moviment que, junt amb la postura unitària dels consellers de presentar les mateixes al·legacions a l'avantprojecte, cerca assegurar el compliment del full de ruta firmat a La Nau.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de dècades amb la porta tancada, la llengua havia aconseguit entrar a l'administració pública valenciana. Com si es tractara d'una dura oposició, les negociacions entre sindicats, partits i entitats en favor del català havien donat els seus fruits, i malgrat les postures fortament allunyades d'inici, la competència lingüística guanyava l'accés al sector públic. Tot i que la seua presència no estaria contemplada a l'àmbit sanitari, l'esquerra sindical, política i civil rubricava un pacte perquè tots els funcionaris «disposaren d'un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües que el faça apte per a desplegar les funcions pròpies del seu treball».

Aquesta postura comuna que s'havia d'incloure a l'avantprojecte de la llei de funció pública ha acabat per esquerdar-se. Amb un posicionament d'entrada reticent a aquesta competència, la consellera Gabriela Bravo (PSPV-PSOE) va remetre un esborrany de la llei a les conselleries -després de paralitzar-se l'anunciada presentació per diferències internes entre socialistes i Compromís a última hora per part de presidència- que contemplava la capacitació lingüística. Això sí, sense cap mena de concreció més. La redacció va molestar tant als valencianistes com a entitats que han participat del procés com ara Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

La manca de concreció deixava per a interpretacions posteriors l'aplicació de la capacitació: o bé podia exigir-se amb aquesta nova llei la titulació o bé podia quedar-se en una mera declaració de bones intencions que podia veure's rebaixada en la negociació sindical del reglament. L'esborrany, per tant, provocava diferències al Consell. D'una banda, Compromís -i en aquest cas, de forma unitària- aposta per un desenvolupament de la norma que fixe les titulacions per a cada nivell funcionarial; i de l'altra, sectors del PSPV no congreguen amb aquesta competència que sí que agrada, sempre que siga consensuada i compte amb el suport de la UGT, amb els corrents més nacionalistes del socialisme valencià.

Amb la intenció d'evitar que la competència lingüística acabe diluïda en una posterior negociació sindical del reglament i recelosos que, al remat, el termini d'un any per estar llesta la nova llei no s'acabe complint, Compromís va incorporar una esmena a la norma per assegurar que la llengua accedisca al sector públic. Aquesta esmena estableix que els funcionaris de nivell A1, A2 i B hauran de gaudir del mitjà; que els de nivell C1 i C2 l'elemental; i els APF «coneixements orals».

Firma de l'acord per la competència lingüística a La Nau//ACPV.

Uns criteris calcats del reglament de promoció interna de càrrecs de la mateixa conselleria de Bravo que, segons recull el diari oficial de la Generalitat Valenciana, va aprovar-se aquesta setmana. L'elecció d'aquests paràmetres complica una possible negativa de Bravo, ja que estaria posicionant-se en contra d'una resolució del seu mateix departament. L'esmena, al seu torn, assegura que en cas que la negociació sindical del reglament dure més d'un any des d'aquest moment -just el període de vigència que resta de la moratòria de la llei antiga- acabe per aplicar-se la capacitació lingüística.

A l'esmena basada en criteris aprovats pel departament de la consellera socialista, s'hi suma la posició unitària de Compromís. La formació, de fet, planteja presentar des de les seues quatre conselleries a l'executiu les mateixes al·legacions a l'avantprojecte de llei per tal d'assegurar una futura incorporació de la competència lingüística. L'objectiu, a més, és que l'avantprojecte que aprove el Consell compte amb el consens de les dues potes del Govern valencià -PSPV i Compromís-, i evitar cap decisió unilateral de la conselleria de Justícia que podria obrir una fractura entre ambdues formacions.

Mentre els valencianistes aposten per aquest full de ruta, ACPV, que actua del bracet de la coalició en aquesta qüestió, ha reclamat a la Generalitat Valenciana «l'aplicació de l'acord adoptat a l'edifici de La Nau». De fet, l'entitat ha teixit ponts amb presidència i amb UGT per tal de resoldre les diferències i el malestar que s'ha produït durant aquesta setmana. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua també ha pressionat en aquest sentit, especialment, per part dels acadèmics de tarannà més nacionalista.

Amb Escola Valenciana i Intersindical exigint, al seu torn, la incorporació de la capacitació al projecte de llei final, la llengua ha creuat la porta de l'administració, però encara no sap quin paper jugarà dintre. Compromís, de moment, ha desplegat el seu pla per aconseguir que la presència del català no es quede en paper mullat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.