L'ortodòxia econòmica i l'ajornada reforma del sistema de finançament s'han convertit des de fa anys en l'autèntica llosa que llastra els pressupostos dels diversos governs autonòmics, especialment d'aquells situats a la riba del mar Mediterrani. Malgrat gestionar els serveis públics de territoris que concentren una part important del conjunt de la població de l'Estat espanyol, la inestabilitat política de Madrid, els diferents parers sobre la direcció del nou model i l'intocable pastís pressupostari del qual gaudeix l'administració general de l'Estat sense prestar l'educació i la sanitat han condemnat les autonomies.
Com la resta de territoris de l'arc mediterrani, Andalusia ha sigut un dels territoris que ha clamat durant els darrers anys contra el sistema de finançament. De fet, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va firmar una aliança amb l'aleshores homòloga andalusa, Susana Díaz, per exigir un tracte just per a les dues autonomies. Sense anar-hi més lluny, l'executiu andalús va sol·licitar 4.000 milions d'euros per poder prestar les competències transferides en matèria social. La petició va fer-se l'any 2018, quan la Junta d'Andalusia encara estava en mans del PSOE.
Amb l'executiu andalús dirigit per una coalició entre PP i Ciutadans amb el plàcet de la ultradreta Vox, el Govern espanyol de Pedro Sánchez ha demanat ajustar els comptes d'Andalusia. O dit en termes més tècnics: la Junta d'Andalusia haurà de modificar els seus pressupostos, en els quals incloïa rebaixes fiscals per als rics, a canvi de poder obtenir els préstecs estatals del Fons de Liquiditat Autonòmica. Una decisió que, al seu torn, impossibilita l'accés de l'executiu conservador als mercats financers.
Segons ha argumentat el ministeri d'Hisenda, encapçalat per l'andalusa Maria Jesús Montero, Andalusia havia aprovat uns comptes que incomplien el sostre de dèficit i les regles de despesa acordades per part de l'Estat espanyol. «No s'ha intervingut Andalusia. Només es demana que es corregeixen els desfases fiscals. El Govern espanyol no està demanant retallades, sinó que s'hi complisquen les regles fiscals», han assegurat des del departament de Montero a les crítiques del bipartit andalús de dretes.
«Si el Govern espanyol tinguera un mínim de coherència, hauria de fer el mateix amb la Comunitat Valenciana i altres autonomies governades pel PSOE. Però ja hem vist que no la té. Amb les entregues a compte, s'hi va esperar fins a la campanya electoral», ha denunciat Pablo Casado, líder del PP. «Segueix devent totes les bestretes recaptades per l'IVA, especialment en les autonomies que governa el PP», ha agregat, així com ha ressaltat «el greuge comparatiu» amb la resta de territoris. «Treballarem fins a les darreres conseqüències per evitar-ho», ha insistit respecte de la intervenció dels comptes andalusos per part de l'executiu espanyol del PSOE.
La comparació amb el País Valencià, qui acumula un major deute que Andalusia a causa de ser junt amb Múrcia l'autonomia més maltractada per l'actual sistema de finançament, ha empipat les forces que sostenen el tripartit progressista valencià. I més quan la primera versió del Botànic va patir una mena de 155 financer per part dels homes de negre de l'aleshores ministre d'Hisenda, el popular Cristóbal Montoro. El conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, va qualificar en aquell moment Montoro de «persona no grata» al País Valencià.
«La petició de Casado supera tots els límits», ha contestat de manera enutjada el síndic del PSPV a les Corts Valencianes, Manuel Mata. «Avui el PP ha demanat al Govern espanyol que intervinga els comptes de la Generalitat Valenciana i no ho consentirem», ha expressat, així com ha criticat: «Només per defendre els interessos partidistes en Andalusia el dirigent del PP és capaç d'afirmar l'aberració més gran institucional que s'ha dit en els darrers dies». «No ens intervindran i menys si ho demana Casado», ha reforçat.
El dirigent socialista, a més, ha fet memòria de les causes de l'elevat deute que concentra l'administració valenciana. O, si més no, des de l'òptica del PSPV: «Aquells que han governat la Comunitat Valenciana deixant-nos atur, corrupció i balafiament, aquells que han provocat un endeutament massiu dels nostres comptes i han aniquilat els nostres drets socials, han fet un pas més. Ara volen destruir l'autonomia valenciana». «Casado no es digne de parlar en nom del poble valencià, ni d'autoproclamar-se com a representant dels valencians. El PP es denomina autonomista, però avui vol aniquilar la nostra», ha complementat.
Fran Ferri, síndic de Compromís a la cambra valenciana, ha sigut encara més dur. «Amb aquestes declaracions, el PP torna a evidenciar-se com a un partit antivalencià, com a una formació que ataca frontalment els interessos dels valencians», ha censurat. «S'ha de tenir poca vergonya per obviar que som la comunitat autònoma pitjor finançada i més maltractada de tot l'Estat per realitzar unes afirmacions que estan totalment fora de lloc», ha criticat. I ha retret: «El PP només recorda la nostra situació financera per manipular la realitat, la qual és producte de dècades d'infrafinançament i de manca d'inversions».
Amb una línia discursiva més reivindicativa i dura respecte dels socialistes, els quals també han centrat les seues crítiques a Casado per transmetre que els populars no defensen els interessos dels valencians, Ferri ha indicat que les teranyines financeres que hi ha a la Generalitat Valenciana tenen més causes, com ara la modificació de l'article 135 de la Constitució Espanyola. «Aquesta reforma efectuada pel PP i el PSOE va afectar greument els drets de la ciutadania per afavorir els bancs», ha assenyalat.
«Una vegada més reclamem la necessitat d'una reforma urgent del sistema de finançament, així com mesures transitòries que mitiguen el maltractament financer que pateix el territori valencià», ha sol·licitat. És la reacció enèrgica del Botànic arran d'una comparació en la qual Casado ha aixecat, de nou, el fantasma dels homes de negre que van controlar les finances valencianes de manera directa durant la darrera etapa de Mariano Rajoy al capdavant de la Moncloa.