Potser com a conseqüència de la precampanya electoral, potser perquè l’entrevista tenia com a escenari el restaurant de l’Oceanogràfic, el ben cert és que la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha acatat bona part del full de ruta de la Generalitat Valenciana en matèria de finançament. Ni una mala paraula ni un mal gest. Talment una bassa d’oli, com el mar quan no hi ha tempesta.
En la trobada informativa organitzada per Radio Valencia SER, i a preguntes del director regional de l’emissora, Bernardo Guzmán, Montero ha regat amb molt bons propòsits les oïdes dels principals representants polítics valencians, incloent-hi les del president, Ximo Puig, i el titular d’Hisenda, Vicent Soler, però també les de la patronal i els sindicats. Tant el president de la CEV, Salvador Navarro, com els màxims dirigents de la UGT i CCOO, Ismael Sáez i Arturo León, n’han quedat igualment satisfets. A continuació, tots tres, acompanyats de Puig i Soler, tenien prevista una reunió amb la ministra al Palau de la Generalitat.
La clau del finançament
En matèria de finançament, Montero ha indicat que no és desitjable esgotar el termini de quatre anys que Pedro Sánchez ha establert per culminar la reforma pendent. “Així que formem Govern, abordarem de manera immediata aquest tema”, ha assenyalat, tot i que, de seguida, ha remarcat que “no depèn exclusivament de nosaltres”. En efecte, el canvi de model exigeix una “majoria qualificada” del Congrés que incloga el PP i el PSOE, així com el vot afirmatiu de la majoria d’autonomies al consell de política fiscal i financera (CPFF). “Cal un diàleg franc entre l’Administració de l’Estat i les comunitats autònomes”, ha subratllat, tot i que ha advertit que “rere la reforma del sistema, s’amaga el model d’Estat defensat per cada partit”. Amb tot, no ha condicionat la reforma en qüestió a la unanimitat, sinó que només ha dit que “la majoria de comunitats han de sentir-se’n còmodes”.
En aquest sentit, a l’hora d’acarar la reforma, la ministra ha apuntat que “en el repartiment de fons, sobretot haurà de pesar el factor poblacional”, que considera “objectiu” i “determinant”, encara que després pot “modular-se” en base a d’altres factors, com l’envelliment, l’ús dels serveis socials i la sanitat, la insularitat o la dispersió. N’ha afegit algun de nou, com ara el nombre d’estudiants universitaris. Amb tot, Montero ha explicitat que “res no justifica la diferència de 800 euros per càpita que hi ha ara entre la comunitat més ben finançada i la que pitjor ho està”, raó per la qual el model vigent resulta “especialment lesiu” en el cas valencià. “Les autonomies que actualment estan més infrafinançades hauran d’incrementar els seus recursos sense que cap altra autonomia n’isca perdent”, ha sentenciat. La meta, ha insistit, és arribar al 7% de despesa en sanitat, el 5% en educació i el 2% en polítiques socials, aixó com fer desaparèixer el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic), un “préstec a interès zero” que “no constitueix un finançament addicional”, sinó que es tracta d’un “auxili financer amb vocació de desaparèixer”.
De fet, ha fet seua una de les grans reivindicacions de Puig, consistent a reduir el percentatge d’ingressos de l’Estat en favor de les autonomies. El famós tros del pastís que ara correspon l’Administració estatal i que Puig sempre ha defensat que ha de minvar per tal de cobrir els 16.000 milions d’euros anuals que permetrien a totes les comunitats de sufragar els serveis transferits. Montero s’ha mostrat predisposada a fer aquesta passa, però s’ha planyit perquè que el Govern de què forma part “no ha pogut treballar a ple rendiment en aquest any i mig” a causa de la no aprovació dels Pressupostos de 2019 i la situació d’executiu en funcions que arrossega des de la primavera passada.
Montero opina que la reforma del finançament ha de servir, també, per tractar el problema del deute històric, que resulta especialment greu en els casos català i valencià. “És obligatori que forme part d’aquest debat”, ha deixat clar Montero, que s’ha mostrat menys contundent a l’hora d’abordar un altre aspecte pendent com és el finançament local. La urgència número u, sosté, és el finançament de les autonomies.
Flotadors per a Puig i Soler
Assetjat per l’oposició a tall dels “ajustaments” o “retencions de crèdit en inversions no executades” que PP i Ciutadans anomenen “retallades”, el conseller Soler ha rebut aquest dimarts el suport de la ministra del ram. “Les retallades afecten prestacions que els ciutadans no haurien de perdre, mentre que els ajustaments possibiliten que els Pressupostos s’ajusten als criteris d’estabilitat”, ha exposat eufemísticament. De manera més concreta, Montero s’ha mostrat convençuda que els 344 milions d’euros que ha de reduir la Generalitat Valenciana “no comportaran cap retallada a l’estat del benestar, sinó que es reduiran de les partides destinades a les estructures administratives a través de la cirurgia fina”.
No sols ha prestat un flotador a Soler des del punt de vista semàntic. Pel que fa a les bestretes –la ministra lamentava que era “impossible” trobar la fómula de transferir-les i en plena precampanya n’ha garantit el pagament– Montero ha qualificat de “jerarquia vinculant” la supeditació de les bestretes a l’aprovació pressupostària, però s’ha felicitat per haver aconseguit una eixida que “Montoro no hauria trobat, perquè té una concepció diferent de l’Estat autonòmic”. El lliurament de les bestretes, el 50% de les quals està previst que s’abone el mes de novembre i l’altre 50% al mes de desembre, podrà ser unificat al novembre “en el cas d’aquelles comunitats que tinguen més problemes”. Una d’elles, òbviament, és la valenciana.
D’altra banda, Montero ha remarcat la conveniència que la Generalitat aprove uns nous Pressupostos, cosa que genera dissensions al si del Consell. Els comptes de 2020 s’haurien de presentar abans del 31 d’octubre i la ministra ha precisat que elaborar-los és “una obligació” per a qualsevol Govern. “Ja hem informat de la liquidació de l’exercici 2018 a les comunitats autònomes i la fórmula de les bestretes ja està disponible”, raó per la qual “no seria un Pressupost a cegues, sinó bastant habitual”.
Per últim, Montero ha estat molt crítica amb la política fiscal de la Comunitat de Madrid, que obté uns “ingressos molt superiors” derivats dels “avantatges afegits per l’efecte seu” que li permeten “abaixar els impostos”. “Cal establir uns límits per tal que no es produisquen aquests greuges comparatius”, ha enunciat en unes paraules que coincideixen de ple amb el discurs que Puig repeteix de fa mesos.