PAÍS VALENCIÀ

Ajustaments de comptes pertot arreu

Les estretors econòmiques provocades per la provisionalitat que afecta el Govern estatal marquen l’inici del curs polític al País Valencià. La negativa de Mónica Oltra a aplicar la tisora ha situat contra les cordes Ximo Puig. I és que l’ajustament de comptes de Compromís amb el PSPV després de l’avançament electoral encara dura. Mentrestant, Podem s’esforça a posar-hi pau i PP i Ciutadans, a calmar la tensió interna.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Eleccions. Aquesta és la paraula que genera més pànic entre els polítics valencians. No importa la persona ni el partit, cap d’ells no en vol. Quan encara no s’han refet de la fartada d’eleccions primaveral, el so de les urnes al Congrés i el Senat els provoca la mateixa por que els udols d’un llop a mitjanit.   

Les diverses formacions s’ho miren amb molta preocupació. Van acabar el cicle electoral esgotats, amb la pressió acumulada que va comportar la coincidència dels comicis valencians i els estatals quan ningú no s’ho esperava. Una jugada que va molestar els socis del Consell, més que no als seus adversaris polítics.

En efecte, l’avançament electoral decretat pel president, Ximo Puig, va enutjar especialment Compromís. Aquella ferida no ha acabat de cicatritzar i Mónica Oltra no s’està d’evidenciar-ho. A la sessió d’investidura, la vicepresidenta va prendre la paraula en nom de Compromís en lloc del síndic, Fran Ferri, a fi de presumir de la “lleialtat” del seu grup, “el valor més important que hem aportat a aquest Govern”. “No concebem la política sense la lleialtat, lleialtat en majúscules, una lleialtat que per a Compromís ha significat, significa i significarà tancar files, cobrir esquenes”, va afirmar el 13 de juny a la darrera part de la seua intervenció des de la trona, un minut abans d’adreçar-se de forma directa al president: “Lleialtat és —així ho entenem des de Compromís— dir-se mirant als ulls el que u pensa, també, i sobretot, en les decisions importants. O, com diria el poeta, ‘no llorarse las mentiras, sino cantarse las verdades’”.

La seqüència evidencia el malestar latent al si de Compromís per la decisió unilateral adoptada pel cap del Consell. El nombre de paperetes recollit el 28A per la coalició valencianista —443.640— pràcticament va igualar les 456.823 de quatre anys abans i va quedar molt per damunt de les 173.821 recol·lectades la mateixa jornada a l’urna contigua del Congrés. Amb tot, la percepció estesa entre la majoria de dirigents de Compromís dicta que la collita del 26M hauria estat més profitosa i el diferencial amb els socialistes —que van rebre 643.909 vots—, netament inferior. El PSPV ha sigut l’únic dels tres socis del Botànic que ha tret benefici electoral dels primers quatre anys de govern, lamenten en veu baixa mentre els socialistes reiteren que l’avançament era la manera més fàcil de repetir la majoria progressista a causa de la participació massiva que s’esperava i que efectivament hi va haver.

Sobre tots aquells retrets va edificar-se al llarg del mes de juny l’Acord del Botànic II. Lluny del que molts havien previst, però, Unides Podem no ha esdevingut, fins ara, un element distorsionador. El nou soci —capitanejat al Consell pel vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau— no destaca per les eixides de to, sinó pel desig de contemporitzar i de posar-hi pau.

Dalmau hi posa pau perquè, de guerra, n’hi ha, ni que siga freda. Compromís s’ha tornat més exigent, ha conclòs que ha d’extremar el seu paper de principal defensor dels interessos valencians encara que això els duga a enfrontar-se cara a cara amb el seu principal soci, que també mana a l’Estat i probablement continuarà fent-ho. Al PSPV comencen a ser conscients que vivien molt millor quan l’inquilí de La Moncloa es deia Mariano Rajoy.   

La primera topada

La calma que va imperar al primer Botànic contrasta amb el marejol de les setmanes inicials del Botànic II. La carta de navegació indica que la magnitud de les ones serà cada vegada més gran. De moment no hi ha avís de tsunami, però la situació incòmoda en què està immers el PSPV proporcionarà situacions inversemblants.  

La primera va produir-se la setmana passada, amb motiu de les retallades pressupostàries derivades de la paràlisi a l’Estat. Amb un Govern en funcions que té una maniobrabilitat limitada, tant el pagament de les bestretes a compte com la liquidació de la quota autonòmica de l’IVA —que recapta l’Estat i després ingressa a cada comunitat— han quedat suspeses sine die. En total, més de 700 milions d’euros que caldrà detreure del Pressupost de la Generalitat Valenciana d’enguany. Uns comptes expansius que incrementaven la despesa d’un 9,9% amb relació a 2018 i que ara s’han demostrat utòpics. El vot afirmatiu de Podem, però, tenia un preu.

De qualsevol manera, no és Podem sinó Compromís qui s’ha mostrat més ofès per la necessitat d’aplicar-hi la tisora. Fran Ferri ha censurat “la retenció de recursos” per part del Govern estatal amb l’“excusa” de trobar-se en funcions. “Els cinc milions de valencians i de valencianes no estan en funcions, ni les escoles, ni el sistema sanitari, ni les empreses ni el canvi climàtic”, ha advertit el síndic parlamentari de la coalició. “El Govern de l’Estat es reuneix cada divendres i compromet despesa: per exemple, despesa militar per valor de 110 milions d’euros”, va argumentar Ferri la setmana passada, tot just abans de registrar una iniciativa de tres punts a les Corts en què posava entre l’espasa i la paret els socis socialistes.

La iniciativa en qüestió insta la resta de grups a exigir el Ministeri d’Hisenda que convoque de manera immediata el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) —que ha de reunir-se dos cops a l’any i no ho fa des de l’agost de 2018—, li demana que busque “solucions transitòries” a la manca de recursos del Consell i reclama, novament, la reforma d’un sistema de finançament caducat des de 2014 i que ja ha generat un deute històric acumulat de “més de 20.000 milions d’euros”.

En la mateixa línia, Oltra clamava contra l’“ofegament” del Govern de l’Estat, al qual acusava de “no fer els seus deures”. “Allò que valia per a Montoro, val per a Montero”, expressava la líder de Compromís en un joc de paraules amb els cognoms de l’exministre d’Hisenda del PP i l’actual ministra del PSOE. En una reunió bilateral amb el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, la mateixa Oltra va sol·licitar que les possibles retallades s’ajornaren fins que Ximo Puig demanara públicament la reunió del CPFF.  

Una posició més severa, sens dubte, que no la d’Unides Podem. De fet, Martínez Dalmau, que també va mantenir una trobada amb Soler, va eixir-ne amb un altre to: “Hem d’acarar la situació com un Govern unit”, va dir, “els ajustaments, en tot cas, no afectaran els drets socials de les valencianes i els valencians”.

Enmig de la tempesta, Ximo Puig va declarar que “cap retallada no afectarà els drets dels valencians” i que “els avanços socials assolits estan completament consolidats”. El president ha aprofitat l’avinentesa per recordar la necessitat d’una “nova cultura política territorial” basada en el “federalisme” que no faça dependre les autonomies de la conjuntura política de l’Estat. A més, Puig ha acordat reunir-se amb la ministra Montero aquest dimarts, 10 de setembre, a fi de trobar una eixida d’emergència a les estretors econòmiques de la Generalitat.

La batalla s’ha endut per davant l’acta de diputat de Vicent Soler, que ha decidit abandonar-la —la legislatura passada ja era conseller sense ser diputat— per tal de centrar els seus esforços en la comunicació amb el Govern de Pedro Sánchez. “Confiàvem que s’aprovarien els Pressupostos de l’Estat”, va justificar la setmana passada, “el Consell ha de fer front a la realitat, no disposem dels ingressos previstos”, va afegir amb relació als comptes valencians, molt unflats en l’apartat de la despesa, que es reduirà a curt termini en 438 milions “sense que això afecte els serveis bàsics, com ja ho demostra la incorporació de 1.904 professors en el nou curs escolar”.

Tisores... I punyals

“Ja som la segona autonomia amb una taxa de morositat més elevada”, ha alertat Isabel Bonig, la líder del PPCV, qui ha demanat —sense èxit— la compareixença de Puig a les Corts en un ple monogràfic sobre finançament. Bonig no convocarà cap manifestació —com la que hi va haver el 2017, quan encara governava Rajoy— però es mostrarà molt bel·ligerant en aquest tema. Fins i tot ha urgit Compromís a trencar l’acord de govern amb els socialistes “si és que de debò anteposen els interessos valencians”.

Els síndics parlamentaris del PPCV i Ciutadans, Isabel Bonig i Toni Cantó, durant la reunió que van mantenir a les Corts valencianes després dels comicis municipals del 26 de maig. / EFE

Amb la convicció que no és la preferida del president del PP, Pablo Casado, Bonig acara el nou curs amb la necessitat d’afermar-se al si del partit. El congrés que la mantindrà o no al capdavant del partit no arribarà fins 2021, però els tambors de guerra ja ressonen. Té massa enemics interns, uns aliats en precari i un president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, que anhela volar molt alt i té molt bona sintonia amb el número 2 del PP, Teodoro García Egea.

Si fa no fa, com Toni Cantó, que lidera el discurs polític de Ciutadans però és incapaç de marcar el pas a l’àmbit orgànic. A les Corts ha pogut desfer-se del tàndem conformat per Emilio Argüeso i Juan Córdoba, però tots dos estan ben connectats amb Fran Hervías, el responsable d’organització estatal, qui els dona suport en la seua croada per controlar les estructures valencianes del partit. Caldrà veure si Cantó suporta aquesta bicefàlia de facto o toca el dos. Una repetició electoral a l’Estat seria l’ocasió propícia. Argüeso i Córdoba també volen fer el seu particular ajustament de comptes amb ell.

Unes tibantors que encara s’agreugen a Vox, on el president provincial de València, José María Llanos, dimitia el càrrec la setmana passada a fi de forçar el nomenament d’una gestora que encete un nou procés orgànic que probablement el durà de nou a la presidència del partit. En aquest cas, això sí, sense els crítics que tant l’han incomodat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.