Drets lingüístics

Una llengua agredida

Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimecres una discriminació lingüística a Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) per part d'un sanitari al crit de «Viva el rei, viva Espanya, viva l'ordre i la llei». Una vulneració dels drets lingüístics al País Valencià que no és ni de bon tros anecdòtica. En les darreres setmanes d'estiu, diversos ciutadans s'han topat amb suposades situacions catalanofòbiques. Les entitats per la llengua, com ara Acció Cultural del País Valencià, El Tempir, la mateixa ONG del català o Escola Valenciana, exigeixen l'aprovació d'una llei d'igualtat lingüística.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot ocorre a Sant Vicent del Raspeig, a pocs quilòmetres de la ciutat d'Alacant. A la població ubicada a la comarca de l'Alacantí, una dona crida al telèfon d'urgències del 112. La seua mare no es troba bé. I necessita que una ambulància trasllade la seua familiar. Quan el vehicle mèdic arriba i la filla narra els símptomes de la seua progenitora, xoca amb els prejudicis lingüístics d'un sanitari. «Què diu? Parle'm en castellà», contesta en la llengua de l'escriptor Miguel de Cervantes l'auxiliar d'infermeria.

Aquella resposta descol·loca Irene, la filla de la mare afectada. «Si no m'entén, perquè contesta a tot el que li dic? A més, em fa mal el cor i tinc ansietat», afirma de manera enutjada, cansada i presa dels nervis per veure a la seua progenitora d'aquesta manera. Segons el relat difós per Plataforma per la Llengua al País Valencià, el sanitari no ofereix cap mena d'atenció a la filla de l'afectada. Encara més, contesta la familiar de la pacient amb una expressió prototípica del reaccionarisme més conservador. «Visca Espanya, visca el rei, visca l'ordre i la llei», exclama. 

Una discriminació lingüística, però, que no és l'única que s'ha produït darrerament al País Valencià. Al contrari. En les últimes setmanes, Plataforma per la Llengua i l'Associació Cívica El Tempir han desvelat diversos episodis de presumptes vulneracions dels drets lingüístics. Des d'una actitud «valencianòfoba» que van partir uns joves en un concert a Vinaròs (Alt Maestrat) per part d'un guàrdia de seguretat fins a la negativa a oferir una atenció en català a un hotel de Sueca (Ribera Baixa). El cambrer de l'establiment d'oci va afirmar que no les atendria si empraven la llengua pròpia. El propietari, en lloc de demanar-los disculpes, va convidar-les a marxar.

Francesc Puertes, un veí de la localitat de l'Horta, Beniparrell, va trobar-se amb una discriminació lingüística similar. Aquesta vegada per part de l'administració pública. Quan Puertes va telefonar al Consultori Auxiliar de Beniparrell per preguntar sobre els resultats de l'analítica del seu pare, la resposta de l'administrativa del centre sanitari l'obligava a canviar de llengua al País Valencià. «Què diu? No l'entenc», va assenyalar en castellà. «Tinc tot el dret a parlar en valencià», va replicar el fill del pacient. La treballadora pública va negar-se a escoltar una breu expressió en llengua pròpia, i li va exigir que s'expressara en castellà. «Un fet que és il·legal, perquè no existeix cap obligació de parlar castellà», van denunciar des de Plataforma per la Llengua.

Tanmateix, l'episodi més polèmic va succeir a Elx (Baix Vinalopó). Janet Pinedo, un repartidor a domicili, va ser protagonista d'una agressió lingüística per part del Cos Nacional de Policia (CNP). L'incident va produir-se quan Pinedo va avançar amb la seua bicicleta dos cotxes que ocupaven el carril bici i va escridassar-los: «En bon lloc esteu!». «Com una exhalació, els agents eixiren exaltats del vehicle. M'obligaren, amb males paraules, a identificar-me. Mentrestant, jo, bocabadat. Immediatament, m'ensenyaren les plaques i m'escorcollaren. Mentre ho feien, els ho intentava explicar en català, que no duia el DNI a sobre per què duia la roba de treball, ja que em trobava en horari laboral. Els policies, sense fer-me cas, m'advertiren que parlara en castellà. No obstant això, vaig seguir parlant català. Els vaig dir quin era el número del meu DNI, però prompte començaren a insultar-me per no recular amb la llengua», va narrar detalladament en una entrevista a EL TEMPS.

Janet Pinedo, el repartidor que va ser discriminat per emprar la seua llengua| Raül Morillas/Plataforma per la Llengua

Pinedo va ser denunciat per les forces de seguretat espanyoles per negar-se a identificar-se. No debades, la policia espanyola va aplicar-la la llei mordassa. Un esparadrap legal per parlar català que la víctima va replicar amb un altre escrit als jutjats. En aquest cas, Pinedo ha demandat els dos agents per denúncies falses, actuació indeguda, extralimitació de funcions, abús de poder, fals testimoni i agressions verbals. El judici estava previst per fa uns dies, però els membres del CNP no s'hi van presentar. La vista s'ha ajornat fins al mes de setembre. L'Associació Cívica El Tempir d'Elx, la qual treballa per la normalització de la llengua a les comarques del sud del País Valencià, va destapar aquesta discriminació lingüística.

«Cal seguir denunciant i donant a conèixer aquests casos de vulneració dels drets lingüístics. Les agressions lingüístiques patides pel repartidor Janet Pinedo i els pacients de Sant Vicent de Raspeig mostren un racisme cap a la llengua pròpia que s'ha d'aturar. El Govern valencià ha de complir les seues promeses i aprovar com més aviat millor una llei d'igualtat lingüística que garantisca els drets dels valencianoparlants», afirma Josep Enric Escribano, president de l'Associació Cívica El Tempir. «També cal instaurar la competència lingüística. Els darrers casos a la sanitat pública valenciana ho evidencien», afegeix. «Amb tot, el darrer cas de discriminació a la sanitat amaga una presumpta omissió del deure de socors. Això és un delicte», adverteix.

Per a Escribano, de fet, la sanitat junt amb les forces de seguretat de l'Estat i la justícia són els àmbits en els quals es produeixen de manera més freqüent aquests atacs als drets lingüístics dels catalanoparlants. «Caldria formar lingüísticament als agents de la policia espanyola. Les forces de seguretat han de ser sensibles a les llengües autòctones de cada territori», exigeix. I remata: «Ara bé, ens cal una política transversal de normalització lingüística, de concebre els drets lingüístics al mateix nivell que altres drets civils. No pot ser que sempre siguen els darrers a defensar-se», es plany. «Prou d'impunitat!», reclama.

«Estem parlant de drets lingüístics», ratifica Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià, entitat històrica en defensa de la cultura i llengua pròpia. «La Generalitat Valenciana ha d'actuar de manera decidida. La consellera Gabriela Bravo, com a responsable d'administració pública, i els diferents partits que conformen l'executiu valencià han de treballar urgentment per aprovar les competències lingüístiques i una llei d'igualtat lingüística que ature i sancione aquesta mena d'actituds contràries als drets elementals», demana. «Cal recordar que els funcionaris estan per servir els ciutadans. En cas contrari, estem apostant per una visió decimonònica i reaccionària de l'administració pública. I això no és propi d'un govern progressista. Hi ha un acord sindical per instaurar la capacitació. S'ha d'aplicar», raona.

Des de Castelló per la Llengua i Escola Valenciana, altres plataformes que han defensat aferrissadament els drets lingüístics, també han sol·licitat a la Generalitat Valenciana que aprove la certificació lingüística per als treballadors públics valencians. «La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià s'ha quedat antiga i no respon a la situació lingüística del segle XXI. Ens cal una llei d'igualtat lingüística, tal com contempla el nou Acord del Botànic», va expressar en aquest setmanari Escola Valenciana. També van apostar «per protegir els drets dels valencianoparlants a l'àmbit privat, especialment al món de l'empresa i el comerç».

«Queda una altra vegada clar que l'única manera de garantir la salut dels ciutadans valencians és assegurar la competència lingüística de totes les persones que atenen el públic en la sanitat pública. En aquest sentit, cal organitzar activitats formatives per tal de garantir els drets lingüístics dels valencians», han exigit aquest dimecres Plataforma per la Llengua. «És un deure legal que figura en la disposició addicional segona del Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat», han indicat, al seu torn, que han fet referència a l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia Valencià. «Cal que s'elabore un protocol a fi d'evitar que aquestes situacions es tornen a repetir», assenyalen. La llengua pròpia agredida reiteradament durant les darreres setmanes al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.