Drets Lingüístics

No em canviïs la llengua

Bona part dels catalanoparlants renuncien al català quan l’interlocutor no el parla i quan es relacionen amb nouvinguts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Hi ha una confusió existent entre els catalanoparlants que perjudica greument la nostra llengua. Pensen que adreçar-se a algú en castellà és un acte de respecte i no és així. Sovint, quan canvien d’idioma eviten que els que la volem aprendre puguem fer-ho”. Així resumeix la catalana nascuda al Perú, Rosario Palomino, el motiu que la va portar a impulsar, amb d’altres catalanoparlants d’arreu del món, la campanya “No em canviïs la llengua”. 

L’activista per la llengua explica que tot va començar quan va adreçar-se en català a una taquillera  catalanoparlant i li va respondre en castellà. Segons ella, una segona treballadora li va retreure a la primera que no li respongués en català.  No obstant, la venedora, instintivament, continuava responent-li en castellà.  De tot plegat, Palomino treu la conclusió que és un hàbit molt estès en la pràctica sociolingüística dels catalans, adreçar-se en castellà a algú d’origen estranger. També ho és refusar la llengua catalana quan aquest parla castellà. I declara que, les dades que la Plataforma per la Llengua va publicar recentment, tot indicant que el català ha perdut 400.000 parlants, la van acabar d’esperonar.

Ara, la Rosario Palomino, psicòloga de professió, celebra la bona rebuda que ha tingut la iniciativa: 5.000 seguidors a Twitter en un mes i diversos parlants que ja s’han ofert per col·laborar-hi. Però, lamenta que encara existeixen molts catalanoparlants que no fan servir el català en primera instància quan tracten d’iniciar una conversa amb algú que no forma part del cercle habitual de relació social. També assenyala que és motiu de preocupació el fet que defugin parlar el català amb la gent que desconeixen

Actualment, nou de cada deu llengües que hi ha al món estan, segons els lingüistes, amenaçades de mort. El greuge que porta una llengua a viure una situació d’escac rau en diverses raons, però, principalment, el fonament és que una generació de parlants renuncia a transmetre-la als fills. Arribats a aquest punt, la pregunta que sorgeix és: quina és la salut del català? Si bé filòlegs i pedagogs no coincideixen a afirmar que el català corre el risc de morir, sí que ho fan per exposar que existeixen greus indicis de deteriorament. 

La iniciativa impulsada per la ciutadana de procedència peruana ha nascut en un moment de risc per la llengua catalana. La barcelonina té molt clar que el català és una llengua d’acollida que agermana, però assevera que, si aquesta no aconsegueix seduir nous parlants i fer-la habitual entre ells, cada vegada serà més difícil que el català creixi. Per fer-ho, expressa, amb convenciment que els catalanoparlants han de deixar enrere el costum de canviar el català pel castellà quan interpel·len algú que no saben si també parla català. “Cada dia es perden moltes converses en català pel simple fet que regna la concepció que parlar el català pot incomodar o ofendre algú”, assegura. A més, afegeix que “parlar català a algú que parla castellà és l’única manera d’aconseguir que, algun dia, aquella persona es decideixi fer el pas”.

La Rosario Palomino recorda com, en situacions quotidianes, quan intenta comunicar-se amb un catalanoparlant, aquest li respon en castellà. Palomino creu que, en ocasions, potser la causa és la fisonomia que la caracteritza o bé ho és el fet que no existeix l’hàbit de fer servir el català amb el col·lectiu immigrant. També manifesta, amb estupefacció, que té companys que, com ella, provenen de l’estranger, però que es volen integrar a la societat catalana. Per fer-ho, volen aprendre català, però gairebé sempre es troben amb catalanoparlants que els parlen en castellà “per respecte”. Per ells, assegura Palomino, és tot el contrari: els sembla irrespectuós que no els parlin en català perquè se senten exclosos. I comenta que molts d’ells li han expressat, irònicament,  si  creuen  (els catalanoparlants) que pel fet de no haver nascut a Catalunya no poden aprendre la llengua.  

Amb tot plegat, si tornem a l’àmbit del benestar de la llengua i fem un cop d’ull a les zones d’ús lingüístic, el català malda per sobreviure, especialment, als extrems del domini lingüístic. És a dir, a  la Catalunya Nord i a bona part del País Valencià. De fet, les dades que ofereix l’Institut d’Estadística de Catalunya palesen que, en tan sols cent anys, el català ha desaparegut de viles i ciutats que havien arribat a ser monolingües en aquesta llengua.

No obstant, a les demarcacions catalanes, les xifres generals d’ús lingüístic romanen estables. En aquest sentit, més d’un terç de la població el fa servir habitualment i gairebé tothom l'entén. A més, de forma desigual en relació amb la zona geogràfica catalana, els pares la segueixen transmetent als seus fills i hi ha nouvinguts que s'hi identifiquen.

Desgraciadament, existeixen signes que evidencien un progressiu defalliment de la llengua catalana. Els experts es mostren preocupats pel moment que viu el català a l’escola. D’entrada, a pesar que la immersió lingüística ja gaudeix de diversos anys d’instauració, el català ha quedat relegat a un segon pla en l’esbarjo d’infants i adolescents. Això, més enllà de les dades, es pot apreciar als patis de les escoles, on el castellà és la llengua predominant. Un altre escenari que ha fet saltar les alertes dels especialistes ha estat la transformació que ha patit el jovent quant al consum audiovisual. Anteriorment, consumien mitjans tradicionals, on és més fàcil trobar contingut en català. Tanmateix, a dia d’avui, els més joves seleccionen a la xarxa el contingut preferent, cosa que és, majoritàriament, en castellà. Malgrat tot, hi ha motius per l’optimisme perquè persones com la Rosario s’han decidit a no deixar perdre la llengua.

“No em canviïs la llengua” celebrarà el primer acte a l’Orfeó Martinenc del Clot el 26 de setembre. Els ponents seran Toni Albà, Matthew Tree i la mateixa Rosario Palomino. No em canviïs la llengua també és present a les xarxes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.