MITJANS

El català als 'media' valencians: una llengua (encara) amb interferències

En els tres primers anys del Botànic es van repartir quatre vegades més ajudes per a l'ús del català als mitjans que en tres dècades de govern del PSOE i PP. La llengua pròpia es fa un lloc en els mitjans en castellà i, sobretot, en l'àmbit digital. El llibre 'La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi', de l'Institució Alfons el Magnànim, analitza aquest i altres aspectes del panorama comunicatiu valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges


S'esforça però encara necessita millorar. I molt. Aquesta podria ser l'avaluació parcial de l'estat de la llengua als mitjans de comunicació valencians. L'ús de l'idioma propi als media continua sent residual al País Valencià. I si bé l'entrada en funcionament de la ràdio i la televisió pública, el 2017, ha obert una porta a l'esperança, l'estat de l'idioma en els mitjans privats continua sent deficient. I és que si bé s'han obert espais en la nostra llengua, tant en ràdio, com en televisió com en premsa escrita, escriure o parlar en català és excepcional. Amb dades d'abril de 2017, els mitjans que s'expressen preferentment en la llengua pròpia i els bilingües editats en castellà que usen normalment la llengua vernacla representen el 21,7% del total. Es tracta, com reconeix el professor de la Universitat de València Francesc Martínez d' «una quota de mercat subalterna que no es correspon amb els nivells de competència lingüística de la població i dels mateixos periodistes».

Amb tot, però, hi ha raons per a un cert optimisme: l'explosió de mitjans netament digitals que utilitzen amb normalitat la llengua pròpia és un fet. Així almenys es posa de manifest en La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi, que acaba de publicar la Institució Alfons el Magnànim, un volum coordinat per Guillermo López on una vintena de professors universitaris i experts en comunicació radiografien el panorama comunicatiu al País Valencià en les seues diverses vessants.

El que posa de manifest el dit treball és que, si com diu Josep Gifreu, «la plena normalització de la llengua requereix disposar d'un espai de comunicació propi, políticament reconegut, socialment acceptat i funcionalment apte», als mèdia valencians encara els resta un llarg camí per recórrer. Diversos són els factors que expliquen aquest estat de la qüestió. El primer és, òbviament, el fet de no disposar d'una estructura de mitjans autòctona suficientment potent. El fet que els grans mitjans (tant pel que fa a premsa escrita, com a cadenes radiofòniques i espai televisiu) depenguen de capital forà ha dificultat en molts casos bastir una estructura pròpia, alhora que un mercat de consum mediàtic autoreferenciat.

El segon factor a tenir en compte va ser l'absència d'una política institucional de foment del català als mitjans durant els 20 anys que el Partit Popular va governar la Generalitat. Els successius governs conservadors no van considerar necessari plantejar incentius i ajudes econòmiques per als mitjans que es comunicaren habitualment en la llengua autòctona, a pesar de la situació de minorització que patia l'idioma. Només Alberto Fabra, al final del seu manament, quan ja havia tancat RTVV manu militari habilità 800.000 euros d'ajudes per al foment de la llengua. Un adob insuficient després de tants anys d'ermot. «Més que una aposta per la llengua, les ajudes buscaven, de manera tímida i poc consistent, potenciar el sector audiovisual local», explica el professor de la Universitat Jaume I, Andreu Casero.

En tercer lloc la crisi econòmica, com arreu, va passar factura als qui fins fa uns anys produïen informació en català. Segons recull el professor de la Universitat de València, Francesc Martínez, en el seu capítol: entre 2008 i 2015 va haver-hi un «autèntic terratrèmol comunicatiu». En concret, en un període de 18 anys van tancat almenys cinquanta mitjans en valencià, trenta-cinc dels quals eren d'abast local i comarcal, catorze de regionals i un d'internacional. Així, alguns mitjans com Gandia TV, Aldaia Ràdio o Tele Carlet – a més de la ja esmentada RTVV- van abaixar les persianes per ordre de governs del PP. En el cas de L'Avanç, Silenci, Eines, Cadafal, El Brillantet, La Cabota, Camp Verd, Pensat i Fet, El Cresol, Papers de l'Horta i Crònica van liquidar la seua activitat per raons econòmiques. Especialment ressenyable és el cas d' Info TV, un intent per bastir una televisió privada en llengua pròpia que va ser escapçat pel Partit Popular.

Encara minoritzats

La inferioritat del català respecte del castellà es fa evident si atenem a la foto fixa del panorama mediàtic. Dels 851 mitjans que hi havia registrats al País Valencià l'abril de 2017, només 91 eren íntegrament en la llengua pròpia, segons dades de la Universitat de València recollides a La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2019): Crisi i canvi. És a dir, només un 10,7% del total. D'una altra banda hi ha 94 mitjans que utilitzen el català en versions digitals doblades, seccions o suplements (en el cas de la premsa) o en programes específics si es tracta de mitjans audiovisuals.

Al marge d'aquests mitjans, hi ha 66 revistes impreses i quatre digitals especialitzats en temàtiques molt concretes. Són, tanmateix, publicacions que no estan sostingudes, estrictament, per empreses periodístiques, sinó per universitat públiques, editorials, associacions, fundacions o institucions, entre altres. Es tracta de publicacions com L'Espill, Mètode, Lletres Valencianes o Nexe, entre moltes més.

Pel que fa a la ràdio, l'actual espai comunicatiu encara és hereu d'un model on les grans ràdios generalistes tenen preeminència. À Punt Ràdio, que va començar les seues emissions el desembre de 2017, té en l'actualitat una audiència limitada. I no hi ha al País Valencià una ràdio privada que, com ara RAC 1 a Catalunya tinga abast sobre tot el territori autonòmic. Catalunya Ràdio, per la seua banda, va deixar d'escoltar-se el gener de 2014, després d'una persecució ferotge de Francisco Camps. El resultat de tot plegat és que, al marge de l'emissora pública, «la ràdio que usa preferentment el valencià està reclosa en petites audiències locals i en els àmbits educatiu i esportiu». Fins a 24 emissores locals usen amb normalitat l'idioma vernacle.

En l'àmbit de la televisió, l'inici de les emissions d'À Punt, ara fa tot just un any, ha suposat un punt d'inflexió. Una televisió -tot s'ha de dir – íntegrament en català, al contrari del que passava amb l'extinta Canal 9, on -val a recordar – l'ús del castellà s'havia normalitzat en part de la graella. Amb tot, a la televisió pública valenciana encara li resta tenir més penetració en el territori i a les llars. Va tancar maig amb un 2,2% d'audiència. Pel que fa a la recuperació de les emissions de TV3 al País Valencià, la situació continua encallada i no s'albiren solucions en el curt termini. Pel que fa a la televisió d'àmbit local, el panorama perduren alguns projectes televisius en llengua pròpia en l'àmbit local i comarcal, si bé l'àmbit de la TDT continua en recomposició després que el Botànic haguera de refer els defectuosos concursos d'adjudicació impulsats durant l'etapa del PP.

 

Endollats al futur?

On la llengua sí ha mostrat una vitalitat destacable és en l'esfera digital. De 2008 a 2017 van aparèixer 27 nous diaris digitals. A Sueca, Gandia, Ontinyent, Vinaròs, Benicarló, Torrent,... s'han articulat mitjans de comunicació de proximitat netament digitals. Tots ells es sumen a altres iniciatives ja consolidades com El Temps, Comarques Nord o Vinaròs News. En total, el 2017 -últim any d'anàlisi- hi havia 37 mitjans digitals.

L'aparició de nous mitjans i la incorporació del català a mitjans que fins ara havien tingut edicions íntegrament en castellà està íntimament lligada al fet que el govern del Botànic donara la darrera legislatura ajudes per l'ús del valencià. «Entre 2015 i 2017, el govern valencià ha assignat un import total de 6,2 milions d'euros per als mitjans de llengua pròpia i també per als que tenen el castellà com a llengua vehicular però fan un ús regular del valencià -escriu Francesc Martínez -. En tres anys s'han repartit quatre vegades més ajudes que en tres dècades de govern del PSOE i PP».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.