Castelló

Magdalena, la festa immutable

Aquesta setmana s’ha sabut que l’ex president de la Junta de Festes de Castelló, Juanvi Bellido, engrossirà les llistes de Vox a les eleccions autonòmiques. L’oficialisme magdalener ha estat i continua estant molt vinculat a la dreta i les forces conservadores, que han tombat qualsevol opció de renovar i actualitzar la festa. Algunes veus comencen a advertir de la decadència del model. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La notícia es va donar a conèixer dimarts d’aquesta setmana en fer-se públiques les candidatures per a les pròximes eleccions: Juanvi Bellido, qui durant tres anys va ser president de la Junta de Festes de Castelló, formarà part de les llistes de Vox als comicis valencians per la circumscripció de Castelló. Ho farà a la cua de la candidatura, en el número 12, en una posició merament simbòlica. La publicació de la llista ve a confirmar un rumor que a la capital de la Plana feia setmanes que surava. Bellido s’havia deixat veure en diversos actes del partit feixista i ell no n’amagava les simpaties. De fet, el passat 16 de març, en un acte festiu d’homenatge a tots els presidents de la Junta, Bellido va pujar a l’escenari amb un pin de Vox a la solapa ben visible. 

La notícia s’ha fet pública just la setmana què Castelló celebra les seues festes fundacionals. Enguany, a més, es compleixen 75 edicions des que aquesta festivitat s’instaurà com la festa gran de la ciutat, allà pel 1944. El balanç de la primera part de la setmana festiva ha estat molt positiu. Milers de persones, 2,03 milions d'euros de pressupost i un programa que contempla 600 actes repartits pels nou dies que dura la Magdalena, declarada Festa d’Interès Turístic Internacional

I, tanmateix, s’obren camí les veus que alerten de la decadència d’un model de festa que, en l’àmbit més institucional, ha optat per les postures més immobilistes. El món de les gaiates (la ciutat es distribueix en 19 sectors, cadascú del quals té una gaiata) travessa temps baixos, els llocs de poder continuen cooptats per forces conservadores i totes les propostes que s’han plantejat per renovar els aspectes més carrinclons han estat rebutjades pel món fester. El govern d’esquerres format per PSPV-PSOE i Compromís (han sigut els socialistes qui han ostentat la -complicada- regidoria de festes)  tampoc no ha trobat la tecla per canviar aquesta situació. “Ens cal, com més prompte millor, una revisió profunda de la festa”, adverteix Fernando Vilar, qui fora coordinador del IV Congrés Magdalaner que es va celebrar el novembre de 2017 a instàncies de l’Ajuntament i en el qual van acabar imposant-se les tesis més conservadores. El manteniment de la tradició és l’excusa darrere de la qual s’hi parapeten.

 

La petjada franquista

La Magdalena es va convertir en la festa gran de la ciutat a partir de 1944. En plena postguerra, l’alcalde franquista Benjamín Fabregat va fer el pas de crear la Junta Central de Festes, que s’hauria d’encarregar de l’organització d’aquesta setmana festiva que commemorava la baixada des de l’antic assentament del municipi, situat en un turó a vuit  quilòmetres de l’actual nucli urbà, a la planura, una romeria de la qual se tenia notícia des de temps ancestrals. 

Del que es tractava, després de la contesa bèl·lica, era de fomentar una narrativa compartida de la festa, un esdeveniment a través del qual representar a una ciutat colpejada per la guerra. També en aquesta època es va dividir la ciutat en sectors, a cadascun dels quals correspon una gaiata, el característic monument il·luminat. A cada gaiata hi correspon una madrina. 

Només un any després de la creació de la Junta de Festes, el 1945, com també va passar al món faller, es decideix crear la figura de la Regina de les Festes i la seua Cort d’Honor. Es tractava de rendir “homenaje de admiración y pleitesía” a la dona castellonenca tot escollint cada any “un ramillete de belles mujercitas, haciéndolas protagonistas de todos y cada uno de los festejos de nuestra Semana Grande”.  Es consolidava així la imatge de la dona per ser vista, per ser admirada, amb unes pautes de comportament absolutament pautades pel protocol. Són la versió castellonenca del que el sociòleg i expert en el món de les Falles Gil-Manuel Hernàndez, ha anomenat la “regina fantasma”, que regna però no s’espera d’ella que governe ni gestione la festa. 

Com passa en les Falles -el paral·lelisme és constant- durant els primers anys després de la creació d’aquesta figura festiva, l’influx polític i militar és fa evident. Així, les primeres regines són filles de militars i caps polítics del règim, en ocasions sense cap tipus de vinculació a la ciutat. El pare de la primera regina de Castelló, Carmen Abriat Pui , era el capità general de la III Regió Militar de València. L’any 1946 aquest càrrec va recaure en Lupita Andino, filla del cap provincial de la Falange

 

De regines i germandats

D’aquesta manera, es marca el precedent: la figura de la regina esdevé un marcador d’estatus per a la jove però també, i sobretot, per a la seua família. Les classes dirigents, però també tot aquell qui aspire a figurar en la ciutat, ha de passar per aquest sedàs. Les regines que com Victoria Bataller (regina infantil 2005, vinculada a la tot poderosa família Bataller), Elena Llopis Gimeno (regina de 2005, vinculada al Grup Gimeno) o Carmen Albert (vinculada al Grupo Pardo i regina en 2004) pertanyen a potentades nissagues castellonenques -en aquest cas immobiliàries- no són en absolut excepcionals. Al capdavall el propi concepte de “regina” ja indica una jerarquia, que tot i pretendre’s simbòlica, en realitat és d’estatus. 

En l’àmbit de la política, en la dècada dels 90 i primera dels 2000 esdevé habitual que les filles i nebodes del PP ocupen aquesta posició, com va explicar Víctor Maceda en aquest mateix setmanari. Andrea Fabra, filla de Carlos Fabra; Begoña Fabra, neboda del mateix; Maria Mulet, filla del regidor de cultura del municipi... són algunes de les qui han ostentat la màxima representació. Per a altres, com María España o Marta Gallén, el regnat ha estat la passarel·la a través de la qual accedir al partit de la gavina.  

Els vincles de la festa més institucional amb la dreta no acaben ací. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta, fundada l’any 1951 amb l’objectiu de representar Jaume I i els cavallers que el van acompanyar en el seu avanç pel territori ha estat tradicionalment lligada a les forces conservadores. Entre les persones que han representat al Rei en Jaume en els darrers anys figuren Francisco Martínez (2006), exvicepresident de la Diputació de Castelló imputat per la seua gestió al capdavant del municipi d’on era alcalde, la Vall d’Alba (Plana Alta); Miguel Ángel Mulet (2007), regidor de Cultura; Rubén Ibáñez (2008), diputat a les Corts; o Vicente Farnós (2012), ex director de Castelló Cultural. No s’hauria de passar per alt, tanmateix, que l’any passat aquest honor va recaure en Rafa Simó, regidor socialista en l’actual equip de govern. 

 

Un congrés indigest

 

Com ha passat a València, també a Castelló la gestió de la festa per part del govern municipal d’esquerres no ha estat senzilla. La primera regidora de festes, Carmen Oliver, va durar menys d’un any en el càrrec. La va rellevar Sara Usó, qui va esforçar-se per acurtar la mànega ampla de què durant l’etapa del PP havia gaudit el Patronat de Festes per organitzar la festa. Aquells intents, tanmateix, van topar amb Juanvi Bellido. “Ell és una persona molt impulsiva, que cal saber manejar; però la regidora no disposava ni dels coneixements ni de l’estratègia per aplicar els canvis que pretenia”, explica a EL TEMPS una persona integrada en la Junta de Festes que va viure la picabaralla en primera persona. La d’Usó-Bellido esdevingué una relació d’alta tensió, amb intercanvi d’acusacions continuades i topades habituals. “L’esquerra desconeix com funciona la festa i quins són els ressorts que cal tocar per canviar les coses”, assegura la font abans esmentada.

Sara Usó és la regidora de Festes a Castelló. Va substituir en el primer any de mandat Carmen Oliver, que va abandonar el càrrec poc abans de la primera Magdalena. / EFE

Una bona mostra d’això és el Congrés Magdalener que es va celebrar el novembre de 2017 a instàncies de l’Ajuntament i que figurava com un dels objectius a complir en el Pacte del Grau que el 2015 va donar carta de naixement al govern bipartit. El darrer congrés havia tingut lloc l’any 1995, a instàncies de la Federació de Colles (les colles són grups d’amics que, totalment al marg de les gaiates, tenen un local. Van sorgir a principis dels 80, en part com a resposta a les molt més elitistes gaiates). 

Es a dir, havien transcorregut 22 anys sense que el món de la festa reflexionara sobre ell mateix. Des del consistori es va plantejar aquella trobada com una ocasió per revisar i actualitzar alguns aspectes de la festa que, consideraven, havien quedat superats per la pròpia evolució social. El congrés, tanmateix, fou un fracàs per als posicionaments progressistes: les propostes renovadores van caure en sac foradat després que el plenari les rebutjara.“El vam perdre per golejada. Ens van deixar sols"lamenta Fernando Vilar, home vinculat a la festa des de xiquet i coordinador del Congrés. Entre les propostes rebutjades hi havia iniciatives per promoure la igualtat i la inclusió de la diversitat de les persones; repensar la representació oficial femenina -especialment la figura de la regina- o l'apertura del monument gaiater a la innovació, la creació artística i a altres col·lectius a més de les comissions de gaiata.

Les raons de la derrota eren evidents: mentre la dreta i els estaments més institucionalitzats de la festa es van mobilitzar i van participar activament, l’esquerra i l’àmbit que podria dir-se més alternatiu de la festa -sobretot, colles- s’hi va desentendre. El PSPV-PSOE ni tan sols no va participar en el debat de les ponències i la pròpia regidora del ram no s’hi va involucrar plenament. La visió més tradicionalista va passar com un corró per sobre dels qui advocaven ja no per una ruptura sinó per una reforma. “El congrés va palesar la distància que hi ha entre no pocs dels grups socials que conformen la ciutadania castellonenca i l’oficialisme fester, i també el sentit de propietat que uns pocs grups socials tenen d’aquest oficialisme, així com del seu immobilisme al respecte”, argumenta Fernando Vilar, qui alerta de l’esgotament del model que s’evidencia, per exemple, en la cada volta més baixa participació en les comissions gaiateres. Les resistències a introduir modificacions en els monuments gaiaters (amb rèpliques quasi bé mimètiques any rere any) és un altre exemple. 

Per a Vilar, com per a altres persones vinculades a la festa consultades per aquest setmanari, “les festes de la Magdalena tenen pendent l’harmonització de les seues representacions oficials amb els valors i els principis de la societat democràtica, amb la nova cultura de la igualtat i d’inclusió. La cort reial i exclusivament femenina reclama una revisió urgent dels valors que la il·lustren, si vol esdevenir una representació efectiva de la ciutadania”. De moment, però, les forces més conservadores van neutralitzar el debat en el Congrés Magdalaner. 

Diumenge Castelló acomiadarà, un any més, nou dies de festa. Al davant de la festa ja no estaran ni Usó ni Bellido. La primera va renunciar a l’acta de regidora l’estiu passat després d’haver obtingut una plaça com a mestra; al segon el van destituir un mes abans, acomiadament que Bellido va impugnar en els tribunals. El seu relleu l’han pres el socialista Omar Braina i la nova presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma, una persona molt vinculada a la festa i de tarannà conservador. El temps de la legislatura, però, s’ha esgotat. I ho ha fet amb la sensació aquella lampedusiana que tot canvia perquè tot continue igual. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.