El «regal» urbanístic de Castedo a Ortiz que ha arxivat la justícia

Ni els recursos del PSPV, d'Esquerra Unida i de la Fiscalia han evitat l'arxivament del 'cas Rabassa'. Aquest dimarts l'Audiència Provincial d'Alacant ha acordat tancar definitivament la causa, ja que no aprecien cap indici de delicte en els regals atorgats pel constructor Enrique Ortiz a funcionaris, regidors i ex-consellers perquè s'aprovara un projecte que anava a generar-li unes plusvàlues de 66 milions d'euros; ni tampoc cap mena d'amistat en les conversacions telefòniques interceptades per la policia. La justícia ha salvat l'ex-alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, del banc dels acusats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ni amistat, ni suborns. No té cap efecte que el constructor Enrique Ortiz expressara a l'ex-alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, «adéu guapetona, t'estime», i l'ex-dirigent del PP li contestara «i jo també bombó, t'estime». Tampoc que l'empresari -que ha confessat que va finançar il·legalment el PPCV a canvi d'obra pública- regalara viatges, targetes VIP dels seus aparcaments i, fins i tot, un vaixell a regidors, ex-consellers i funcionaris. Cap d'aquestes actuacions és il·legal. O, si més no, així ho considera l'Audiència Provincial d'Alacant.

Amb quasi els mateixos arguments que va aportar el jutge César Martínez per tancar en fals el cas Rabassa -quedava encara un informe policial pendent d'estudi-, els tres magistrats que conformen la sala han decidit arxivar la causa que investiga la suposada pilotada urbanística d'Ortiz en els terrenys de Rabassa, Alacant. Arguments com ara que «el que exposa no deixa de ser una mera afirmació sense més explicació» o que «les targetes d'aparcament no s'ajusten amb el delicte de suborn» salven Castedo del banc dels acusats, i alleugeren el calvari judicial del considerat com a cap del cas Brugal, Enrique Ortiz.

Per a la sala, de fet, «la possible amistat, i així cal dir-ho, entre l'investigat Enrique Ortiz i la regidora d'Urbanisme, i posterior alcaldessa, Sonia Castedo, no apareixen reflectida en cap dels testimonis aportats per l'escrit del fiscal». «No hi ha cap conversa entre ells, i en aquelles converses en les quals el Sr. Ortiz manté amb terceres persones, la referència a Sonia Castedo [l'auto s'enganya i canvia el cognom de l'ex-dirigent per Ortiz], siga de forma directa o siga assenyalant-la de forma críptica, és mínima», exposa la sentència.

L'escrit judicial deixa en paper mullat les transcripcions de la policia. Per als tres jutges, aquestes converses no suposarien cap indici de delicte. «De les converses telefòniques interceptades no es desprén que del posterior dictat de les resolucions i els informes podria haver-hi una actuació típica d'influència de l'investigat Enrique Ortiz amb algun funcionari o autoritat. Tampoc es desprén que l'actuació d'alguns d'aquests últims consituïsca de delicte», indica l'auto. La resolució, per tant, valida el modus operandi d'Ortiz en una jugada plagada d'irregularitats i sospites des del seu naixement. I que n'és una còpia de l'estratègia de servir-se dels contactes i dels regals que Ortiz va utilitzar per obtenir beneficis de l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant, i que és la peça troncal del denominat cas Brugal.

Una jugada de 97 milions

Aquesta jugada d'Ortiz, que fins ara estava sota investigació i que l'Audiència Provincial d'Alacant ha decidit soterra-la judicialment, arranca quan el senyor de la rajola planteja construir una macrourbanització de 12.500 habitatges a tocar de les Llagunes de Rabassa. El projecte, després d'un temps, s'amplia: s'afegeixen 1.000 habitatges més. Una dimensió que genera l'atracció d'Ikea, que amb l'objectiu d'instal·lar-se en una ciutat a camí de València i Múrcia troba a Alacant l'emplaçament ideal, i en el projecte del finançador del PPCV el paraigua idoni per complir la seua meta empresarial.

Els interessos comuns entre Ortiz i la firma de mobles provoca que l'acord siga pràcticament immediat. Tot i que hi ha un primer contracte de compravenda l'any 2007, els desitjos d'Ikea d'ubicar-se als terrenys de Rabassa fa que se signe un altre conveni, que comporta un benefici total de 67 milions d'euros per al constructor. D'aquesta quantitat, Ortiz en guanya 31 només per donar el vistiplau a l'operació.

Amb tot, el projecte s'atura en els pròxims mesos. I Ortiz es troba força neguitós. Anhela cobrar la resta, i vol accelerar com siga la posada en marxa del projecte. La solució per tal de desbloquejar-ho és utilitzar els seus contactes polítics. «He parlat amb Sonia [Castedo, en aquell moment, regidora d'Urbanisme], i li he dit que espavile», expressa Luís Díaz Alperi, alcalde d'Alacant, en el moment de la conversació. Castedo, segons els informes policials, compleix el guió traçat per Alperi, i aconsella Ortiz no incloure la tramitació de l'operació d'Ikea al PGOU en redacció. Li suggereix que ho faça a través d'un pla parcial, una fórmula més ràpida.

La paralització del projecte per part de la multinacional sueca, però, acaba amb Alperi i Castedo a Oporto (Portugal). Allí es reuneixen amb els directius de la firma de mobles. Un viatge que Castedo desitja fer-lo en jet privat, ja que així pot passar per la seua Galícia natal durant la tornada. Una maniobra en la qual participa Vicente Cotino, soci d'Ortiz al negoci de les residències i nebot de l'ex-president de les Corts Valencianes, Juan Cotino. De la trobada entre els mandataris municipals i els directius d'Ikea surt el compromís de projectar un centre comercial adjacent a la tenda de mobles d'uns 120.000 metres quadrats. Alperi i Castedo, que havien amagat aquesta reunió, accepten les noves condicions.

L'opacitat arriba a l'extrem que Castedo no revela la seua voluntat perquè Ikea s'instal·le a Alacant fins al 2009. És a dir, un any després de la reunió amb Ikea i de les seues vacances a Andorra amb Ortiz. Després de l'anunci, l'empresari, la firma de mobles i l'Ajuntament firmen un conveni que eleva l'operació urbanística a 97 milions d'euros. L'increment es produeix, segons els informes policials, després que el consistori acceptara les al·legacions a la carta plantejades per Ortiz. Per aquesta jugada entre la promotora Deproinmed (integrada per l'empresari, Banc de València, Bancaixa i la immobiliària de Juan Miguel Villar Mir), l'agent urbanitzador -Ortiz- i la multinacional sueca, el constructor obté 66,3 milions d'euros. Amb tot, l'autèntic negoci el realitza quan Bancaixa li compra accions de la societat promotora: guanya 241 milions d'euros, segons un informe de la consultora KPGM.

Les sentències judicials que tomben el projecten no frenen Ortiz. Si els informes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer frustren el projecte, l'empresari crida el seu contacte amb el PSPV-PSOE, Àngel Franco, per evitar els entrebancs d'un organisme controlat en aquell moment pels socialistes. De fet, l'organització alacantina del PSPV, segons la policia, també participa del joc. Ex-regidors socialistes no només reben les targetes d'aparcament gratuïtes dels establiments d'Ortiz com també ho fan els ex-consellers populars Miguel Peralta i José Ramón García (clau per aprovar el pla de Rabassa), l'ex-regidor del PP Juan Seva o la funcionària del departament d'urbanisme, Isabel Campos (una tècnic que li ofereix un negoci de 7,5 milions a Ortiz i que va rebre una bossa de mà de l'empresari). I a Blas Bernal, ex-portaveu dels socialistes, va regalar-li un vaixell pel «suport constant» al projecte de Rabassa, segons la policia.

Amb afirmacions com ara «t'ha agradat tindre un amic mafiós, eh?» d'Ortiz a un directiu d'Ikea, el constructor va sacrificar el seu pla urbanístic i va col·locar tots els ous de la cistella a l'arribada de la firma de mobles a Alacant. Un projecte que amb l'esquerra al capdavant de la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament d'Alacant sembla tocat de mort. I més, després dels moviments accionarials que han reduït el poder del constructor esquitxat per multitud de casos de corrupció. La decisió de l'Audiència Provincial d'Alacant, però, fa que la llista d'imputacions de l'empresari minve, i deixa en res una de les principals operacions policials que han sacsejat Alacant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.