La batalla de València

María Oliver: «Encara no sé quin model urbanístic propugnen Compromís i PSPV»

Regidora d’Educació, Habitatge i Acció Cultural per la plataforma València en Comú, Maria Oliver (València, 1974) encapçala la candidatura d’Unides Podem-Esquerra Unida. Decebuda amb l’evolució de Compromís i crítica amb el model del PSPV, aposta per capgirar l’urbanisme de la ciutat. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

València en Comú (VeC) ha intentat visualitzar-se com la pota del tripartit resistent als designis dels poders econòmics, oposant-se a cedir sòl a universitats privades o a vendre parcel·les públiques al magnat Juan Roig. Creu que s’ha pecat de pragmatisme en Compromís i el PSPV?

—Més que un pecat, el pragmatisme del PSPV ha sigut una costant. Ara bé, en Compromís sí que ho veig com un pecat, ja que la ciutadania tenia una confiança en la seua valentia. Nosaltres, tal vegada perquè no tenim cap relació amb cap empresa ni deutes amb els bancs, hem sigut els únics que hem marcat aquesta línia independent. Ens agradaria haver tingut més suport de Compromís en determinats temes en els quals s’han alineat sobtadament amb el PSPV.

—Al test de les autonòmiques a València, però, valencianistes i socialistes s’han vist beneficiats a les urnes. I Podem-Esquerra Unida n’ha sortit penalitzada. Unides Podem s’ha deixat 28.530 vots respecte a la suma de VeC i EUPV del 2015. Els electors semblen votar pragmatisme.

—No són comparables les autonòmiques i les municipals, ja que no hem governat al Consell i sí que ho hem fet a l’Ajuntament de València. A les estatals, precisament, hem estat premiats per dur el PSOE cap a les nostres propostes de pujada del Salari Mínim Interprofessional, la revisió de la llei d’arrendaments urbans, etc. Quan governem o tenim una gran capacitat d’influència, es demostra que som capaços d’aconseguir els nostres objectius.

—A la candidatura, no hi ha una presència destacada d’activistes dels col·lectius veïnals i dels moviments socials. Per què?

—Al consell ciutadà de Podem, en tenim. La confluència ha suposat que les tres primeres persones de la candidatura siguen persones de partit. Crec que necessitem, però, que els activistes estiguen als seus espais. Amb tot, i si ens caracteritzat per alguna cosa, ha sigut per ser la corretja de transmissió dels activistes.

—A l’Acord de la Nau, pacte de mandat entre Compromís, PSPV i VeC, s’estableix que “s’avançarà per recuperar la xarxa pública d’escoletes infantils”. Com a regidora d’Educació, ha fet revertir la gestió privada d’alguns centres, però ha continuat la gestió indirecta d’algunes escoletes. Manté el compromís de remunicipalitzar-les?

—Les remunicipalitzacions cal executar-les progressivament per les limitacions pressupostàries. Primer, vam comprovar amb estudis que podíem assumir la resta d’escoletes, així com la qüestió de les subrogacions dels treballadors. Mentre rebíem aquests informes, hem fet més restrictius els plecs de condicions, hem abaixat el preu de les escoles —en el cas de les de gestió indirecta de 350 euros a 80— i hem augmentat la fiscalització. Al seu torn, cal insistir a la conselleria perquè siguen gratuïtes. No compartim la fórmula de subvencionar les privades.

—Des de la regidoria que encapçala, va firmar un conveni amb la Universitat de València per elaborar un mapa escolar. L’adjudicació d’aquests treballs ha comportat la seua imputació a proposta del PP. A més, un dels encarregats de la investigació va formar part de la llista autonòmica de Podem del 2015. Aquestes pràctiques no desgasten el projecte?

—Nosaltres vam encomanar aquests treballs per veure si el districte únic segregava més, i s’ha demostrat que sí. El PP no volia que s’investigara i per això ha judicialitzat l’informe. L’adjudicació ha passat tot els informes preceptius i la relació esmentada amb Podem em sembla una lectura esbiaixada. El conveni no es firma amb aquest senyor; es fa amb la Universitat de València.

—Amb la pressió immobiliària augmentant els preus dels lloguers, Podem ha convertit l’habitatge en una de les seues principals reivindicacions. Com s’explica que només s’haja executat el 7,12% del pressupost de la regidoria durant l’any 2018?

—Són xifres d’inversió. Quan fas una obra, reps els diners, generalment injeccions europees o del Consell, durant el primer any. Ara bé, la pagues una vegada finalitzades. Aquesta diferència provoca les dades citades. Amb tot, cal destacar que el gruix del nostre pressupost d’habitatge són les subvencions, les quals tenen una xifra d’execució del 100%. De fet, hem duplicat les ajudes al lloguer.

L'alcaldable d'Unides Podem-EUPV, Maria Oliver, aposta per modificar la normativa urbanística i adapatar-la a l'actual context d'emergència climàtica| Eva Mañez

—Per què s’ha tardat tant a posar en marxa la rehabilitació dels habitatges del Cabanyal?

—Una de les errades que hem comès l’equip de la Nau ha sigut tramitar les ajudes a través del pla Va Cabanyal [el nom del procés participatiu amb el qual va consensuar-se amb els veïns la rehabilitació del barri marítim], i no fer-ho demanant una simple llicència municipal. Entenc la desesperació de la gent perquè hem tardat quatre anys en lloc de dos. Ara bé, són els ritmes habituals de l’administració.

—Podem s’ha mostrat molt crític amb el Pla Especial del Cabanyal (PEC), impulsat pel mateix govern municipal. Per què es va optar per presentar al·legacions i no es va pressionar més des de l’executiu local?

—Nosaltres estàvem en desacord amb el percentatge establert per a apartaments turístics, la limitació només a cinc altures que trencava amb la fisonomia arquitectònica del barri i apostàvem per reduir l’edificabilitat. Amb tot, ens vam esperar perquè hi havia molta gent al barri que anhelava l’aprovació del pla per evitar que un hipotètic tomb de dretes a l’ajuntament rescatara l’ampliació de Blasco Ibañez.

—Se senten decebuts amb el PEC impulsat després d’haver encapçalat el procés participatiu Va Cabanyal per elaborar-lo?

—Estem decebuts amb la visió global de l’àrea d’urbanisme. Pensem que és fonamental deixar enrere el model urbanístic especulatiu del PP, ja que aquest patró s’està aplicant al Cabanyal, al Grau o a Benimaclet. S’hauria d’haver fet un plantejament en dues fases: una de caràcter patrimonial que blindara el barri d’una ampliació de Blasco Ibañez i una segona que recollira la resta de qüestions pendents. S’ha fet conjuntament per aprofitar la desesperació de la ciutadania amb la intenció de colar els plantejaments residencials de la façana del barri.

—Han reclamat la reversió parcial o completa de la ZAL i dels PAI amb una forta contestació veïnal, com ara els impulsats a Benimaclet i al Grau. És viable econòmicament?

—Hi ha diferents informes que parlen d’unes quanties o d’unes altres. Amb tot, el fet rellevant és què fem amb els quatre sectors per desenvolupar d’una València que ha decidit no créixer més. La nostra aposta és tractar-los com un conjunt i involucrar la resta d’administracions per acabar la ciutat en dos trams fonamentals: la connexió de València amb l’horta per Benimaclet i els lligams del Túria amb la façana marítima. En aquest cas, també cal redefinir la relació entre el port i la ciutat. No ens podem convertir en la benzinera del Mediterrani. Crec que cal seguir l’exemple de diàleg de Palma. Ací, en canvi, encara no sé quin model urbanístic propugnen Compromís i PSPV. Nosaltres recollim el clam de la ciutadania i dels col·lectius veïnals, els quals aposten per reduir l’edificabilitat d’aquests PAI. Cal una revisió de la norma urbanística per adaptar-la al context demogràfic i d’emergència climàtica.

—Des del PSPV, per exemple, s’argumenta que una reducció de l’edificabilitat impedeix cobrir el dèficit de dotacions als quals s’enfronten aquests barris.

—Això és com dir que l’Ajuntament no pot rehabilitar habitatges per manca de fons. Nosaltres fem l’aposta valenta de trencar amb la dinàmica passada en la qual la viabilitat dels consistoris depenia de construir PAI. Cal la col·laboració de la resta d’administracions i corregir l’infrafinançament que pateixen els municipis.

—A l’inici del mandat, hi havia una certa esperança en la reactivació d’una estructura metropolitana. Després de quatre anys, només s’ha impulsat a l’àmbit de la mobilitat.

—Una vegada hem gestionat, hem detectat la importància de comptar amb una visió metropolitana en àmbits com ara la mobilitat, l’educació, l’impuls d’empreses públiques de subministrament elèctric o en l’habitatge.

Milers de persones van manifestar-se a València el passat dia 11 contra l’expulsió del veïnat que causen fenòmens com ara la gentrificació i la turistificació dels barris. Sembla que no s’han desenvolupat prou mesures per frenar els increments dels lloguers causats pels apartaments turístics.

—És l’exemple paradigmàtic de per què s’ha de treballar entre ciutats. Es pot donar ajudes al lloguer, o intentar aturar desnonaments a través del servei de mediació, però cal una anàlisi compartida entre diverses ciutats. D’aquestes aliances, vam concloure que els problemes provenien dels canvis del PP a la llei d’arrendaments urbans, que va canviar-se a petició d’Unides Podem al Congrés. Al seu torn, demanem la possibilitat de regular els preus del lloguer en les zones on més es tensa el mercat, que a València, de moment, seria Cabanyal, Russafa i Ciutat Vella. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.