LA BATALLA DE VALÈNCIA

Ribó-Gómez: només pot quedar-ne un

Totes les enquestes coincideixen a assenyalar que el govern progressista de la ciutat de València tindrà continuïtat després de les eleccions d’aquest diumenge. Malgrat que la traslació dels resultats del 28A hauria deparat una ajustadíssima victòria de la dreta i que el presumible descens de la participació pot provocar sorpreses considerables, tots els focus de la campanya s’han centrat en la pugna entre Joan Ribó i Sandra Gómez. Qui quedarà per davant? EL TEMPS analitza, districte per districte, la disputa aferrissada entre Compromís i el PSPV per tal de liderar el bloc progressista i fer-se, així, amb l’alcaldia del cap i casal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És una batalla de València contemporània. D’una banda, els partits progressistes aspiren a retenir el govern municipal després d’haver posat fi a 24 anys de mandat de Rita Barberà. De l’altra, el trident dretà conformat pel PP, Ciutadans i Vox els acusa de “pancatalanistes” i rescata noms lligats al regionalisme de fa dècades, amb el secessionisme lingüístic com a bandera. Un déjà vu que espanta. Però, més enllà de la pugna entre blocs, hi ha en joc la trajectòria política de tres persones que aspiren a rellevar Joan Ribó de l’alcaldia i que, en cas de no aconseguir-la, veurien compromeses, en major o menor mesura, les seues expectatives de futur.

Perquè si María José Català no és investida alcaldessa, perdrà molts números a l’hora de rellevar Isabel Bonig en una eventual cursa successòria. Tenint en compte que en 2015 els populars van obtenir 10 regidors i Ciutadans 6, si la llista de Català és superada per la de Fernando Giner, el fracàs de l’exalcaldessa de Torrent haurà estat estrepitós. Igualment, a Giner li va la vida, en aquestes eleccions: en cas de no esdevenir primer edil, no disposarà d’una tercera oportunitat. La seua candidatura d’enguany ja se sostenia amb pinzes; per tant, és molt probable que ni tan sols no assumira el càrrec de portaveu del grup municipal i que aquesta funció recaiguera en la segona de la llista, l’exfallera major Rocío Gil, inexperta en tasques polítiques però més ben vista pels dirigents del partit, especialment per Toni Cantó. A l’era de la imatge, el posat de funerari de Giner contrasta amb la joventut i el permanent somriure a la boca de Gil.

La disputa Català-Giner per la banda dreta encara es multiplica a l’ala esquerra, on Joan Ribó i Sandra Gómez mantenen una guerra freda particular de fa mesos. Ell ha deixat molt clar que no optaria a un tercer mandat, però pretén encadenar-ne un segon i conservar València com la joia de la corona de la coalició Compromís. Ella, propera a Ximo Puig, va superar els entrebancs dels afins a José Luis Ábalos fins a controlar l’agrupació socialista de la ciutat i ha promès que durà “aire fresc”, el lema de la seua campanya. Siga com siga, es troba davant una missió extremadament complicada: capgirar l’actual 9 a 5 a favor de la coalició valencianista. La permanència de Ribó a l’alcaldia confirmaria el vot dual de molts electors i palesaria que la bicefàlia de l’esquerra valenciana no era accidental. Igual com el PSPV s’ha fet fort a la Generalitat, Compromís s’afermaria al cap i casal. Així com durant molts anys el PSC va convertir Barcelona en el seu feu irreductible mentre CiU ocupava el Palau de la Generalitat, Compromís mantindria l’Ajuntament de València com a contrapès i plataforma de promoció de la marca.

Compromís, a la ‘pole position’

Compromís arriba a la cita electoral de diumenge a la pole position. No sols perquè ja va liderar el bloc esquerrà en 2015, sinó perquè l’escrutini dels comicis estatals i valencians del 28 d’abril va erigir-lo en la primera força política de la ciutat. Un fet inèdit que és prou indicatiu del seu elevadíssim grau de penetració, de la transversalitat que ha aconseguit. Cinc, vuit o deu anys enrere, un resultat com aquest hauria semblat directament impossible. Hauria estat més propi d’un municipi de 5.000 habitants de la Costera o la Ribera Alta que no de la capital del país.

El 28A, a l’urna autonòmica, PSPV i Unides Podem van perdre 58.934 vots en favor de Compromís

I és que, en efecte, el recompte del 28A dona pistes sobre què pot succeir el 26M. Aquell dia, al cap i casal, el PSPV va obtenir 113.216 vots a les eleccions al Congrés i 88.923 paperetes a l’urna contígua, la de les Corts valencianes. Un diferencial de 24.293 sufragis. En el cas d’Unides Podem-EUPV, la caiguda va ser encara més significativa: de 65.979 vots a 31.338, menys de la meitat, una pèrdua de 34.641 paperetes. Compromís, al seu torn, creixia de manera notable, en passar dels 35.033 vots de les eleccions estatals als 94.352 de les eleccions valencianes. Un increment de 59.319 sufragis que fins i tot supera els 58.934 vots que socialistes i podemites van deixar-se entre ambdues urnes. Dit d’una altra manera, Compromís va multiplicar per 2,7 cada vot aconseguit a les estatals. Poca broma.

Amb aquestes dades a la mà, costa de creure que Compromís se situe per sota dels 90.000 vots a les eleccions municipals. En teoria, el suport a les polítiques dutes a terme per Compromís des del Consell ha de tenir la seua reproducció a escala local, on Joan Ribó, el 24 de maig de 2015, ja va quedar per davant de la candidatura autonòmica que encapçalava Mónica Oltra: en concret, 97.114 vots a 96.151. Les dades, doncs, parlen per sí mateixes: mentre que a les eleccions generals Compromís va quedar en sisena posició a la ciutat de València, a les eleccions autonòmiques va quedar en el primer lloc. Un salt espectacular.

Ateses les circumstàncies, el PSPV ha de completar una autèntica gesta per superar-lo aquest diumenge. Tot i que a les eleccions estatals va situar-se en primera posició molt còmodament, més de 28.000 paperetes per damunt de Ciutadans, el segon partit més votat, i que a les eleccions valencianes va quedar-se a menys de 5.500 vots de Compromís, en aquest cas haurà de contrarestar també l’anomenat efecte alcalde, que en la majoria de governs de coalició acostuma a beneficiar el partit que ha ostentat l’alcaldia. Antigament el Bloc, i més recentment Compromís, ho han patit a les seues carns a municipis tan diversos com Vila-real, Ontinyent o Alcoi.

Els barris més calents

Així, el PSPV ha de reduir al màxim el cabal de vots que —involutàriament, és clar— va traspassar a Compromís fa escassament un mes. Al districte de Patraix, per exemple, els socialistes van perdre a les eleccions valencianes un de cada quatre vots —el 25,5%— aconseguits a l’urna del Congrés. En paral·lel, Compromís creixia un 277%, afavorit, també, per la caiguda abrupta d’Unides Podem-EUPV. Els vasos comunicants anaven plens, en una direcció i en la contrària.

Els únics districtes en què el PSOE va presentar una erosió inferior al 20% —és a dir, on va perdre menys d’un de cada cinc vots entre les dues urnes— són Pobles de l’Oest (integrat pels nuclis urbans de Benimàmet i Beniferri), Benicalap, Pla del Remei, Rascanya i Ciutat Vella. O siga, a les zones més enriquides —com ara Pla del Remei i bona part del casc històric— i als barris amb una renda per càpita més baixa: els Orriols, Torrefiel, Benicalap, Ciutat Fallera o les poblacions menors ja esmentades de Benimàmet i Beniferri, en tots els casos situades al nord de la ciutat. Per contra, les pèrdues dels socialistes van ser més acusades a Algirós, Jesús, Saïdia, Benimaclet i el ja referit Patraix, districtes més heterogenis en què Compromís no fa tanta por o en què la fidelitat a la marca PSOE no hi ha arrelat tant.

 

A les eleccions valencianes, Compromís va multiplicar per 2,7 el seu resultat de les eleccions estatals. A més de captar el 20% d’electors que van inclinar-se per Pedro Sánchez, van succionar-ne el 52% dels que s’havien decidit per Pablo Iglesias. En bona mesura, electors que tenen com a força predilecta Compromís però que qüestionen la seua influència al Congrés i es decanten per les dues opcions de l’esquerra espanyola amb presència als debats televisats. Perceben que, amb elles, el seu vot serà més efectiu.

Aquest fenomen va revolucionar, i de quina manera, el recompte del 28A. A l’urna autonòmica, Compromís va multiplicar per 2,1 els seus vots de les estatals als Pobles del Nord. Per 2,2 als Pobles del Sud. Per 2,3 a Ciutat Vella. Per 2,4 a l’Eixample. Per 2,5 al Pla del Remei i Extramurs. Per 2,6 a Campanar. Per 2,7 a Saïdia, Benimaclet, Rascanya, Quatre Carreres, Patraix i Algirós. Per 2,8 als Pobles de l’Oest. Per 2,9 a l’Olivereta, Jesús i Camins del Grau. Per últim, a Benicalap, el particular miracle del pà i els peixos de Compromís va proporcionar-los tres vots autonòmics per cadascun de les generals: una evolució de 1.681 paperetes a 5.126.

Els carrils bici: pou o trampolí?

Curiosament, l’increment desorbitat de Compromís a Benicalap es concentra de manera especial en les seccions censals on discorre el carril bici del tram final de l’avinguda de Burjassot, on la circulació dels vehicles privats ha quedat reduïda a un únic carril. N’ha estat un dels més polèmics. En concret, es tracta de les seccions 5, 13 i 14, on el PSPV ha perdut una mica més d’un de cada cinc vots mentre Compromís més que en triplicava els seus, amb augments respectius del 339%, 358% i 327%.

A les seccions censals del carril bici de l’avinguda de Burjassot, Compromís va créixer més d’un 300% a l'urna autonòmica

Sens dubte, són unes xifres que no fan albirar un rebuig a la gestió de Compromís. Més aviat tot el contrari. El soroll provocat pel debat sobre la mobilitat a València —que ha copat la informació municipal i ha concentrat la major part dels esforços de l’oposició, també durant la campanya electoral— pot amagar una majoria silenciosa que estiga delerosa d’expressar el seu suport a les actuacions decidides per part del consistori en aquesta matèria. En lloc d’un pou de vots, les mesures tendents a rebaixar el trànsit contaminant podrien convertir-se, justament, en el trampolí que situara Compromís a la primera posició, com ja ha succeït als comicis autonòmics.

En comparació a la resta de la província de València, tampoc no sembla que Compromís n’isca malparat. Mentre que al conjunt de la circumscripció els socialistes van perdre el 16,9% dels seus vots entre una urna i una altra, a la ciutat van perdre’n una mica més, el 21,4%. Al mateix temps, el creixement de Compromís, que al conjunt de la demarcació provincial va multiplicar-se per 2,4, al cap i casal va fer-ho per 2,7. No és una dada que reflectisca un esgotament del projecte de la coalició. Ni de bon tros.

L’enigma de la participació

Amb tot, la participació constituirà l’element clau, el principal factor a tenir en compte. El bloc que es mobilitze en relació al 28A més en resultarà vencedor. Convé no oblidar que la traslació dels resultats del 28A hauria situat la dreta per davant, ni que fora per un marge estretíssim: 17 regidors a 16, la mateixa correlació que els últims quatre anys ha permès el govern progressista.

L’esquerra confia que la desfeta del 28A, en què el trident dretà no va poder fer-se amb el Govern espanyol ni amb la Generalitat Valenciana, n’haja desanimat alguns dels seus votants. No obstant això, si la baixada de la participació prevista per aquest diumenge, de quatre o cinc punts com a mínim, afectara més les forces esquerranes, la pèrdua de l’Ajuntament seria segura.

L’‘efecte alcalde’ i el vot útil a Compromís i el PSPV poden posar en risc l’obtenció del 5% per part d'UP-EUPV

En cas que Vox o Unides Podem-EUPV queden per sota del 5% necessari per aconseguir-hi representació, el seu bloc també ho tindrà molt difícil per fer-se amb el control del consistori. En el primer cas, el desconeixement absolut dels components de la llista ultradretana, la campanya de perfil baix que ha realitzat i el desencís que va significar el resultat d’abril propiciarà una pèrdua de suports. Sobretot, el de tots aquells que hi estaven entusiasmats i no van veure satisfetes les expectatives dipositades el 28A, quan el cas andalús, la nodrida afluència als mítings i determinades enquestes anunciaven una irrupció bastant més impactant. Pel que fa a UP-EUPV, l’efecte alcalde i el vot útil cap a Compromís i el PSPV també poden provocar un buidatge de vots que pose en risc l’obtenció del fatídic 5%. Per això, al llarg de la campanya, la candidata podemita, María Oliver, ha insistit molt en les diferències que els separen dels seus dos competidors més directes. Ha sobtat bastant, de fet, la posició de distanciament que ha adoptat envers Compromís.

Els equilibris interns de cada bloc que definirà l’índex de participació es podrà copsar en funció de quin siga a cada barri. La participació del 28A, per bé que molt alta, no ho va ser tant als barris perifèrics on l’esquerra es juga els comicis. Mentre que al selecte Pla del Remei i els voltants de Capitania va situar-se pels volts del 88%, molts col·legis dels Poblats Marítims no van arribar-ne el 70%. A Beteró, un dels barris d’aquest districte, la comparativa encara resulta més cridanera: a la secció 11-42, delimitada pel cementeri del Cabanyal, l’avinguda dels Tarongers, el carrer de Lluís Peixó i el camí del Cabanyal, la participació va quedar-se en el 59%. I ben a prop, a la secció 11-32, encara va ser més baixa: del 55,4%. És l’illa de cases ubicada entre l’avinguda dels Tarongers i els carrers de sant Rafel, del beat Juan Grande i del pare Antón Martín.

Cua d’un col·legi electoral de València en una convocatòria electoral recent. La baixada de la participació definirà el resultat dels comicis al cap i casal: el sector que es desmobilitze més en relació al 28A, els haurà perdut. / EFE

Una mica cap al sud, a la zona de l’avinguda de França, d’un poder adquisitiu mitjà-alt, la secció 12-46 va presenciar una participació del 86%, molt per sobre del 59,7% de la secció censal 13-16, a la cruïlla de l’avinguda del cardenal Benlloch, el carrer Iecla i el carrer dels sants Just i Pastor. Si aquests diferencials de participació augmenten per la menor afluència dels veïns de les zones populars, la dreta ho tindrà de cara per recuperar el consistori. Si, en canvi, les zones benestants pateixen una desmobilització superior, l’esquerra continuarà en el poder.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.