LA BATALLA DE VALÈNCIA

«No pot ser que la majoria de la gent se senta agredida»

Lamenta que, després de 24 anys de governs de Rita Barberà, l’esquerra del cap i casal encara ocupe una posició de “resistència”. La candidata socialista Sandra Goméz (València, 1985) es mostra molt crítica amb la política de mobilitat de Compromís alhora que ataca la regidoria estrella de Podem: “Vivenda és l’àrea en què hem progressat menys”. Està convençuda que aquest diumenge pot fer-li el ‘sorpasso’ a Joan Ribó i erigir-se en alcaldessa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“M’encanta, fa gust de Drácula!”, diu Sandra Gómez quan el cambrer li posa a taula la Coca-Cola i la bola de gelat de vainilla que ha demanat. “És l’únic lloc de València en què ho fan, té el mateix sabor que el polo de Frigo que em tornava boja quan era menuda i que ja no existeix”, explica emocionada aquesta jove amant dels gelats que aspira a deixar tothom glaçat la nit del 26 de maig. Regidora socialista de turisme, ocupació, emprenedors i persones majors, aspira a erigir-se en alcaldessa de la tercera ciutat de l’Estat partint d’un sòl electoral pròxim a la cota zero: 5 escons de 33.

 

—El lema de la seua campanya és “aire fresc”. No va entrar-ne, el 2015?

—[Riu.] El 2015 va haver-hi un vent de canvi que ara volem transformar en aire fresc. Hem millorat en aquests quatre anys? Òbviament. València havia entrat en fallida pel deute, estava sota mínims en l’aspecte social i arrossegava una reputació pèssima, cosa que ara no passa. Ara bé, València encara pot anar molt més enllà, necessita molta més força, espenta i lideratge. I tot això podem aportar-ho nosaltres, el Partit Socialista.

—Molta gent opina que l’aire fresc és Compromís, no vostès.

—Molta gent també opina que el PP va fer les coses bé… Nosaltres presentem una llista i un projecte completament renovats. Jo mateixa represente una generació que va patir els efectes d’una crisi econòmica profunda i que, tanmateix, no va rebre l’ajuda de ningú. Hem seguit un procés de resiliència, hem sabut reinventar-nos i eixir endavant. Em deixaré la pell per aquesta ciutat, cal treballar-hi a fons. Cal creure’s aquesta ciutat, ser permeable als problemes reals de la gent i oferir-hi respostes. Volem parlar dels barris i les famílies de què sovint no parla la política; volem parlar de la vivenda digna i de la impossibilitat de dedicar la meitat del salari a adquirir-ne una; volem parlar d’ocupació; volem parlar de l’educació de 0 a 3 anys, que no calga renunciar a les nostres carreres professionals per cuidar els nostres fills…

—En què ha millorat València els últims quatre anys?

—Hem reduït el deute a la meitat, cosa que ens ha permès eixir del pla d’ajust abans del previst, hem sigut la gran ciutat d’Espanya que ha generat més ocupació i hem recuperat la imatge reputacional de València. Només per això ja mereixia la pena el canvi. Però és que, a més, hem eliminat el copagament dels centres de dia, hem desembullat projectes urbans com els del Grau, Benimaclet, Patraix, el Cabanyal o Malilla i hem previst els serveis públics —escoletes, instituts, centres de salut...— que necessitaven determinats barris. S’han fet moltes coses.

—En quins aspectes pensava que s’hauria avançat bastant més i no ha estat així?

—En vivenda, sens dubte. El repte principal del pròxim mandat consistirà a garantir un habitatge digne sense que això signifique dedicar-li la meitat del salari. També hem d’avançar molt més en el transport metropolità: el Govern d’Espanya ha de tractar-nos, per fi, d’una manera justa. I em sembla fonamental una llei de capitalitat autonòmica que reconega les competències que tenim assumides, algunes de les quals impròpiament, com ara la dels centres de dia de persones majors.

—Els dos àmbits que han provocat més soroll mediàtic han estat els de mobilitat i festes. Què n’ha de dir?

“La política de mobilitat tan sols s’ha centrat en la bicicleta i ha quedat caricaturitzada”

—A les eleccions [valencianes] del 28 d’abril, la dreta va superar per 2.000 vots l’esquerra, en aquesta ciutat. Això evidencia un desencís palpable. Ha faltat més diàleg i més consens en determinades àrees. No m’agraden les polítiques excloents: ni les de dretes ni les d’esquerres. Els governants municipals han de tenir molt clar que representen el conjunt de la ciutat, no sols aquells que els han votat. Odie qui diu que aplicarà la integritat del seu programa perquè ha guanyat les eleccions. Si no disposes d’una majoria de 17 regidors, no pots fer això. La manera d’ampliar l’espai social passa, precisament, per arribar a acords. No pot ser que, després de 24 anys de governs del PP, l’esquerra d’aquesta ciutat es trobe en una situació de resistència... Com a alcaldessa, reflectiré la pluralitat d’aquesta ciutat. València és plural, diversa, acull identitats de tota mena. No pot ser que la majoria de gent se senta agredida.

—Amb vostè com a alcaldessa, Giuseppe Grezzi i Pere Fuset no continuarien el capdavant de Mobilitat i Festes, respectivament?

—Espere que el Partit Socialista incremente el seu suport ciutadà i que assumesca més responsabilitats de les que ara ostenta. No parlaré ara d’un repartiment de regidories, seria absurd, però em compromet a solucionar el problema de la mobilitat. No és lògic que una cosa positiva com aquesta s’haja convertit en el principal problema de la ciutat. Tothom ha de fer autocrítica. S’ha apostat massa per la bicicleta en detriment d’uns altres models de transport sostenibles, com els vehicles ecològics, els autobusos públics, el metro, el sharing... La política de mobilitat tan sols s’ha centrat en la bicicleta i ha quedat caricaturitzada. Si visc a València i treballe en un polígon de Paterna, he de fer servir el meu automòbil! Jo dialogaré molt més, tindré més mà esquerra i apostaré per unes altres formes de mobilitat. El Partit Socialista no criminalitzarà ningú, això ens diferencia de la resta de partits.

 

“No és lògic que una cosa positiva com la mobilitat sostenible s’haja convertit en el principal problema de la ciutat, tothom ha de fer autocrítica”. / Miguel Lorenzo

—Parlem del Cabanyal. S’avindria a modificar el pla que s’ha presentat i que desagrada a molts dels veïns?

—El Cabanyal no podia canviar radicalment en quatre anys. Va patir un procés de degradació no sols urbanístic, sinó també social. Fa 20 anys el carrer d’Escalante era ple de vida i de comerços. L’any 2015, quan era regidora de policia i vaig passar-hi dins d’un cotxe patrulla, hi havia una baralla de galls a les 12 de la nit. Afortunadament, el Cabanyal ja no expulsa els seus veïns i moltes iniciatives hi volen arrelar. Cada mes s’hi implanta una iniciativa nova, s’hi obri un petit comerç...

—... O un apartament turístic. Hi ha un risc de gentrificació?

—La limitació per a llicències d’apartaments més important de tot València és la del barri del Cabanyal. Gentrificació era el que volia fer Rita Barberà: obrir una gran avinguda i expulsar-ne els veïns. Un espoli. Nosaltres apostem per la rehabilitació. Rehabilitar és millorar, no gentrificar.

—El PAI del Grau, el de Benimaclet, l’ampliació del Port i de la V21... Vivim un retorn a la dècada passada?

—Com es pot comparar la modificació del PGOU que plantejava el PP, que destruïa milers d’hectàrees d’horta, amb un projecte totalment diferent que planteja una ciutat consolidada? No ens mengem ni un pam d’horta! Que el Grau es quede tal com està tampoc no és adequat. O és que el circuit de Fórmula 1 i aquella part de València ha de ser un desastre per sempre més? De fet, hi plantegem la zona verda més gran de la ciutat. A Benimaclet, el nou PAI té el suport de la majoria de veïns i veïnes i no es menja ni una hectàrea d’horta. Fita amb la ronda nord!

—Hi ha horts urbans.

—No n’hi ha cap. Que algú em diga, in situ, quin tros d’horta productiva es menja aquest pla. No podem pretendre que hi continuen havent solars on poden haver-hi escoletes i parcs. A València tenim un gran problema de solars buits, pendents de desenvolupar, que degraden la ciutat. Això no succeeix a Barcelona ni a Madrid. Si l’associació de veïns de Benimaclet pràcticament ha dissenyat el PAI! Cap govern local no ha primat tant la participació ciutadana com el de la Nau.

—És crítica amb la gestió de vivenda, que ha recaigut en Podem.

—No vull entrar en retrets partidistes. Només dic que vivenda ha sigut l’àrea en què hem progressat menys. Si soc alcaldessa, aquest serà un repte prioritari. Com? El 30% dels habitatges nous seran de titularitat pública o dotacionals, i aquests pisos no s’adreçaran tan sols a les persones en risc d’exclusió.

—Parlava adés dels apartaments turístics, un tema que ha gestionat en primera persona. Què ha fet?

“El problema dels apartaments turístics ja l’hem resolt, encara que Compromís i Podem s’esforcen a magnificar-lo”

—És un problema que ja hem resolt, encara que Compromís i Podem s’esforcen a magnificar-lo. Hi hem pres més mesures que no Madrid o Barcelona. Gràcies a la reforma de la llei, la regulació dels apartaments ha retornat als ajuntaments i, en el nostre cas concret, l’últim any a penes se n’han donat d’alta 18. Als exercicis anteriors se’n van crear milers. Hem controlat l’oferta il·legal i hem impulsat un pla d’inspecció ambiciós que cada setmana tanca una desena d’apartaments. Els apartaments turístics han de ser una planta baixa o un primer pis i disposar d’un número de registre. Hem assimilat l’ús hoteler a l’ús terciari. Ara la Generalitat pot sancionar les plataformes, i l’Ajuntament, els particulars.

—Ha proposat una taxa turística per a Falles. Cal una llei autonòmica, però.

—Volem que, si s’aprova la llei a les Corts, la gestió siga de caire municipal. Podem i Compromís volen que siga d’abast autonòmic. Les principals destinacions d’Europa ja en tenen. No seria una taxa exclusiva de Falles, sinó que la recaptació de març seria per als artistes fallers.

—El grup socialista que vostè lidera va votar a favor d’una moció de Podem —impulsada pel col·lectiu antisionista BDS— que exigia el boicot de l’Ajuntament a l’Estat d’Israel. És normal?

—No exagerem! Aquella moció vaig treballar-la amb la secretaria internacional del PSOE. Era una època en què Israel matava molts civils i calia condemnar els assassinats de la població desarmada.

 —El PSPV també ha gestionat Hisenda. Segons l’oposició, presumeixen d’una reducció del deute propiciada per la baixa execució pressupostària.

—L’oposició hauria de... Mire, María José Català proposa una “revolució fiscal” injustíssima. L’Ajuntament deixaria de recaptar un terç dels seus ingressos. No és estrany: el PP va dur-nos a la intervenció dels comptes per part del Ministeri de Cristóbal Montoro. Nosaltres, en canvi, plantegem una bonificació sectorial que fomente la cultura, el sector agrari o la transició ecològica. La gent no espera revolucions fiscals, sinó serveis de qualitat.

 

“Entre Giner i Vox, la diferència és poca, hi ha molt pocs espais en comú entre Giner i jo o entre Català i jo”. / Miguel Lorenzo

—Tem una desmobilització de l’esquerra, després del 28A?

—Els ajuntaments són fonamentals a l’hora d’aturar la intolerància, són les institucions més pròximes i la gent és responsable. O apostem per una València diversa, oberta i amb aire fresc, o en tindrem una que farà olor de tancat.

—L’efecte alcalde juga en contra seua. Ribó pot seduir votants del PSPV.

—Totes les enquestes indiquen que l’únic partit que incrementarà el seu suport amb relació al 28A és el nostre.

—Pot prometre que el PSPV no pactarà amb Ciutadans?

“Català representa la vella Espanya classista a ulls de la qual els fills de les classes treballadores havien de continuar treballant per als seus fills”

—El seu propi candidat, Fernando Giner, ha assegurat que no tindria cap problema a pactar amb Vox. Entre ell i Vox, la diferència és poca. Hi ha molt pocs espais en comú entre Giner i jo o entre Català i jo. Ella representa la vella Espanya classista a ulls de la qual els fills de les classes treballadores havien de continuar treballant per als seus fills. Ja ho va demostrar en apujar les taxes com a consellera d’Educació i expulsant 10.000 alumnes de la universitat. Sap que l’educació ens iguala a tots i va voler evitar-ho. Ni les altres comunitats governades pel seu partit no van incrementar-les tant.

—Si anaren tan bé les eleccions que Compromís i PSPV sumaren majoria absoluta, seria partidària de deixar Unides Podem-EUPV fora del Govern?

—Dubte que la cosa vaja tan bé, però comptaria amb ells. Em compromet a deixar-me la pell per la ciutat i a sumar complicitats a fi que tothom se senta representat. Vull consolidar el projecte progressista, no em conforme a resistir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.