28-A

Geografia electoral de la clatellada d'Unides Podem-Esquerra Unida

A les passades eleccions valencianes, Podem i Esquerra Unida van obtenir 389.306 vots concorrent per separats. Als comicis autonòmics celebrats el passat diumenge, n'han comptat 215.392. Tot i salvar els mobles i enfrontar-se a un context desfavorable, la davallada de la coalició esquerrana ha sigut pronunciada. Una clatellada que s'ha notat a ciutats com ara Sagunt, Alcoi, Alacant o Castelló, en les quals van gaudir de grans registres l'any 2015. EL TEMPS analitza els resultats obtinguts per UP-EUPV a les poblacions en les quals van sumar més paperetes a les votacions de fa quatre anys.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'ambient era de festa, de celebració, de victòria. Entre els aplaudiments i els somriures de les direccions de Podem i Esquerra Unida, l'aspirant de la coalició d'ambdues forces esquerranes a presidir la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau, qualificava el resultat «d'espectacular». «Hem vençut a les enquestes, als mals auguris que ens deien: 'No superareu el 5% necessari per entrar a les Corts Valencianes'. I ho hem fet, aconseguint vuit diputats», reivindicava el presidenciable d'Unides Podem-Esquerra Unida. Una eufòria provocada pel context desfavorable al qual s'enfrontava la cooperativa electoral. No debades, s'havien salvat als mobles a les eleccions valencianes.

El clima de satisfacció contrastava, però, amb la reflexió del nou parlamentari morat a les Corts Valencianes, Ferran Martínez. «No podem donar-nos per satisfetes amb els resultats electorals. S'ha remuntat respecte de les enquestes dels darrers mesos, però no respecte dels resultats del 2015», piulava. En efecte, la coalició conformada entre Unides Podem i Esquerra Unida del País Valencià obtenia 215.392 vots als comicis valencians. Quatre anys enrere, tanmateix, havien aconseguit millors resultats concorrent per solitari. Mentre els morats pescaven 282.389 sufragis en la seua època més dolça, Esquerra Unida resistia amb 106.917 vots a la irrupció de la força encapçalada a l'Estat espanyol per Pablo Iglesias. Això sí, amb una bossa d'electors insuficient per accedir a la cambra valenciana. En total, 389.306 paperetes. S'havien deixat 173.914 votants en una legislatura. Un poc menys si descomptem els cinc milers de vots que aportava Esquerra Republicana del País Valencià, que en aquella convocatòria electoral es presentava del bracet del partit aleshores dirigit per Ignacio Blanco.

La pèrdua de la confiança dels votants per part d'Unides Podem-Esquerra Unida es visualitza en la baixada que experimenten en aquelles places en les quals van fer-se fortes en els comicis valencians de 2015. Els exemples més paradigmàtics, de fet, són les tres grans ciutats valencians. A València, i malgrat l'emergència fulgurant de Compromís, ambdós partits van obtenir més d'un 16% dels vots. A les eleccions del passat diumenge, en canvi, la collita ha sigut d'un 6,91%. Si en 2015 la suma dels vots d'Esquerra Unida i Podem era de 68.267 paperetes, ara no n'han reunit ni la meitat: 31.338.

L'escenari és similar a Alacant. Del 19,9% del 2015, s'ha descendit a un 9,8% després de no conservar 13.313 sufragis. Una situació que es repeteix a Castelló, on van obtenir 14.603 paperetes que representaven un 18.22% dels electors en 2015. Quatre anys més tard, s'han mantingut fidels a les dues sigles 7.414 persones, la meitat que en l'anterior cita autonòmica a les urnes. Tot i que amb un percentatge de vot inferior a la resta en 2015 (un 15.96%), a Elx (Baix Vinalopó) la coalició progressista s'ha deixat 6.565 sufragis.

La davallada, més enllà d'aquestes grans ciutats, s'observa en altres urbs més xicotetes, però convertides en fortins electorals per als morats i els esquerrans en 2015. És el cas de Sagunt, capital de la comarca del Camp de Morvedre, on un de cada tres electors van escollir Podem o Esquerra Unida. Ambdós partits van col·locar-se fa quatre anys amb un 29,3% dels vots, gràcies a recollir en total 9.529 paperetes. En 2019, la xifra electoral ha sigut de 5.069 electors, amb un percentatge de vot del 14,51%. O dit d'una altra manera: 4.460 s'ha fugat a altres opcions polítiques com ara el PSPV-PSOE, que ha incrementat sensiblement els seus resultats a la ciutat governada per Quico Fernández, de Compromís.

Els candidats i els dirigents de la coalició esquerrana valorant els resultats electorals de les valencianes| Podem

L'altre gran feu de Podem i Esquerra Unida era Alcoi (Alcoià). En 2015, un de cada quatre persones amb dret a vot van introduir a l'urna la papereta d'una de les dues formacions esquerranes. D'aquesta manera, van sumar 7.853 sufragis, un 24.24%. Després d'una legislatura amb Esquerra Unida fóra de les Corts Valencianes i amb Podem prestant suport parlamentari al PSPV i Compromís, han perdut 3.851 paperetes. Com ocorre amb Sagunt també, la cooperativa electoral ha tret millors resultats a l'urna espanyola. Això sí, sense arribar als vots recollits en 2015 a les autonòmiques del País Valencià.

A la circumscripció d'Alacant, hi ha més municipis que van erigir-se en feus electorals dels morats i els esquerrans en cas de sumar els dos escrutinis. Sant Vicent del Raspeig (Alacantí) n'és un exemple. L'any 2015 ambdues candidatures van aixoplugar 6.153 vots, un 22.82% del total dels sufragis. En 2019, s'han disminuït en 2.349 paperetes, quedant-se amb un meritori 12.16%. Asp (Vinalopó Mitjà) també va caracteritzar-se pels alts percentatges de vot d'ambdues llistes progressistes, les quals obtenien un 23,18% dels vots en total. Han perdut 1.284 paperetes. Com ha succeït, al seu torn, a Monfort, a la mateixa comarca. D'uns registres de percentatge de vot que superaven lleugerament el 20%, s'ha passat a quedar-se amb poc menys de la meitat.

Territori vedat per a opcions progressistes, Torrevella (Baix Segura) fou un altre de les places insígnia dels morats i els esquerrans. Entre ambdós, van reunir el 20.43% dels vots. Només Podem va pescar 3.473 sufragis. En les eleccions celebrades el passat diumenge, la coalició esquerrana no ha pogut ni repetir els resultats dels morats del 2015. Han obtingut 2.621 vots, un gens menyspreable 10,72% de totes les paperetes llançades dins de les urnes a la ciutat meridional.

Amb un 18.26% dels vots totals a la localitat, Catarroja (Horta) ha vist com la coalició electoral conformada entre Unides Podem i Esquerra Unida del País Valencià perdia 1.454 sufragis. O a Alaquàs (Horta), on en 2015 van registrar en conjunt un 18.97% dels electors. Ara, però, s'han quedat en un 9,68%, amb 1.391 paperetes menys. La situació s'ha repetit en altres municipis on van triomfar ambdues sigles progressistes, com ara Benetússer (Horta), Almoradí (Baix Segura), Muro del Comtat (Comtat), Alfafar (Horta) o Callosa del Segura (Baix Segura).

Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, i Rubén Martínez Dalmau, de Podem, al col·legi electoral| Podem

En la demarcació septentrional del País Valencià, no ha sigut aliens a la fuga de vots que ha patit Unides Podem-Esquerra Unida, especialment cap a la bossa d'un PSPV-PSOE afavorit pel tiró de Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles. A la Vall d'Uixó, localitat de la Plana Baixa en la qual va néixer la candidata del PP a la Generalitat Valenciana Isabel Bonig, Esquerra Unida i Podem va comptar el 19,28% dels vots. El passat diumenge, però, van recollir el 10,32% dels sufragis, perdent 1.611 paperetes.

Dels pocs municipis amb vot destacable cap a les llistes de les formacions progressistes en els quals la baixada de vots no ha sigut tan significativa és Vinaròs (Baix Maestrat). Amb un alcalde pertanyent a Podem des de 2015, Enric Pla, ambdós partits van obtenir 2.104 papereres. Quatre anys més tard, la suma ha sigut de 1.930 sufragis. Una resistència que no han demostrat la resta de feus, tot i que algunes ciutats com ara Sagunt i Alcoi han esperonat la confluència. És la geografia electoral de la clatellada a les urnes d'Unides Podem-Esquerra Unida a les places que van fonamentar els resultats de les passades eleccions valencianes del 2015.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.