La dolçaina havia deixat d'empeltar-se amb els vents d'un país d'identitat mediterrània. Els cants contra l'ocupant havien estat enclaustrats al baül de la nostàlgia, la defensa d'aquells que treballen la terra enfront de les camises blaves havia estat guardada al calaix dels records i aquell clam d'indignació de «vergonya, cavallers, vergonya» només havia revifat arran de la catastròfica gestió de la dana del 29 d'octubre. No hi havia camals mullats, ni somriures, després de caure a terra i fondre's a besos davant del poder militar. Solament existien els himnes del desencant. Els esbarzers, fins i tot, tenien punxes. La polseguera havia estat víctima del ciment.
Aquella fera d'esperit combatiu, que havia pronunciat el seu últim lladruc en 2016 a Pego (Marina Alta), estava escampada per l'escena valenciana. Estava present a la veu del bandolerisme musical de Pep de la Tona, així com en la guitarra irònica de l'hedonista Malifeta. Aquella gossa iconoclasta havia protagonitzat lladrucs esporàdics, com ara durant aquella diada del 25 d'abril del 2023, organitzada per la incombustible Acció Cultural del País Valencià. Tanmateix, eren miratges d'enyorança d'un grup que havia marcat una època i havia deixat una profunda empremta a diverses generacions de valencians, però no sols això. Les seues cançons eren himnes també per a gent d'altres territoris catalanoparlants, i més enllà.
En un moment de retirada de referents de l'escena valenciana, com ara Zoo i Xavi Sarrià, amb La Fúmiga anunciant els dos últims concerts de la seua prolífica biografia sonora, La Gossa Sorda accelerava el pols amb una misteriosa publicació a l'Instagram, on mentre sonaven declaracions lligades al genocidi a Gaza o de la gestió sota investigació judicial del Consell del PP de la riuada, emergia una consigna: «Comença la partia». Aquest dijous, 9 d'Octubre, Diada nacional del País Valencià, la fera de la Marina Alta confirmava el seu retorn. De moment, per a una gira de tres concerts els dies 25 d'abril, el 2 de maig i el 23 de maig del 2026. La ubicació es desconeix.
«Contra el silenci, van quedar les cançons. Testimonis d'un temps de música i festa en primera persona del plural. I ara, per tots els que heu pronunciat el nostre nom contra el desànim, la derrota i la injustícia; ara que la cosa s'embruta, hem pres una decisió: tornem. Al mateix front. Al vostre costat. Com a una més. A defensar cosa nostra en aquesta partida d'escacs en la qual ens juguem la vida. Per damunt del fang i de la cendra, se senten les passes d'un animal que torna, però no són més que les vostres veus en un sol crit contra l'abisme i per la victòria», recita Josep Nadal, cantant de la mítica banda, al vídeo de retorn, amb una dolçaina combativa sonant al fons.
L'eufòria a les xarxes socials, entre les generacions embrincades a la música en la seua llengua i fans d'un grup que va madurar l'escena al País Valencià, ha sobtat al grup pegolí. «Estem molt contents i sorpresos de la rebuda que té aquesta gira. Paga la pena el maldecap i la feina. Estem molt contents per la resposta a una tornada que ja fa mesos que planifiquem», afirma Nadal en declaracions a EL TEMPS. «Podem dir que tornem per fer aquests concerts i aquesta gira», assenyala, a l'espera que en les pròximes setmanes desvelen els plans complets de futur, els detalls d'una tornada que injecta força al panorama sonor valencià i catalanoparlant. La seua partida, ara sí, ha començat.