La magistrada Núria Ruiz havia rebentat els pronòstics. Tothom anticipava una investigació judicial de la dana força feixuga per a les víctimes —com va produir-se amb la pantanada de Tous del 1982— i ben prolongada amb el temps, però la jutgessa Ruiz va trencar els esquemes. Les seues interlocutòries i els seus interrogatoris exhibien escalf amb les damnificades, així com ràpidament va establir un rumb per a la instrucció, la qual es basava en el precepte que les morts d'aquell terrible 29 d'octubre «eren evitables».
La togada va xafar l'accelerador i va dissenyar en poc de temps una línia de recerca judicial que xocava amb el discurs del PP, que intenta espolsar la culpabilitat cap a l'Agència Estatal de Meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ambdós organismes dependents del Govern espanyol del PSOE i Sumar. En contra del relat dels dretans per apartar el focus sobre el comportament del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, Ruiz va decidir imputar l'antic secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, i l'exconsellera d'Interior i Justícia, la conservadora Salomé Pradas.
La fermesa de la magistrada en les seues decisions —com ara quan va retreure a la Guàrdia Civil l'elaboració d'un informe que no s'ajustava a les seues peticions— i la rigorositat en la seua investigació —destriant el gra de la palla i anticipant-se a l'estratègia de carregar la culpa sobre els tècnics— ha empipat no sols les files del PP, sinó l'ecosistema de la dreta valenciana i espanyola. Un malestar que s'ha traduït en una campanya de desprestigi contra la togada a través d'insinuacions que van obligar la Fiscalia Provincial de València a desmentir determinades informacions que s'havien publicat en els espais del trumpisme mediàtic.
L'ofensiva, liderada per les defenses d'Argüeso i Pradas, ha provocat que la jutgessa redacte una contundent interlocutòria en la qual denuncia aquesta croada, amb episodis foscos com ara la publicació d'una fotografia de la magistrada junt amb el seu marit xerrant a una sala de la Ciutat de la Justícia de València. La togada detalla que un dels lletrats presents en el procediment va continuar amb la càmera connectada una vegada es va acabar una de les declaracions judicials i «va gravar subreptíciament tots els que hi entraven en aquella sala».
«Ha de recalcar-se: algun lletrat del procediment va gravar la meua filla menor d'edat, un fet que és absolutament repugnant», critica en una dura interlocutòria, en la qual adverteix de «les informacions insultants» i de la «campanya difamatòria que pateix», que defineix com «d'un masclisme atroç». Fins i tot, replica l'advocat d'Argüeso, José María Bueno Manzanares, que va presentar un escrit perquè s'investigara el rol del marit de la jutgessa en la instrucció de la causa judicial.
Ruiz assenyala que les insinuacions fetes per Bueno Manzanares sobre l'actuació de la seua parella sentimental, el qual també exerceix de magistrat, «violen frontalment tots els principis més elementals de la deontologia professional». Encara més, defineix l'escrit presentat pel lletrat de l'exsecretari autonòmic d'Emergències com «un desficaci processal». El comportament d'aquest lletrat ha estat motiu de l'obertura d'una peça separada per part de la jutgessa de Catarroja (Horta Sud).
Bueno Manzanares ja va generar polèmica quan semblava que compaginaria la representació d'Argüeso amb la direcció de l'estratègia judicial impulsada pel pseudosindicat Manos Limpias, una organització d'extrema dreta fundada per Miguel Bernad, antic secretari general de la formació hereva de la ultradretana Fuerza Nueva. A cavall entre Madrid i Alacant, aquest advocat va presentar-se en una entrevista a La Razón, datada d'abril del 2025, com «l'advocat de referència de Manos Limpias i, en tot cas, com al seu cap de serveis jurídics».
El lletrat, de fet, lidera l'acusació que el pseudosindicat ha emprès contra David Sánchez, el germà del president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, per unes presumptes irregularitats en la seua contractació a la Diputació de Badajoz, així com representa els interessos d'aquesta organització fosca i d'extrema dreta en una de les causes judicials surrealistes que vinculen l'esquerra amb actuacions de la Veneçuela de Nicolás Maduro. Una tàctica d'intoxicar en aquestes causes que s'ha convertit en «guerra bruta» al procediment judicial de la dana.
Amb afirmacions com ara que «mai actuara en contra el PP» quan va sorgir la polèmica de la seua relació amb Manos Limpias essent l'advocat d'Argüeso, va acollir al seu despatx Carmen Robledillo, actualment regidora de l'extrema dreta Vox a l'Ajuntament d'Alacant, i participa en el patronat de fundacions a l'òrbita dels conservadors. Segons va publicar eldiario.es, és secretari de la Fundació per a les Dependències, Formació, Investigació, Medicina i Innovació. Aquest càrrec va exercir-lo antigament Elena Lumbreras, sotssecretària de la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. És germana del secretari autonòmic de Relacions Institucionals i Transparència, Emilio Lumbreras.
L'entitat, però, acumula més connexions amb els populars. Manuel Serrano Richarte, un dels històrics del PP d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó, va ostentar la vicepresidència en els primers compassos de la fundació. Els contactes amb l'òrbita conservadora del soldat més actiu en la batalla contra la jutgessa de Catarroja.