Carlos Mazón viu atrapat en el dia D de la riuada. A pesar d'haver resistit la pressió d'una societat civil que s'ha manifestat fins a vuit vegades per demanar la seua dimissió, les crítiques furibundes de l'oposició a les Corts Valencianes i haver driblat el focus mediàtic a sobre de la seua gestió, la seua acció al capdavant de la Generalitat Valenciana està marcada per les incògnites que planen sobre el seu comportament durant aquella tràgica vesprada del 29 d'octubre de l'any passat.
El comandant en cap dels valencians, de fet, ha adoptat diferents versions en funció de si havia de preferir el combat polític o la protecció de la investigació desplegada per la jutgessa de Catarroja (Horta Sud), la diligent i contundent Nuria Ruiz Tobarra. Tanmateix, i malgrat haver jugat amb l'hora en la qual va arribar al Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana (Camp de Túria), hi ha una franja horària del seu cronograma durant la vesprada de la dana que resta incomplet. Com tampoc s'ha resolt la seua implicació en l'enviament de la tardana alerta als mòbils dels habitants de les comarques de la província de València.
Si la magistrada està enfilant la recerca judicial cap a l'objectiu de conèixer qui foren els responsables polítics d'acordar l'activació d'aquell avís, que va arribar als telèfons quan la barrancada havia ofegat vides i havia enfangat de dolor milers i milers de biografies, l'oposició ha intentat esbrinar els passos del cap del Consell en la jornada de la catàstrofe. O dit d'una altra manera: posar llum a la foscor en què va fer el líder del PPCV i president de la Generalitat Valenciana quan va abandonar el restaurant El Ventorro fins que va aplegar, segons la seua darrera versió, cap a les 20.30 h a la reunió de l'òrgan de comandament de l'emergència.
L'oposició progressista a l'Administració de Mazón s'ha topat habitualment amb un mur quan ha sol·licitat informació relacionada a la dana. No debades el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estirat les orelles la Generalitat Valenciana del PP per denegar l'entrega de documentació sol·licitada per Compromís, més concretament per part dels diputats Joan Baldoví, síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes, i Isaura Navarro. Encara més, l'alt tribunal valencià considera que s'han vulnerat els drets fonamentals a la participació política d'aquests dos parlamentaris de la força d'obediència valenciana.
La Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV, mitjançant cinc interlocutòries, ha estimat de manera total o parcial que el Govern valencià de Mazón hauria d'haver facilitat als dos diputats de Compromís informació sobre el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, les convocatòries per a l'assistència al Centre de Coordinació Integrat, conegut per l'abreviació de Cecopi, i un informe rubricat pel sotsdirector d'Emergències, Alberto Martín. Segons argumenten des de l'alt tribunal valencià, les denegacions estan mancades de «raons fonamentades en el dret».
«Aquestes sentències demostren clarament que Mazón i el seu govern vulneren els drets de l'oposició repetidament», ha afirmat Baldoví quan s'han notificat les interlocutòries a les parts. «L'opacitat és la seua senya d'identitat i, des de Compromís, insistim i insistirem per a respondre la pregunta que es fan tots els valencians i les valencianes: on estava Mazón el dia de la dana i per què ha mentit reiteradament a la ciutadania?», ha perseverat en l'interrogant que tracta de resoldre l'oposició progressista al bipartit parlamentari del PP i l'extrema dreta Vox, que ha atorgat oxigen polític a Mazón a canvi d'acceptar la seua agenda ultra.
«Desproporcionades»
El TSJCV, però, denega la raó a Compromís en la sol·licitud d'accés al registre de telefonades del president de la Generalitat Valenciana i dels seus vuit consellers. «No es pot accedir, per existir un límit d'aquest pel dret al secret de les comunicacions, a l'entrega immediata de les còpies amb els registres de les telefonades de mòbil del president de la Generalitat Valenciana i dels seus consellers», raona l'alt tribunal valencià. Fins i tot, qualifiquen de «desproporcionada o indiscriminada» aquesta sol·licitud de documentació.
La negativa a la força valencianista es repeteix en la seua demanda d'una còpia de les gravacions efectuades aquell dia per totes les càmeres de seguretat ubicades a la zona d'accés o d'eixida del Centre de Coordinació d'Emergències. La petició de Compromís, a parer de la Sala Contenciosa Administrativa, «és excessivament extensa i imprecisa» i podria xocar amb «el dret a la protecció de dades d'altres ciutadans».