La remor de la indignació desbordava els carrers. La paraula vergonya ressonava pràcticament a cada conversa d’un riu de malestar que desembocaria a la plaça de l’Ajuntament de València. El centre de la capital valenciana s’ompliria a vessar per demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, en una manifestació transversal.
Havia passat un mes des d’aquella devastadora dana i l’escena de la zona zero era un viatge cap a decorats macabres de guerra. El sentiment de ràbia imperava per sobre del primer impacte de la desolació i la tristesa. La reconstrucció material avançava a ...