Les illes —i no és cap joc lingüístic— s'han convertit en el destí vacacional predilecte del president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa. Poc temps després d'aterrar a terres catalanes des de la seua gira per estrènyer lligams comercials amb la Xina i d'avançar el balanç del seu primer any com a comandant en cap de l'executiu principatí, va fer-se ràpidament la maleta i va viatjar cap a Lanzarote per a trobar-se amb el president del Govern espanyol, el socialdemòcrata Pedro Sánchez. No era cap reunió de treball: ambdós dirigents progressistes havien decidit passar plegats una part del seu estiueig.
Aquesta retirada vacacional —Illa farà un altre viatge privat al Regne Unit per a desconnectar— tanca simbòlicament el seu primer curs polític com a president, marcat pels pactes amb ERC i els comuns per tirar endavant la legislatura, així com per un discurs que combina l'aposta social —amb consensos com ara el decret de regulació dels lloguers temporals— i l'ordre econòmic, impulsant projectes com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat.
Als seus dos viatges cap a terres envoltades d'aigua pels quatre costats, el comandant en cap del Govern català s'endurà una maleta plena de deures de cara a l'inici del nou curs polític. Igual que Sánchez intentarà la tasca hercúlia d'aprovar uns pressupostos i perllongar una legislatura espanyola amenaçada per les futures revelacions de la trama de comissions que afecta els antics secretaris d'organització del PSOE, Illa compta amb el repte d'aprovar uns comptes a Catalunya.
En el seu primer any i davant de la impossibilitat de trenar un acord per aconseguir uns nous comptes, l'executiu català del PSC va apostar per una opció B: les modificacions de crèdit. Una injecció d'oxigen econòmic que va ser possible gràcies a firmar acords en matèria social amb els comuns i ERC. De fet, una de les carpetes més gruixudes de la motxilla d'Illa és el finançament singular, una qüestió que pot marcar el rumb de la legislatura perquè del seu assoliment depèn els suports que va obtenint dels republicans.
Els socialistes hauran de continuar practicant un equilibri difícil entre avançar amb les demandes socials que exigeixen els seus aliats d'esquerres com ara ERC i els comuns i la seua nova aposta de partit d'ordre, venent estabilitat pel retorn d'empreses a Catalunya. El resultat de l'OPA del BBVA al Banc Sabadell condicionarà la seua l'assentament d'aquest relat business-friendly. Tanmateix, i per competir per aquesta etiqueta, haurà d'afrontar assignatures de gestió que probablement l'acompanyen durant la resta de la legislatura, com és el servei de rodalia. Justament, hauran de configurar el traspàs per complir el pacte segellat amb els republicans.
Recuperar la pulsió de govern
Si el PSC arrossega assignatures des de la calma del Palau de la Generalitat, Junts per Catalunya ho fa des de l'oposició. Els independentistes atresoren un triple repte per recuperar el pols de governabilitat i consolidar-se com a alternativa als socialistes quan bufen les espelmes dels cinc anys de refundació després del sotrac que va patir l'espai convergent. Ho han de fer, a més, en un moment de recomposició de l'univers sobiranista i havent-se girat, de moment, el full al procés.
La impossibilitat d'un retorn del seu màxim referent, l'expresident Carles Puigdemont, per la negativa dels tribunals espanyols a desenvolupar de manera total la llei d'amnistia deixa l'acció política de Junts per Catalunya marcada per la repressió. Una denúncia de les maniobres judicials i una visió marcadament independentista que han de combinar amb la seua competició amb els socialistes com a partit d'ordre i vinculat amb l'empresariat català. Les converses amb la patronal Foment per esmorteir la reducció de la jornada laboral que propugna la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz són el principal símptoma d'aquesta estratègia política.
Els juntaires, a més, disposen d'un problema a la seua dreta i que pesca del descontentament de la gestió del procés independentista. Alimentada per la benzina de l'odi als migrants i per unes receptes populistes, l'extrema dreta d'Aliança Catalana s'erigeix en un possible maldecap per a Junts per Catalunya a determinats municipis i comarques del Principat. I més quan tenen el repte de recuperar el poder municipal que no van assolir als passats comicis locals. El partit encapçalat de Puigdemont ha d'afrontar el desafiament de mantenir l'esperit democratacristià del pujolisme envers els fenòmens migratoris i de les pressions dels partits ultres.
Els republicans, després de la seua patacada electoral, continuen arrossegant l'assignatura de rendibilitzar la seua influència tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya. Amb els seus acords amb el PSOE i el PSC, els independentistes van assolir fites com ara un concert fiscal per a Catalunya i el traspàs de la gestió del servei de rodalia. Ara bé, els endarreriments i els contratemps en aquests assoliments poder desgastar els guanys obtinguts en matèria d'ampliació de les capacitats d'autogovern. La seua capacitat per condicionar les polítiques governamentals a Catalunya i l'Estat espanyol suposa, al seu torn, temperar el grau de pressió de compliment als socialistes.
ERC afronta el repte estratègic de redefinir la seua aposta independentista —tant a Madrid com a territori nostrat— per guanyar pols electoral després de les anteriors etapes centrades a eixamplar la base i defensar un Acord de Claredat per aconseguir un altre referèndum d'autodeterminació, així com ha trenat una pau interna que ha estat complicada per les diferents visions sobre l'assoliment dels anhels nacionals i per propostes com ara la plantejada per Gabriel Rufián des del Congrés dels Diputats d'un front de les «esquerres perifèriques». Són les principals carpetes de deures que el PSC, Junts per Catalunya i ERC traspassaran d'un curs a un altre.