Encara que parlamentàriament el Govern català del PSC semblava ser una illa enmig d'un arxipèlag, l'executiu que encapçala el socialdemòcrata Salvador Illa ha aconseguit construir ponts per tirar endavant la legislatura sense massa sobresalts. És cert que la meta d'un pacte pressupostari s'albira com a llunyana, com a un objectiu, de moment, amb poques probabilitats de ser abastable, però l'actual comandant en cap dels catalans ha trobat una alternativa per prosseguir amb el seu full de ruta polític amb una considerable estabilitat econòmica.
Si setmanes enrere va assolir la primera entesa amb ERC i els Comuns per desbloquejar un primer crèdit suplementari que sufragara les despeses de personal, la Generalitat de Catalunya va aprovar aquest dimarts una segona injecció financera gràcies als republicans i als esquerrans. Xifrada en 1.301 milions d'euros, serà destinada a l'impuls d'una energètica pública —una petició dels Comuns valorada en 20 milions d'euros—, finançar polítiques d'habitatge i, especialment, cobrir l'augment salarial del 2% als funcionaris. La partida hauria de servir per a reforçar la inspecció sobre les pràctiques immobiliàries, un precepte fixat al pacte per l'habitatge firmat per les esquerres.
Oxigen contra la guerra comercial
El decret de l'executiu liderat pel socialista Illa també es preveu que permeta dotar d'oxigen financer a les polítiques de la Generalitat de Catalunya envers els aranzels imposats pel president nord-americà Donald Trump, els quals estan en guaret fins a l'adveniment de l'estiu. El finançament d'aquestes mesures mitjançant el crèdit suplementari ha estat una de les raons que han provocat el suport dels republicans al decret del gabinet català de caràcter socialdemòcrata.
ERC va concretar que dintre d'aquests suplements financers, hi havia un fons de 388 milions d'euros per afrontar i combatre la guerra comercial anunciada per un Trump que alterna mesures proteccionistes i de retallada incisiva del pressupost dels serveis públics. El propòsit és, segons Issac Albert, diputat dels republicans al Parlament de Catalunya, «acompanyar a la força industrial i el sector agroalimentari del país».
Els independentistes han assenyalat que uns altres 900 milions d'euros serviran per a mantenir el sostre de despesa de l'Administració catalana. «Si aconseguim aquests objectius, els 850 milions d'euros de recursos propis i els 600 milions d'euros de crèdit, aconseguirem uns 1.450 milions d'euros en polítiques d'habitatge que serà la xifra més elevada que mai s'ha invertit en polítiques d'habitatge a Catalunya», han assenyalat, per la seua banda, els Comuns, en veu de Candela López, coordinadora de la força progressista.
Els independentistes i els Comuns ja han expressat la voluntat de continuar amb aquesta dinàmica pactista arran dels altres 500 milions d'euros addicionals que hauria de desbloquejar la Generalitat de Catalunya d'Illa per atendre els seus compromisos financers. A l'espera d'activar-se aquest tercer paquet econòmic i de les converses perquè es materialitze, les dues injeccions financeres aprovades atorguen tranquil·litat i estabilitat al gabinet del PSC. I més quan ambdós crèdits ajudaran a poder augmentar la despesa envers el darrer exercici que hi va haver pressupostos a Catalunya, és a dir, en l'any 2023.
Seguretat econòmica
Reforçat gràcies a la tornada d'importants empreses al territori català d'ençà de la seua marxa durant l'etapa del procés i sense massa ensurts a la legislatura més enllà de la patata calenta i enrevessada del deficitari funcionament del servei de rodalia, Illa assoleix amb aquests pactes seguretat econòmica sense haver de sotmetre's a la negociació d'uns comptes. O dit d'una altra manera: li permet mantenir venent la seua imatge d'un executiu seré i assossegat al capdavant de la Generalitat de Catalunya.
Amb els republicans i els Comuns com als aliats més habituals, encara que forçant ambdós mesures d'autogovern i de perfil esquerrà, el president català ha combinat l'aposta per la proximitat business-friendly amb consensos amb les forces d'esquerres al Parlament de Catalunya, com ara amb la firma de l'acord per limitar més intensament els lloguers de temporada. Aconseguir una estabilització dels compromisos financers és un assoliment a dues bandes de l'ordre progressista preconitzat per Illa d'ençà que va assumir la presidència catalana.