—Aquest dilluns, la comissió bilateral entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol han pactat una proposta de finançament singular després de l'acord entre ERC i el PSC. Detecta un aigualiment del plantejament inicial?
—En la part del preàmbul, parla que el Govern de la Generalitat de Catalunya aposta pel principi d'ordinalitat, que és un tema molt important. Ara bé, en el capítol de l'acord en si, tant la qüestió de l'ordinalitat com les línies mestres del pacte, diguem-ne, no es concreten. No es detalla com es calcularà la solidaritat, ni tampoc com es quantifica. Es diu que s'haurà de fer amb transparència, però no es desgrana ni es menciona el mètode, ni, fins i tot, en aquesta part del document s'afirma que es respectarà el principi d'ordinalitat. Tampoc hi ha un calendari dels diferents processos, així com no es descriu com s'aconseguirà que l'Agència Tributària de Catalunya tingui més mitjans tècnics i humans. El preàmbul està bé, però hi manquen molts detalls.
—Diria, per tant, que en el document inicial hi havia més concreció que no pas en el document signat entre el Govern català i l'executiu espanyol?
—En el document inicial, es parlava d'unes intencions que, en el cas del signat entre la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat, estan presents en el preàmbul. En la part de l'acord, es diu que es continuarà parlant i que els aspectes concrets resten pendents d'una futura negociació. Realment, els temes clau, aquells que poden canviar el finançament de Catalunya, resten pendents encara d'un acord entre ambdues administracions.
—De fet, la falta de concreció s'exemplifica en el fet que en el text pactat entre republicans i socialistes hi havia el compromís perquè Catalunya recaptara la totalitat de l'IRPF l'any 2026 i en aquest acord entre l'executiu principatí i l'espanyol no apareix aquest objectiu temporal.
—No, no es concreta. L'únic que es concreta és que se seguirà negociant i parlant entre les dues administracions.
—En conseqüència, podem dir que no s'ha baixat al terreny del detall respecte de la proposta pactada entre independentistes i socialdemòcrates?
—L'avenç d'aquest pacte és que fa un any es va firmar una entesa entre dos partits, entre ERC i el PSC, i aquesta setmana s'ha acordat un document entre dos governs. Si bé són del mateix partit, es tracta d'un pacte entre el Govern de Catalunya i l'executiu espanyol. Diríem que aquesta seria la gran novetat. Tanmateix, i quan es va anunciar en el seu moment que hi havia un any de marge per assolir un acord, segurament molts esperàvem que es concretessin els terminis de tot el procés, les fórmules de càlcul i de com s'aplicaria l'ordinalitat. Aquestes qüestions, com he dit, queden encara pendents de resoldre's i són el moll de l'os.
—Les característiques del sistema i el seu impacte en el dèficit fiscal que arrosseguen els catalans depenen de com es calculen les dues aportacions que ha de fer la Generalitat de Catalunya: el pagament pels serveis que presta l'Estat espanyol al territori català i la denominada quota de solidaritat.
—Exacte. Aquest model s'ha plantejat com una alternativa a l'actual sistema de finançament, mancat de transparència, dominat per l'opacitat i caducat des de fa molts anys. L'acord entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol expressa una voluntat de transparència, però les fórmules no hi són i, per tant, no podem quantificar-ho. La clau de volta és quina part del dèficit fiscal que ostenta Catalunya — segons els últims càlculs, corresponents a l'any 2021, estaríem parlant de 22.000 milions d'euros anuals— es corregirà amb l'aplicació del nou sistema. Com que no tenim cap fórmula de càlcul, no ho podem saber. En cas que Catalunya redueixi el seu dèficit fiscal i amb l'objectiu que altres comunitats autònomes no perdin, el Govern espanyol hauria d'arbitrar un mecanisme per posar-hi més diners al sistema. De moment, sembla que hi ha la voluntat, però tornem, per ara, a desconèixer-ne les xifres.
—Al marge dels càlculs que haurà d'aportar Catalunya amb les dues quotes de solidaritat, l'aplicació del sistema de finançament singular reduiria el dèficit fiscal català?
—Depèn. Si no es diu com es calcularà la quota de solidaritat, no ho podem saber. Potser la quota de solidaritat es calcula d'una manera que augmenta el dèficit fiscal. La clau de volta està a conèixer com s'arriba a la xifra final d'aquesta quota. És important reconèixer que tothom està a favor de la solidaritat entre els territoris i que les regions més riques aporten a les que són més pobres. Ara bé, el principi d'ordinalitat ha d'aconseguir que aquells territoris que aporten més —i tenen dèficit fiscal, perquè part de la seva recaptació l'aporten a la resta de l'Estat— no es queden enrere. En aquest moment, Catalunya queda en una pitjor situació que altres comunitats que són més pobres. La qüestió principal, insisteixo, és saber com es quantificarà la solidaritat. Sense tenir aquesta dada no es pot valorar si, amb el nou sistema de finançament, Catalunya perdrà, guanyarà o es quedarà igual.
—Quina fórmula s'hauria d'aplicar perquè Catalunya puga reduir amb intensitat el seu dèficit fiscal?
—S'ha de partir de la base que ha d'haver-hi solidaritat amb les regions més pobres, però hauria d'estar limitada pel principi d'ordinalitat. Aquest precepte estableix que el màxim de solidaritat és aquella que impedeixi que les regions que aporten més, al final, queden més pobres. Actualment, Catalunya, segons com es mesuri, és la tercera o la quarta comunitat que més tributa per capita, però, en canvi, a l'hora de rebre les inversions i les prestacions de l'Estat està, segons com es miri, està entre la novena i l'onzena. Per tant, perd moltes posicions.
—Per què es genera aquest tomb de posicionaments de Catalunya dintre del sistema de finançament?
—Aquesta situació es genera perquè regions que aporten menys al conjunt de la tributació, en reben més. El principi d'ordinalitat, el que ha de fer, com succeeix a Alemanya, és que si una regió és la quarta a aportar, ha de ser, com a mínim, la quarta a rebre. No rebre menys que comunitats que aportin menys. L'ordinalitat, però, de moment és només una intenció plasmada en el preàmbul i no per ambdues parts: ho expressa la Generalitat de Catalunya sense que en cap moment es digui que ho accepta l'Estat.
—L'aplicació del principi d'ordinalitat obligaria l'Estat espanyol a desemborsar i aportar més diners a la caixa comuna per mantenir la solidaritat i l'estatus de les diferents comunitats autònomes?
—Si totes les comunitats autònomes, com a mínim, han de rebre el finançament actual, i amb aquest sistema Catalunya, així com el País Valencià i les illes Balears, rebran més i reduiran el dèficit fiscal, algú hauria de cobrir la diferència. S'entén que l'encarregat de fer-ho hauria de ser l'Estat.
—Seria un mecanisme imprescindible per a fer viable aquest sistema de finançament.
—Exacte.
—El País Valencià eixiria beneficiat de l'aplicació d'aquest model de finançament?
—El País Valencià també arrossega un dèficit fiscal. Els tres territoris que essencialment tenen dèficit fiscal són les illes Balears, Catalunya i el País Valencià. En termes de volum de dèficit, la primera posició l'ocupa Catalunya, però si ho mesurem en termes percentuals, serien les illes Balears. És bàsicament l'arc mediterrani el que compta amb aquest dèficit. La resta de comunitats atresoren superàvit. Madrid, en aquest cas, aniria a banda, perquè, arran de l'efecte capitalitat, concentra la despesa de l'Estat, i el País Basc i Navarra disposen del seu propi règim fiscal. S'ha de ressaltar que aquest sistema de finançament singular preveu la solidaritat, mentre que en els règims forals, aquesta aportació solidària no hi és.
—Podríem dir, per tant, que seria beneficiós que els governs valencians i balears s'acolliren al nou sistema de finançament?
—Haurien de fer números i els seus càlculs, però ens trobem amb la mateixa situació que Catalunya: no sabem quines fórmules s'escolliran per definir la quota de solidaritat. Mentre no coneguem com es calcularan aquestes quantitats, no podem extraure-hi conclusions.
—Encara que l'acord entre la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol manca de transparència i de concreció de les fórmules bàsiques del nou sistema, el pacte ha generat granellades a la dreta espanyola i, fins i tot, a diferents sectors del PSOE. S'ha anunciat una bateria de recursos, s'acusa de trencar la caixa comuna i vulnerar la igualtat entre els habitants de l'Estat espanyol...
—Són qüestions d'interpretació que formen part del debat polític i, realment, moltes d'aquestes afirmacions no entren en la clau de la qüestió. De fet, diria que pràcticament tots els partits hi estan d'acord, ja que reconeixen que Catalunya està infrafinançada. Quasi tots ho han admès, ja siguin els que signen l'acord, com aquells que hi estan molt oposats. Evidentment, aquests temes generen moltes expressions polítiques i gran part de les afirmacions que es fan no tenen a veure, realment, amb el que s'està parlant i negociant.
—La instauració d'aquest sistema de finançament singular —encara per definir— estaria sotmès a la modificació de lleis com ara la Llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA)?
—Sí, s'haurien de fer reformes en les diferents lleis de finançament, començant evidentment per la LOFCA. Abans, però, s'hauria d'aprovar al Consell de Política Fiscal i Financera, encara que seria un tràmit fàcil de superar. L'Estat, no debades, compta amb el 50% dels vots i, sumats als de Catalunya, ho podrien tirar endavant. Més complicat seria posar d'acord a la coalició que dona suport al Govern espanyol al Congrés. Com que aquesta majoria és tan petita, faria falta el vot afirmatiu del conjunt dels socis.