El tret de sortida de l'OPA hostil del BBVA contra el Banc Sabadell va generar un terratrèmol al món econòmic i polític català. A pesar de la preponderància al sector bancari estatal de CaixaBank, amb la seu social a València i bona part de la seua estructura arrelada a la seua Catalunya natal, la integració per la força del Banc Sabadell dintre de la companyia que encapçala Carlos Torres s'observava amb preocupació. No sols pels efectes sobre la competència i la fluïdesa del finançament al teixit empresarial català, sinó per la pèrdua de poder en el complicat joc d'equilibris entre el Madrid DF i Catalunya.
Tothom contenia la respiració envers la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre l'intent d'absorció per la força del BBVA. La resolució de l'òrgan regulador, executada a finals de la setmana passada i favorable a la fusió, ha provocat inquietud i, fins i tot, indignació a Catalunya. De fet, ha situat la mirada a sobre de Junts per Catalunya, que ostenta representació a l'organisme a través de Pere Soler. Als cercles empresarials i polítics principatins, es preveia un vot particular de Soler. Tanmateix, i a canvi d'endurir els requisits de l'OPA, es va sumar a la unanimitat de la CNMC per avalar l'operació.
Unitat catalana contra l'OPA
El consens de l'òrgan regulador espanyol contrasta amb la unanimitat opositora dels actors polítics, econòmics i sindicals a la jugada del BBVA. «A Catalunya hi ha un model bancari arrelat al país, al seu teixit empresarial i a les seues empreses, amb un compromís social. Analitzarem amb rigor l'informe i totes les dades i anàlisis per actuar amb coherència, defensant per damunt de tot els interessos de Catalunya», va expressar el president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa a través de les xarxes socials.
Un to institucional que exhibia la disconformitat a la maniobra del banc presidit per Torres. «El deure de la Generalitat és preservar el model bancari de proximitat de Catalunya, que atén molt bé les pimes i la ciutadania», reforçava Sílvia Paneque, una de les dones fortes de l'executiu del PSC i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. «Analitzarem amb deteniment, rigor i profunditat el dictamen», agregava.
«Ens oposem del tot a l'OPA sobre el Banc Sabadell. Demanem al Govern de l'Estat que no autoritzi aquesta OPA i sol·licitem al president Illa que no esperi Pedro Sánchez per posicionar-se. Hi ha un gran consens a Catalunya perquè aquesta OPA no sigui autoritzada», indicava Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya. «El PSOE de Sánchez i Illa frenarà l'OPA espanyola o la facilitarà? Apostarà per continuar perjudicant les pimes i desmantellant Catalunya? És una decisió política que depèn del Govern espanyol», piulava la formació encapçalada per Carles Puigdemont.

ERC, a través del seu líder Oriol Junqueras, també mostrava el seu rebuig amb l'operació impulsada pel BBVA. «Defensem la lliure competència i estem en contra dels processos de concentració excessius. Ara bé, si el Govern espanyol autoritza l'OPA al Banc Sabadell, caldrà garantir que es dugui a terme amb les màximes garanties per als consumidors i per al conjunt del país», manifestava, així com advertia que els republicans batallaran «perquè no es perden llocs de treball i els centres de decisió es queden a Catalunya».
La reacció dels sindicats i de les patronals compartia música i lletra. Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, mostrava «el seu rebuig frontal» a una decisió que «no aportarà res de bo ni per als treballadors, ni per a les pimes, ni per als autònoms», i Belén López, la nounada comandant en cap de Comissions Obreres al territori principatí, exigia que es vetllara per les condicions laborals dels empleats bancaris i perquè no es produïren exclusions financeres. Josep Sánchez Lliure, president de Foment del Treball, ja havia avisat que permetre l'operació suposaria una pèrdua de 75.000 milions d'euros en crèdits a pimes. També ho feia Josep Guardiola, president del Cercle d'Economia.
Pimec, precisament, conjugava les paraules «preocupació» i «desacord» per definir la seua posició envers la resolució de la CNMC. «Ens preocupen aquelles empreses entre 30 i 200 milions d'euros de facturació que solen ser usuàries de més d'una entitat financera per a poder desenvolupar la seva activitat», reblava Xavier Panés, de la patronal Cecot, per alertar de l'impacte sobre el teixit empresarial català d'una absorció del Sabadell per part del BBVA. «Les condicions a l'OPA són insuficients. No es pot descartar un risc potencial per a la competència», afegia Roger Loppacher, president de l'Autoritat Catalana de la Competència. La inquietud per l'operació era compartida per l'associació d'accionistes minoritaris del Banc Sabadell.
En mans del Govern espanyol
Amb el conjunt d'agents socials, econòmics i polítics catalans expressant el seu rebuig a l'absorció del Banc Sabadell, el Govern espanyol compta amb l'última paraula per descarrilar la maniobra del BBVA. Podria argumentar criteris «d'interès públic», com ara «la cohesió territorial», per dificultar l'OPA. És cert que, de moment, tant el PSOE com Sumar han apuntat en diferents intensitats en contra de l'operació corporativa de la companyia liderada per Torres, però la decisió atresora costos polítics per a l'executiu del socialista Pedro Sánchez.

Entrebancar l'OPA, com ja li han exigit les forces independentistes, suposaria un triomf per a Illa i calmaria al món econòmic català, mentre que podria augmentar l'agitació del Madrid DF. Ara bé, si l'executiu espanyol no esgota totes les seues opcions per aturar la maniobra del BBVA, podria desgastar les relacions amb els seus socis sobiranistes al Congrés dels Diputats, erosionar el relat polític d'Illa a Catalunya i enterbolir els vincles amb l'empresariat català.
Josep Oliu, president del Banc Sabadell, va decidir retornar la seu social de la companyia a Catalunya perquè, entre altres motius, era la seua darrera bassa per aturar les intencions hostils del BBVA. El Govern espanyol de Sánchez serà l'encarregat de qualificar si aquesta carta és —o no— un as a la mànega per salvar la catalanitat de la companyia instal·lada a la comarca del Vallès Occidental.