Tensions, discrepàncies i negociacions fins a pràcticament sense temps per a menjar. Nou hores d'executiva d'ERC han servit perquè la formació republicana haja aprovat un preacord històric amb el PSC per investir com a president de la Generalitat de Catalunya el socialista Salvador Illa. El pacte, que haurà de ser validat per la militància del partit independentista en una consulta vinculant prevista per aquest divendres, inclou un «concert fiscal solidari» — segons ha estat qualificat per ERC— per a Catalunya i mesures per a la protecció i la promoció de l'ús social del català.
«Catalunya surt del règim comú de finançament», ha assegurat Raquel Sans, veu dels republicans, com a l'assoliment més important d'un preacord que compta amb quatre eixos: avanços en la resolució del conflicte català; l'obtenció de les claus de la caixa — o «finançament singular», en la terminologia de la proposta que va impulsar el president català Pere Aragonès—; el reconeixement nacional i el blindatge de l'ús social i la promoció de la llengua catalana, i la continuïtat de les polítiques republicanes. «Hem volgut visibilitzar un preacord molt positiu on s'hi demostra el nostre treball per les necessitats del país», ha indicat.
Flanquejada pels pesos pesants de la cúpula republicana, com ara la secretària general d'ERC, la retornada de l'exili Marta Rovira, Sans ha comunicat que els socialistes han acceptat un «concert fiscal solidari» per a Catalunya. El preacord, d'acord amb l'explicació de la portaveu dels republicans, inclou el compromís i les garanties perquè la Generalitat de Catalunya atresore les claus de la caixa «independentment del govern que hi haja a Madrid». «No podíem dependre de qui està al Govern espanyol. En aquests moments, hi ha un executiu espanyol amb el qual hem segellat acords pels indults o l'amnistia, però no ho sabem de cara al futur», ha esgrimit.
A expenses de la lletra xicoteta, ERC ha acordat amb els socialdemòcrates que Catalunya «gestione, recapte, liquide i inspeccione» l'Impost de la Renda sobre Persones Físiques (IRPF) a partir de l'any 2026. «Catalunya surt del règim comú i recaptarà el 100% dels impostos. Hi haurà, tanmateix, una quota de solidaritat de manera transparent i clara», ha assenyalat sense donar, de moment, més detalls sobre el full de ruta perquè el Principat aconseguisca una fita històrica en matèria tributària. Un assoliment, però, que està condicionat a una reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, la qual requeriria una majoria al Congrés dels Diputats i el suport de formacions com ara Compromís, BNG o Coalició Canària.
«Compta amb la validació del PSOE», ha reiterat Sans envers els dubtes i, fins i tot, l'oposició que els socialistes havien manifestat a la concessió d'un règim singular de finançament per a Catalunya. De fet, la ministra d'Hisenda, l'andalusa María Jesús Montero, havia expressat el seu desacord amb l'atorgament d'un concert fiscal a la Generalitat de Catalunya. Ara bé, Rovira i la resta de l'equip negociador dels republicans havien advertit als socialdemòcrates que sense les claus de la caixa de l'administració catalana, no hi havia possibilitat d'un preacord perquè Illa fos cap del Govern.
Els republicans han defensat l'obtenció d'un pacte fiscal per a Catalunya com a «l'assoliment d'una demanda històrica de l'independentisme» que suposa «un avanç cap a la independència». «Tenir les claus de la caixa és fonamental per atendre les necessitats del nostre país», ha agregat. «És important perquè als Centres d'Atenció Primària t'atenguen en dos dies i no en més, o per resoldre les actuals dificultats d'accés a l'habitatge», ha expressat en al·lusió a una disposició més gran de recursos per combatre les emergències socials i reforçar els serveis públics catalans.

La veu dels independentistes, però, no ha especificat si l'entesa amb els progressistes del puny i la rosa blinda punts que els republicans van pactar amb el PSOE per permetre la continuïtat de Pedro Sánchez a la Moncloa i que encara no s'han complert per part de la coalició governamental espanyola. Es tracta de la condonació del deute de Catalunya que s'hi va generar a través del Fons de Liquiditat Autonòmica —com va recordar-li el president Aragonès a Sánchez en la darrera cimera entre ambdós presidents— o la llei perquè el català siga una realitat a l'administració estatal a Catalunya.
«Sense llengua, no hi ha nació»
L'altre gran eix de l'entesa entre ERC i el PSC ha estat, precisament, la protecció de la llengua catalana. «S'han fet avanços també en les claus de la nació, és a dir, en la promoció del català. S'ha de recordar que sense llengua, no hi ha nació», ha introduït Sans, així com ha recordat «l'emergència lingüística en la qual es troba el català». «S'han pactat mesures perquè la llengua s'hi juga en els pròxims dos o tres anys el seu ús social entre els joves», ha remarcat la dirigent d'ERC.
La creació d'una conselleria de Política Lingüística —una de les promeses electorals dels republicans durant la campanya—, el manteniment de la política lingüística per a la promoció del català en àmbits com ara l'audiovisual o el respecte a l'actual model de llengua a l'escola —amb especial èmfasi en la presència de la llengua pròpia a les activitats extraescolars— han estat algunes de les mesures que ha exposat la portaveu de la formació independentista. «En la carpeta de la resolució del conflicte, s'ha acordat crear la celebració d'una convenció nacional de la qual formaran tots els partits catalans i que estarà presidida per ERC», ha agregat.
«La continuïtat de les polítiques republicanes era un altre eix important», ha complementat amb l'objectiu d'enumerar algunes de les mesures socials que va auspiciar ERC i que el PSC s'ha compromès a respectar: la permanència de la conselleria d'Igualtat i Feminismes o la gratuïtat de l'ensenyament infantil per a xiquets i xiquetes de dos anys. Així mateix, el preacord també implica el manteniment del pacte nacional per a la indústria.
En mans de la militància
El preacord que conduiria Illa a la presidència de la Generalitat de Catalunya i deixaria ERC com a soci parlamentari amb capacitat de condicionar des de l'oposició —Sans ha tornat a descartar l'ingrés dels republicans a un executiu del PSC i els comuns— depèn de la decisió de les bases republicanes. Serà la militància dels independentistes —agitada pel procés de renovació orgànica que afronta ERC, l'emergència d'escàndols interns i l'assumpció de la davallada a les urnes en els passats comicis catalans— l'encarregada d'acceptar o rebutjar el pacte.
La consulta, de caràcter absolutament vinculant, se celebrarà aquest divendres de 9 del matí a 8 de la vesprada en línia, així com de 10 del matí a les 18 de la vesprada de manera presencial. «Si la militància diu 'no' al preacord, s'acaben les negociacions», ha avisat Sans. O dit d'una altra manera: les bases d'ERC tenen a les seues mans la clau de volta perquè arranque la legislatura catalana i s'evite una repetició electoral de cara a la tardor. Una tornada a les urnes que podria deixar en una situació de més debilitat als republicans, els quals conserven, en aquests moments, la capacitat de condicionar l'acció política d'Illa —simultàniament amb una posició similar al Congrés.

Els afiliats d'ERC estaran pressionats, a més, pels moviments anunciats per Puigdemont, que ha confirmat en diverses ocasions —l'última aquest passat cap de setmana— el seu retorn a Catalunya. La seua tornada al Principat podria derivar en la seua detenció en virtut de l'ordre dictada pel magistrat conservador Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, i s'hi podria donar la fotografia del dirigent independentista detingut al mateix temps que s'investeix un president amb carnet del PSC a la Generalitat de Catalunya. L'estampa podria desgastar als republicans. No debades és la penúltima bala del líder de Junts per Catalunya per marcar el tauler polític català i esquivar la seua retirada de la primera línia política.
A propòsit d'un escenari amb la militància rebutjant el pacte i el calendari corrent inexorablement cap al 26 d'agost —data límit perquè Catalunya regatege una reedició de convocatòria electoral— ERC ha apuntat que hi ha més possibilitats de pactes al Parlament de Catalunya, com ara una entesa entre el PSC i Junts per Catalunya. «Hi han coincidit en moltes votacions al Parlament, com ara amb la no-limitació dels habitatges d'ús turístic, l'ampliació de l'aeroport de Barcelona o la construcció del Hard Rock», ha argumentat Sans, tot i que figures de Junts per Catalunya, com ara l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, s'ha pronunciat en contra de pactar amb els socialistes. Tota la legislatura i l'establiment d'un concert fiscal per a Catalunya, en mans de les bases d'ERC.