Quan va accedir al Palau de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa tenia dues carpetes a sobre del seu despatx: girar el full a l'etapa del procés independentista i situar, de nou, Catalunya com a locomotora del creixement econòmic de l'Estat espanyol. Si la primera fita era més assequible gràcies a la ressaca nacional que havia deixat l'experiència de l'autodeterminació i l'embat de la repressió, la segona assignatura és més feixuga.
Amb un executiu de disseny transversal i un pinyol de segell inequívocament del PSC, Illa ha reivindicat la tornada d'empreses a Catalunya, com ara el Banc Sabadell o la Fundació “la Caixa”, i va abanderar durant la campanya electoral el seu suport a projectes com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat, una operació marcada pels riscs mediambientals sobre l'espai natural de la Ricarda. Justament, l'extensió de la infraestructura aeroportuària s'ha convertit en una de les seues iniciatives estrella.
Des del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya i envoltat dels seus consellers, el president català ha desgranat aquest dimarts la proposta per desenvolupar l'aeroport del Prat-Barcelona amb el menor impacte sobre la Ricarda. «Vaig adquirir un compromís amb la modernització de l'aeroport del Prat perquè és una infraestructura crucial per a la prosperitat de Catalunya. Necessitem la seva modernització i millora per continuar connectats amb el món», ha arrancat un discurs de justificació de l'ampliació.
«Ampliar l'aeroport del Prat és decisiu perquè Catalunya recuperi la competitivitat i el lideratge econòmic a Espanya. I és compatible fer-ho amb les màximes exigències ambientals. La Catalunya del segle XXI necessita un aeroport del segle XXI», ha expressat abans d'afirmar que durant l'any 2024 es va acostar al límit de la seua capacitat. «L'aeroport ha viscut un creixement evident. En 2024, va rebre 55 milions de passatges i 180.000 tones de càrrega de mercaderies, la qual cosa és la porta de les nostres exportacions», ha indicat. «Estem al límit de capacitat i és gràcies a l'enorme atractiu de Catalunya i Barcelona en termes econòmics, culturals i d'oci», ha analitzat.
Per a aconseguir que «Catalunya torni a estar orgullosa de si mateixa», «si volem que Catalunya sigui líder en prosperitat, innovació, tecnologia, recerca científica, investigació mèdica, universitats, moda, gastronomia, turisme de qualitat i creació», «necessitem comptar amb un aeroport intercontinental», el qual ens permetria «viatjar per tot el món sense passar per Madrid, Londres i Frankfurt». «Avui és un bon dia per Catalunya desbloquegem una de les decisions més importants per a la seva prosperitat», ha remarcat.
Un discurs de reivindicació del model d'extensió de grans infraestructures que s'ha combinat amb una proposta que, segons el cap de l'executiu català, allargaria 500 metres la pista de la mar a canvi de renaturalitzar fins a 200 hectàrees. «Multipliquem per deu la superfície que queda afectada per la pista», ha destacat el president català envers un plantejament que redueix en 80 metres l'impacte de la proposta inicial i disminueix en 60 metres l'impacte sobre la llacuna del Remolar. Illa ha anunciat, a més, la creació d'una «anella verda» entorn de l'aeroport i l'impuls d'un fons junt amb Aena per consolidar el valor ecològic de les zones verdes situades al contorn de la infraestructura.
L'ampliació suposarà una inversió pública de 3.200 milions d'euros i, «si tot va bé», com ha precisat el president català, estarà llest l'any 2033. El primer pas per arrancar l'obra serà redactar el pla director, així com la fase següent serà elaborar el full de ruta tècnic i rebre una declaració d'impacte ambiental positiva. Les previsions és que el projecte es confeccione a partir de 2028 i que les obres siguen una realitat en 2030.
Oposició progressista i una governança catalana
El pla d'ampliació de l'aeroport d'Illa ha xocat amb l'opinió d'aquells partits progressistes que, de moment, han permès l'estabilitat econòmica sense aprovar uns pressupostos. ERC, contrària a l'extensió de la infraestructura aeroportuària, ha reclamat «més ambició nacional» i ha reiterat la seua demanda d'una gestió catalana de la terminal del Prat. «Cada vegada que hi hagi una temptació per retrocedir en la defensa dels interessos dels catalans se li complicarà més la legislatura», ha advertit Elisenda Alamany, secretària general dels republicans, els quals seran a les mobilitzacions contra l'ampliació.
Si la CUP ha acusat de «negacionisme climàtic» a l'executiu socialdemòcrata que encapçala Illa, els Comuns han definit la proposta estrella dels socialistes com a «caduca i purament econòmica». Tanmateix, i movent la línia roja que sí que van col·locar a l'anterior executiu català d'ERC, han descatalogat l'ampliació de l'aeroport com un futur obstacle per a una negociació pressupostària. «El Prat ha de ser gestionat des de Catalunya. No pot continuar sent una terminal secundària de Barajas», ha respost Mònica Sales, de Junts per Catalunya.
«El Govern de la Generalitat ha de tenir-ne la titularitat i la capacitat de decisió per definir quin model d'aeroport volem i necessitem. Des de Junts, defensem que aquest hauria de ser el punt de partida. Aquesta és la clau de volta, a l'hora de plantejar el futur de l'aeroport», ha expressat la dirigent juntaire, que ha criticat Illa per presentar aquesta proposta «sense haver escoltat, i ni tan sols informat, el Parlament de Catalunya». Uns retrets des de l'oposició que contrasten amb la rellevància atorgada per l'executiu del PSC al projecte.