La gran riuada del 29 d'octubre ha deixat unes ferides inesborrables a la societat valenciana. Mentre els pobles i les comarques afectades intenten retornar progressivament a l'anhelada normalitat, la memòria de la dana s'ha convertit en benzina de protesta al carrer i en l'eix central de qualsevol decisió que prenen les institucions. Encara que el pes de la gestió d'aquella jornada estiga ben present, com li ocorre al president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón.
Com a organisme consultor de l'Administració valenciana, el Consell Valencià de Cultura ha elaborat diferents informes per repassar quines han estat les deficiències de la gestió de la dana en àmbits com ara les arts visuals, però també en camps com ara el canvi climàtic i l'ordenació del territori. Precisament, l'última sessió d'aquest organisme va servir per a aprovar —no sense discussió interna, equilibris entre les diverses sensibilitats i vots particulars— una radiografia que deixa palès l'amenaça del canvi climàtic i planteja recomanacions per a evitar una devastació tan elevada en futures catàstrofes.
L'informe, en la seua part de conclusions, dispara directament contra la inacció climàtica: «Independentment de la manera més o menys encertada amb la qual s'han transmès a la població els perills del canvi climàtic, les evidències sobre aquesta perillosa transformació del clima s'acumulen sobre la taula, estan en l'agenda mediàtica i política, però les accions no es corresponen amb la situació d'emergència». «Ni pel que fa a la responsabilitat planetària en la reducció de les emissions que provoquen l'escalfament global, ni en les mesures locals i regionals per fer front a les conseqüències del canvi climàtic en forma d'esdeveniments meteorològics extrems», remarquen.
Una problemàtica que ha perdut pistonada en el debat arran de la propagació del virus ultra i de la xenofòbia, però que atresora, segons subratllen des del Consell Valencià de Cultura, unes «dimensions descomunals, tenint en compte que l'àrea mediterrània és una de les més afectades per aquests esdeveniments, com s'ha vist recentment amb la dana i les inundacions del 29 d'octubre». Ateses «les previsions científiques», insisteixen, «la temperatura no deixarà d'incrementar-se almenys fins a l'any 2050, cosa que farà augmentar els perills exposats adés».
Capgirar l'urbanisme valencià
L'informe, elaborat després d'escoltar les lliçons d'experts com ara Jorge Olcina o Joan Romero, assenyala que «l'experiència i el coneixement acumulat en el cas de les inundacions no ha impedit una política d'ocupació desordenada del territori, incloent-hi zones amb risc d'inundació evident». «Des de fa dècades, s'han habilitat diferents ferramentes legals, com ara el PATRICOVA, però les planificacions urbanes són en molts casos anteriors a aquests instruments. El resultat és un urbanisme desordenat, també pel que fa a la construcció d'infraestructures, que fa algunes zones especialment vulnerables», adverteixen.
«La reversió d'aquest urbanisme és extremadament complexa i es trobaria amb resistències polítiques i socials, moltes de les quals són lògiques i comprensibles, però la inacció també té un cost econòmic insostenible, com s'ha vist en el darrer episodi catastròfic que ha afectat les terres valencianes», reflexionen. Enfront d'aquesta disjuntiva, plantegen «caminar cap a un grau més elevat de disciplina urbanística, que no té a veure amb l'absència de legislació, sinó amb el seu compliment». «Les noves infraestructures han de fer-se atenent aquestes circumstàncies», agreguen quant a les construccions públiques.
L'hora de les decisions tècniques
Les protestes dels familiars de les víctimes de la dana i dels damnificats estan farcides d'al·lusions a la tardança de l'arribada de l'alarma. Encara més, la instrucció de la jutgessa de Catarroja, encarregada d'investigar les responsabilitats penals de la catàstrofe, pivota en l'enviament de l'avís als telèfons mòbils. Arran de la importància de millorar el sistema de decisió per a les alertes, proposen que es guien «per qüestions tècniques» i, per tant, no estiguen «supeditades a les valoracions polítiques».
«En conseqüència, les alertes de nivell roig impliquen un risc altíssim que s'ha de manejar amb criteris tècnics. Uns paràmetres que han d'anar acompanyats d'uns millors protocols i d'una col·laboració real i efectiva entre els diferents nivells de l'Administració, en matèria de reconstrucció, però també a l'hora de fer front als efectes dels desastres», demanen. I reforcen: «Considerem que la cultura del pacte s'ha d'imposar en moments de crisi i emergència climàtica com els que vivim».
L'anàlisi de l'organisme consultor de la Generalitat Valenciana situa el focus en un altre greuge històric que ha patit la zona d'influència de València, en un dèficit envers altres grans àrees urbanes d'Europa. «La gestió de la catàstrofe posa de manifest la necessitat d'una entitat metropolitana per coordinar recursos entre València i la seua àrea, tan connectada i densament poblada», sostenen.
Un decàleg contra les gotes fredes
A partir d'aquestes premisses, proposen «reformular les polítiques urbanístiques i de construcció d'infraestructures, tot assumint els riscos reals i tangibles provocats pel canvi climàtic, no sols en zones inundables, sinó també en àrees costaneres afectades pels temporals». «No s'ha de construir en zona inundable per no repetir els errors del passat, ja que els fenòmens són naturals, però les conseqüències dels desastres, no», indiquen.
L'informe aposta per «evitar reconstruccions i construccions en domini públic hidràulic i maritimoterrestre amb alt risc, fer acompanyament econòmic des de les administracions a la ciutadania i empreses que hagen de reubicar els seus habitatges i negocis», així com «paralitzar de forma cautelar els desenvolupaments urbanístics de dubtós encaix territorial per analitzar la seua viabilitat, la majoria dels quals es concentrarà en la zona de la costa i en zones inundables».
El foment de la col·laboració entre administracions «per recuperar el nivell d'inversió en infraestructures hidràuliques anterior a la crisi del 2008» es conjuga amb el plantejament de «caminar cap a una disciplina urbanística real, amb mecanismes d'inspecció i sanció eficients que conduïsquen cap a un nou model d'ordenació del territori més segur, més resilient, sostenible i adaptat als nous reptes del canvi climàtic i a un major ús del transport públic, especialment en l'àrea metropolitana». Habilitar protocols d'alertes com els presents al Japó amb els terratrèmols i als Estats Units d'Amèrica amb els tornados s'inclouen en el decàleg de propostes de l'òrgan cultural.
La millora de la coordinació entre les administracions, la conscienciació pública dels riscos climàtics «sense catastrofismes», «crear corredors verds de canalització de l'aigua», «adequar les infraestructures hidràuliques a les noves necessitats», invertir en la creació d'energies renovables i «recuperar els espais naturals que abans servien com a esmorteïdors de les inundacions» són mesures que recomana l'organisme per a estar més preparats enfront de futures riuades. Tot un manual perquè la devastació, el dolor i les ferides de pròximes riuades siga el menor possible.