El fang i la devastació havien esborrat qualsevol somriure. Els ulls persistien vidriosos, els records de tota una vida s'amuntegaven despullats d'unes parets emmarronides i el dolor surava a cada cantonada, a cada cridada de mòbil i missatge de WhatsApp sense respondre. La dana del 29 d'octubre va engolir les il·lusions de milers i milers de valencians. Quasi 230 vides van ser segades per un torrent meteorològic d'irresponsabilitat institucional.
La riuada no sols va provocar el fet de tocar a mort dels campanars i els malsons quan el cel amenaçava aigua, sinó que també va destrossar el teixit productiu d'una zona marcada pel dinamisme industrial. Tots els sectors econòmics es van veure afectats per aquella barrancada infernal, i l'àmbit de les arts visuals no en fou aliè. «La dana d'octubre de 2024 va evidenciar l'alta vulnerabilitat d'estudis, tallers, magatzems i galeries, especialment aquells gestionats de manera independent o amb recursos limitats. La pèrdua d'obres, ferramentes i arxius va afectar directament la capacitat productiva i emocional de molts artistes», certifica el Consell Valencià de Cultura en un informe que va aprovar-se per unanimitat a principis d'aquesta setmana.
«Des del punt de vista de la restauració, es va identificar una carència notable de protocols adaptats als materials, suports i llenguatges de l'art contemporani. La urgència i precarietat de la intervenció immediata va complicar la conservació d'obres afectades per l'aigua, especialment en el cas d'aquelles presents en suports no tradicionals», introdueix un document que clama perquè en els futurs protocols l'art i, en general, la cultura estiga present. De fet, les veus del sector a les quals van entrevistar des del Consell Valencià de Cultura «coincidien en la dispersió o lentitud de la resposta institucional, així com en la falta de canals clars de comunicació amb les administracions».
La queixa més generalitzada radica en el fet que la Conselleria d'Educació i Cultura, encapçalada pel popular José Antonio Rovira, no va posar a disposició dels afectats «línies d'ajuda específiques» una vegada havia transcorregut la catàstrofe. Si els voluntaris van proporcionar ajuda i, fins i tot, menjar, aigua i medicaments als damnificats envers la resposta precària de les administracions, en el sector de l'art va destacar el paper de les xarxes professionals i associatives. «La coordinació informal entre artistes, gestores i associacions com ara l'Associació d'Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló va ser clau per a l'acompanyament, la visibilització de danys i l'articulació de primeres demandes», es remarca.
«Es va subratllar la necessitat de reforçar aquestes xarxes com a estructures de suport mutu i acció col·lectiva», incideixen. No debades «una necessitat reiterada va ser la de disposar d'espais compartits d'emmagatzematge i custòdia d'obres, assegurances, climatitzats i gestionats col·lectivament». «Aquests espais permetrien descentralitzar el risc, facilitar la logística de conservació i reforçar el teixit comunitari entre artistes i agents culturals», es complementa.
A banda de les pèrdues materials, se'n van donar altres de caràcter més sentimental. Entre aquells que van participar en les entrevistes per a l'elaboració de l'informe de l'òrgan consultiu de la Generalitat Valenciana, s'hi va fer referència «l'impacte emocional i simbòlic de veure desaparèixer processos de treball, obres úniques o espais construïts durant anys». «Es va reclamar major reconeixement públic del valor de la cultura en situacions d'emergència», es reafirma.
La cultura com a infraestructura crítica
Arran d'aquestes conclusions, l'organisme cultural planteja sis mesures urgents: «crear un protocol d'actuació cultural davant catàstrofes naturals»; «establir inventaris digitals i assegurances adaptades a la pràctica artística»; «incloure en el sector cultural en els plans municipals i autonòmics de protecció civil»; «dissenyar ajudes ràpides per a la recuperació d'espais i materials»; «fomentar la formació específica en restauració postemergència i resiliència artística», i «impulsar la creació d'infraestructures col·lectives per a emmagatzematge preventiu d'obres».
En cas de baixar al detall de cada proposta d'actuació de cara a futures riuades, el Consell Valencià de Cultura recomana «establir protocols específics per a artistes visuals en plans d'emergència locals i autonòmics», «impulsar ajudes d'emergència específiques per a agents culturals afectats per catàstrofes naturals» i «crear infraestructures públiques o concertades d'emmagatzematge col·lectiu protegit per a obres d'art, especialment per als qui treballen sense galeria o representació estable». «Realitzar documentació fotogràfica i inventaris actualitzats de les obres», és un altre dels consells.
La incorporació de tècnics especialitzats «en conservació contemporània en els equips de resposta a emergències culturals», «fomentar la contractació d'assegurances culturals col·lectives amb assessorament tècnic des de les associacions», «incloure representants del sector de les arts visuals en comissions de seguiment i avaluació d'ajudes per catàstrofes» i «promoure la digitalització d'arxius i la documentació d'obres com a mesura preventiva» complementa la llista d'accions.
«S'ha de reconèixer la cultura com a infraestructura crítica. No sols com a generadora de valor simbòlic i social, sinó com un bé comú que ha de ser protegit, planificat i cuidat abans, durant i després de qualsevol emergència», conclouen per exigir que la cultura no estiga absent dels futurs fulls de ruta d'emergència. O dit d'una altra manera: estiren les orelles el Consell per la seua actuació durant la postdana amb aquests sectors creatius.