Les grues i els paquets de rajoles mai han desaparegut del paisatge de la costa valenciana. És cert que l'esclat de la bombolla immobiliària i les restriccions instaurades pel Botànic van deixar com a un malson aquella etapa d'urbanisme desmesurat, però la voracitat insaciable de constructors, promotors i inversors s'ha mantingut present. Encara que fora de manera més limitada, no s'ha aturat la projecció de grans iniciatives urbanístiques que amenacen racons verges del litoral valencià, ni tampoc s'han deixat d'escoltar les sol·licituds per augmentar la porció de ciment a prop del mar, com va fer darrerament Roberto Centeno, gendre de l'emprenedor Juan Roig.
Mentre el Govern valencià del PP sembla anotar els cants de sirena d'algunes veus empresarials i ha emprès diverses actuacions legislatives per afavorir l'activitat urbanística al País Valencià, l'organització ecologista Greenpeace ha publicat aquest dimarts l'informe «Crisi a tota costa. Anàlisi de la situació del litoral davant dels riscos de l'emergència climàtica». El document llança un SOS sobre l'estat de la costa valenciana, així com un avís sobre l'impacte de la febra del totxo i del retrocés experimentat per les platges a causa del canvi climàtic.
Amb 518 kilòmetres de costa i 356 catalogables com a platja, l'anàlisi de Greenpeace alerta de la «gran pressió turística i l'artificialització» que estan patint aquests espais arenosos. «Gairebé tres quartes parts de la línia de platja està urbanitzada, ocupant el primer lloc de litorals més urbanitzats», ressalten amb l'objectiu de desenvolupar la seua dissecció: «El 64,8% dels sorrals valencians han vist disminuir la seua extensió en la darrera dècada en encadenar esdeveniments meteorològics extrems cada cop més freqüents i intensos. El pas de la borrasca Glòria, el gener del 2020, va causar enormes danys a tot el front mediterrani, de nord a sud».
A la forta urbanització i els fenòmens meteorològics cada vegada més desbaratats a conseqüència de l'emergència climàtica global, «s'ha de sumar la concatenació d'onades de calor tant terrestres com marines que, des del 2023, se succeeixen sense descans i que van carregant d'energia la Mediterrània». «Aquest excés d'energia es topa amb barreres artificials i platges erosionades multiplicant els danys que causen els temporals», afirmen. I subratllen: «Les dades de pujada del nivell del mar són especialment greus per a aquest tram de costa. La NASA ha estimat que, després de Barcelona i el Golf de Cadis, la costa valenciana serà la més afectada».
«Si no es frenen les emissions de CO₂, per al 2030, la mar pujarà 12 centímetres al Golf de València, un fet que suposarà una pèrdua de 12 metres d'amplada de les platges», indiquen, per ampliar la seua radiografia per trams litorals del País Valencià: «Al tram comprès entre el Port de Castelló i el de Sagunt, els estudis duts a terme [...] mostren una reculada [...] que anirà des dels 58 metres de Nules fins als 21 del port de Sagunt». En el cas de la part de costa entre el Port de Sagunt i Dénia, a la Marina Alta, «el retrocés de les platges serà menor».
Platges minvants
Greenpeace alerta sobre la forta reducció de les platges del País Valencià: «El visor d'impactes i escenaris del canvi climàtic a la costa valenciana mostra que les platges centrals de la costa de Castelló i les platges de València són les més vulnerables als tres factors principals que afecten l'estabilitat de la costa: l'erosió, la pujada del nivell del mar i els esdeveniments meteorològics extrems». «El cas més especial és el litoral de l'Albufera, on les platges de Pinedo i del Saler ja han retrocedit entre 30 i 60 metres», avisen.
La disminució de les platges situades al sud de la capital valenciana estaria lligada a l'activitat del port de València, qui enllesteix una ampliació portuària que ha estat rebutjada per organitzacions veïnals, col·lectius ecologistes, experts independents i formacions ubicades a l'esquerra del PSOE. «Els dics d'abric del port de València han tingut una gran responsabilitat en la reculada de la línia de costa entre el port i el far de Cullera. La darrera ampliació projectada pel port està tenint una forta contestació social liderada per la Comissió Ciutat-Port», precisen.
«A la costa d'Alacant ja estan identificats els trams de costa que estan en situació de més risc enfront dels temporals: Guardamar, Santa Pola, el Pinet d'Elx, la platja de Sant Joan, la zona de les Marines i les Deveses a Dénia», completen el seu retrat, en el qual incorporen altres punts arenosos on atien la bandera roja: «L'impacte més gran pel que fa a la biodiversitat i a les zones de protecció especial es dona a la platja de Moncofa, que es veurà inundada en un termini de sis anys. En el cas de la Marjal de Peníscola, la inundació es produirà només als escenaris d'emissions més desfavorables».
L'informe no sols situa l'accent en les platges amenaçades per l'impacte de l'escalfament climàtic, sinó també és un clam d'auxili per als sis espais naturals del litoral que es trobarien en perill: el Prat de Cabanes-Torreblanca, l'Albufera, la Marjal de Pego-Oliva, les Salines de Santa-Pola, el Fondó d'Elx i les Salines de Torrevella i la Mata. «La seua supervivència és vital, ja que actuen com a amortidors dels temporals i de les inundacions provocades per les pluges intenses», recorden. «Des de Vinaròs fins a El Pilar de la Foradada passant per Nules, València, Sueca o Dénia, el Ministeri per a la Transició Ecològica té comptabilitzats fins a 166 quilòmetres i 37 àrees amb risc potencial significatiu d'inundació», agreguen.
«L'erosió i la pujada del nivell del mar representen greus amenaces per al litoral valencià. A l'escenari actual de ritme de pujada del nivell del mar i contaminació i segons el consens científic establert, diferents trams de la costa es veuran afectats per l'erosió i la pujada del nivell del mar», incideixen. I exemplifiquen: «Els punts més afectats en només sis anys seran: Moncofa, El Grau de Castelló, Nules, Xilxes, els Estanys d'Almenara, la Marjal dels Moros, Puçol, el Saler, l'Albufera, el Perellonet, el Perelló, Tavernes de la Valldigna, Gandia, la Marjal de Pego-Oliva, Santa Pola i Torrevella».
El retrocés dels espais arenosos posa en qüestió l'actual model turístic, un dels fonaments de l'economia valenciana. «La modalitat de sol i platja està amenaçada per la pèrdua del confort climàtic. L'augment de les nits tropicals —quan la temperatura no baixa dels 20 graus — la pujada de la temperatura de l'aigua del Mediterrani i l'increment en nombre i intensitat dels extrems atmosfèrics —onades de calor, pluges intenses, sequeres— són els reptes principals en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic en el turisme valencià», plantegen.
Frenesí urbanitzador
A pesar dels canvis meteorològics que afronta el litoral valencià i del seu impacte en la continuïtat del model de turisme de sol i platja, «res sembla frenar les ànsies urbanitzadores», segons denuncien des de l'organització ecologista. «Els plans de construcció continuen intentant omplir de ciment els pocs espais que queden sense urbanitzar. Algunes d'aquestes iniciatives han estat denunciades recentment davant la Comissió Europea i el Parlament Europeu», apunten.
L'informe qüestiona el PAI de la Torreta del Pirata de Godella (Horta), el PAI del Puig (Horta) o el PAI de la Serreta, a la Nucia (Marina Baixa), per la construcció de 3.800 habitatges a nou quilòmetres de la mar i amb «una declaració d'impacte ambiental caducada»; o el PAI Medina de Llíber (Marina Alta). Els ambientalistes també assenyalen els efectes de la iniciativa Ohai a Gandia (Safor) o del PAI de Cala Mosca d'Oriola (Baix Segura) per voler aixecar 2.000 habitatges en «un dels darrers trams sense urbanitzar de la costa alacantina».
Tot i la proliferació d'iniciatives urbanístiques, en alguns casos hereves de l'antiga etapa de vi i roses, Greenpeace posa el crit en el cel per «l'avantprojecte de llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana», al qual s'ha sumat un decret de simplificació administrativa que afavoreix encara més la construcció a tocar del litoral. «L'avantprojecte planteja acabar amb la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara romanien sense urbanitzar al litoral valencià», censuren.
«Aquesta desprotecció afectarà els plans urbanístics de Torreblanca Golf, Platja del Puig, Bega de Cullera, el Brosquil, Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que suposen la construcció de 18.000 nous habitatges al litoral valencià», denuncien, així com retrauen que la nova legislació que dissenya el Consell del PP «rebaixa de 1.000 a 500 metres la distància a la línia de costa de la construcció d'habitatges». Els ecologistes atien la bandera groga al litoral valencià.