La plaça de la Mare de Déu de València estava plena de gom a gom. No era cap allau de turistes delerosos de visitar els monuments i el centre històric de la capital valenciana, ni tampoc cap celebració encerclada en roig al calendari estiuenc. Com marca la tradició reivindicativa des d'aquell fatídic 29 d'octubre, quan una barrancada va engolir-se fins a 228 vides i va devastar la biografia de milers i milers de persones de les comarques valencianes, un riu de gent eixia al carrer aquest diumenge per reclamar la dimissió del president valencià Carlos Mazón, atrapat per la seua gestió de la dana.
L'endemà d'aquesta nova mobilització per demanar l'adeu del baró valencià del PP de la comandància de l'Administració valenciana i quan el calendari mostra més de vuit mesos d'ençà d'aquella terrible catàstrofe, el Govern valencià del PP ha presentat davant del conjunt dels agents socials, empresarials, acadèmics i civils del País Valencià el seu pla estrella de reconstrucció. Un full de ruta que ha tardat mesos i mesos a cuinar-se, quan era l'encàrrec principal fet al vicepresident Francisco José Gan Pampols, un antic militar que atresora una presència discreta al Consell.
«Han passat 244 dies des de la pitjor riuada que ha experimentat mai la nostra terra», ha encetat Mazón, que ha intentat vendre una primera fase de reconstrucció xifrada en poc menys de 2.400 milions d'euros i amb una compareixença sense preguntes. La seua intervenció ha estat una mena d'expiació de l'espasa de Dàmocles que l'assetja per la seua actuació en el dia D i, especialment, per les incògnites que encara planen sobre el seu comportament durant aquella vesprada terriblement mortal, concretament a l'Horta Sud.
El cap del Consell ha defensat que «no existeix en el món cap administració que compte amb les eines per modular, frenar o evitar que un episodi de pluges acabe polvoritzant rècords històrics de precipitació en una zona determinada i en un moment concret», així com ha insistit que en els darrers 10 anys, «s'han produït fins a 30 alertes roges per pluja, totes elles amb previsions equivalents o, fins i tot, pitjors que aquelles del 29 d'octubre». «Els efectes d'aquelles no són ni remotament comparables al que va ocórrer el 29 d'octubre», ha remarcat.
El relat del president ha versat sobre la impossibilitat d'haver comptat amb ferramentes de previsió, amb capacitat d'anticipació, a pesar que el mirall de la dana del Baix Segura. Tanmateix, i assumint les demandes d'algunes veus especialitzades des del primer moment de l'emergència, Mazón ha admès que cal preparar-se com si es tractara del Japó amb els terratrèmols. No debades ha anunciat la realització de simulacres d'inundacions a les escoles.
Amb el Japó com a exemple
Amb el propòsit de combinar la reconstrucció i la prevenció, ha surat per les línies principals del Pla Endavant, el full de ruta del Consell del PP per recuperar unes comarques encara allunyades de l'anterior normalitat. El comandant en cap dels valencians ha desglossat que una de les accions del document és la intervenció integral del barranc del Poio, per al qual se sol·licita «la jerarquització i identificació dels trams més perillosos que necessiten una neteja prioritària en funció del volum acumulat de restes vegetals, la proximitat a nuclis urbans o infraestructures sensibles i la capacitat de desguàs».
Ara bé, la novetat més cridanera d'aquest Pla Endavant és l'impuls de tancs de tempesta o parcs antiinundacions «per a gestionar grans volums d'aigua de pluja, reduint la sobrecàrrega en els sistemes de clavegueram i les depuradores». Junt amb aquesta mesura per esbombar aigua en cas de riuada, s'aposta per modificar la normativa de seguretat als edificis, establint com a obligatòria la instal·lació d'una bomba de buidatge automàtica com ocorre actualment amb els extintors.
Unes mesures que es complementen amb l'elaboració de protocols amb rutes d'evacuació verticals per a tots els edificis públics o privats, fixant camins d'eixida enfront d'inundacions a través d'escales internes o externes d'emergència que connecten amb cobertes o plantes segures. De fet, el Pla Endavant preveu sistemes automàtics d'elevació d'ascensors en cas d'emergència o mecanismes per al drenatge dels garatges en cas de fortes inundacions, com ha detallat el vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social, el militar a la reserva Francisco José Gan Pampols.
Apuntant cap a la responsabilitat dels organismes hidrològics i metrològics estatals, en coherència amb la narrativa desplegada des de fa mesos pel PP, Mazón ha instat als organismes competents «l'actualització completa d'infraestructures de monitoratge i el desplegament de sistemes d'alerta primerenca que atenga les característiques hidrològiques, geogràfiques o socioeconòmiques de cada conca i barranc». Encara més, ha plantejat executar un test d'estrès hidrològic i hidràulic per a cada conca o subconca, i una guia individualitzada de cada barranc per establir quan un determinat llindar de cabal pot comportar una situació de risc per als pobles del voltant.
«No pot haver-hi una gestió eficaç de les emergències sense bona informació», ha subratllat per reivindicar «un canvi en la normativa local, autonòmica i nacional perquè totes les agències que aporten informació pròpia no sols siguen responsables de traslladar les dades de la seua pròpia agència o entitat, sinó també d'interpretar per a la resta dels organismes quina projecció d'impacte tenen les seues dades en brut». «No n'hi pot haver prou amb aportar un número de volum de cabal en abstracte, sinó també si aquest nivell implica risc o no per a la vida», ha assenyalat per qüestionar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Agilitzar llicències urbanístiques i actes turístics
A la previsió d'accions per evitar el desabastiment de medicaments per a persones amb malalties cròniques, com ara mitjançant la implantació d'un sistema digital intel·ligent «per al seguiment proactiu de pacients crònics en risc alt, crònics, persones majors i embarassades en situacions d'emergència», Mazón ha proposat al Govern espanyol «la creació d'una empresa pública mixta, participada per la Generalitat i l'Estat, per a impulsar l'execució d'aquelles infraestructures hidràuliques necessàries per a la recuperació».
El comandant en cap dels valencians ha sol·licitat, fins i tot, el naixement d'una Agència Estatal de l'Aigua amb seu al territori valencià. La col·laboració de l'Administració estatal en aquest Pla s'albira imprescindible per a tirar-lo endavant. Dels 29.000 milions que costaria, 14.500 milions d'euros —si fa no fa la meitat del pressupost anual de la Generalitat Valenciana— serien injectats per l'executiu valencià i la resta hauria de ser sufragat per fons estatals.
La petició d'implicació financera i gestora del Govern espanyol —imprescindible per a desenvolupar 21 accions de les gairebé 340 que preveu el full de ruta, sense comptar les conjuntes entre diverses administracions— se suma a la defensa del turisme com a una via de recuperació econòmica. No debades una de les mesures del Pla és «dur a terme esdeveniments turístics, com ara fires i concerts, en els municipis afectats per la dana, incentivant l'assistència mitjançant els bons turístics».
L'altra gran pota —a banda del clàssic recurs dels crèdits blanets— és la construcció. Mazón ha advocat per afavorir la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament de sòl i construcció d'habitatges, mitjançant la constitució d'empreses mixtes participades per l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl i el sector privat. Una entesa que vindria acompanyada de «l'aplicació de procediments d'urgència en els expedients de llicències urbanístiques i ambientals municipals en les zones afectades per la dana». L'objectiu, segons el Pla Endavant, «és dotar als municipis d'eines àgils i segures que permeten accelerar les llicències vinculades a la reconstrucció».
Tota aquesta revisió urbanística, que es conjugaria amb la desprotecció de l'horta i la desregulació de la construcció a prop de costa que ha impulsat el Consell durant aquesta legislatura, s'hauria d'encaixar amb una altra modificació del pla d'acció territorial sobre la prevenció d'inundacions «per a incorporar criteris derivats de la dana, reorientant l'ordenació i planificació urbanística». Es tractaria d'integrar «normes de disseny resilient que disminuïsquen la vulnerabilitat enfront de futures inundacions i desastres».