L'eixida del sol a l'Horta Sud i la Ribera Alta, al centre del País Valencià, era la constatació de la tragèdia. Els pobles de la conca del Túria i de la conca del Xúquer, especialment aquells banyats per l'afluent Magre, inauguraven la jornada inundats, amb els cotxes amuntegats als carrers i amb la tensió encara al cos després d'una nit de nervis intensos per la desaparició d'amics i familiars, per saber que l'endemà de la tempesta seria un degoteig de xifres de persones que haurien perdut la vida. L'augment dels morts a cada actualització dels serveis d'emergències radiografiava l'abast d'una tragèdia inèdita. 92 morts és l'última dada esfereïdora que ha comunicat l'administració valenciana.
L'estampa era la desolació pel dol dels familiars, per la devastació per perdre-ho quasi tot, així com la de reguitzells de persones que retornaven per les carreteres a peu després d'estar atrapats a les vies o als polígons, d'haver esquivat el torrent de l'aigua desbordada dels rius de manera miraculosa. Aquesta DANA, encara sense nom, ha superat les xifres de la tràgica pantanada de Tous, a la Ribera Alta, i comptarà, malauradament, amb un capítol a la història més dramàtica del País Valencià. Com va fer-ho la inundació de la capital valenciana durant el terrible any 1957.
«Crec que va arribar tard l'avís del risc a la població», expressa Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant en conversa amb aquest setmanari. «Ara bé, cal reflexionar i analitzar perquè, en general, la població no sol fer cas a les alertes meteorològiques. Atesa les situacions dramàtiques que es donen, s'ha d'abordar aquesta problemàtica. Una opció seria canviar els mecanismes de les alertes meteorològiques i optar per colors més enèrgics, com ara una alerta negra perquè la gent tinga constància del risc que corre la seua vida, perquè siga conscient que no ha d'eixir al carrer», raona.
En aquesta actualització dels sistemes d'alerta, aquesta veu experta proposa imitar els sistemes que atresoren els nord-americans per estar a l'aguait de vents huracanats: «En aquest context de canvi climàtic i veient com aquests fenòmens meteorològics estan assolint una energia inusitada, caldrà activar sistemes d'alertes com aquells que tenen als Estats Units d'Amèrica amb els huracans. En aquests casos, la guàrdia nacional compta amb la potestat per traure't de casa en cas d'evacuació». «S'hauria d'activar als cossos i les forces de seguretat de l'Estat o, si més no, als agents de protecció civil perquè impedisquen la circulació de vehicles en els municipis, perquè tallen carreteres», proposa.
«Si no ho fem, la gent intenta prosseguir amb la seua vida quotidiana. L'avís meteorològic estava ben donat i crec que l'errada està en aquest punt», indica. Tanmateix, aplica més deures per millorar les tasques de prevenció de cara a futurs fenòmens meteorològics de possibilitats devastadores: «Els plans estan fets per a un context anterior al dels últims anys, l'any 2010, quan s'observa que el procés del canvi climàtic va més de pressa del que es pensava i provoca efectes intensos, especialment en la nostra zona mediterrània». «En conseqüència, hem d'adequar els nostres plans i els nostres protocols a aquesta nova realitat del canvi climàtic», ressalta.
La DANA que va ofegar la comarca del Baix Segura, a la frontera sud del País Valencià, va servir per a actualitzar aquesta mena de protocols en aquella zona. «Amb el Pla Vega RenHace, es van modernitzar tots els plans d'inundació i es va adaptar la modelització climàtica, encara que aquests sistemes requereixen una renovació i actualització cada una cert període d'anys, cada cinc anys o deu, en el seu extrem», exposa. «Caldrà actualitzar els plans de la gestió de l'emergència, i cal fer-ho a la nova realitat climàtica. Tanmateix, no és un problema exclusiu de la Comunitat Valenciana, sinó que és una qüestió pendent a tota Espanya», puntualitza.
L'actualització i adaptació de les guies d'emergència ha d'anar acompanyada, segons subratlla, d'una conscienciació més gran sobre el risc d'aquests fenòmens meteorològics. «Ens falta educació per al risc», apunta contundentment. «Està clar que a l'escola s'ha d'ensenyar matemàtiques, literatura o llengua, però és necessari introduir alguna matèria o algunes hores didàctiques a l'any per ensenyar als xavals com gestionar situacions de crisi o de risc d'aquestes característiques», sosté.
«En el cas de les persones més grans, s'haurien d'emprar els mitjans públics com ara les televisions. S'hauria de fer durant les èpoques de més risc, que en el cas valencià, és durant la tardor. Les televisions haurien d'explicar durant uns minuts com s'ha d'actuar en aquestes circumstàncies», complementa. I arredoneix: «La pedagogia, però, també s'ha de fer des de les xarxes socials». «Han de funcionar com a un mecanisme de prevenció», indica.
Els deures de les administracions en matèria de prevenció no s'esgoten amb aquestes propostes: «La resta de tasques pendents estan vinculades a l'estructura que tenim del territori, és a dir, amb la mala ordenació i les zones inundables que estan ocupades i no suporten aquest patró de precipitacions que s'està produint». «La manera de ploure a la zona mediterrània està canviant i aquesta modificació dels patrons de precipitacions comporten conseqüències. I, per tant, s'hi hem d'adaptar en la mesura del possible», defensa.
«S'ha de recordar una evidència molta dura: el negacionisme climàtic mata. Ignorar el que està passant amb les condicions climàtiques, intentar negar-ho i suprimir les lleis que afronten el canvi climàtic i contenen accions d'adaptació a la nova realitat climàtica té conseqüències», critica. I denuncia per a rematar: «Aquesta DANA és una evidència més de com el canvi climàtic està augmentant la intensitat dels fenòmens meteorològics a la zona mediterrània, quan la mar està cada vegada més càlida i transmet més energia».