L'estampa que ha deixat la DANA és devastadora. Els cotxes s'amunteguen pels carrers, el fang inunda les vies i els trastos de cada persona, els records de tota una vida, estan exposats a la intempèrie, desproveïts d'intimitat. El dol per la pèrdua de familiars i amics es conjuga amb l'impacte d'haver-se quedat sense res. Les cues per adquirir menjar són allargades i la reconstrucció, el retorn a l'anterior vida, sembla una autèntica quimera. Les escenes són de guerra, d'evocacions postbèl·liques, d'insuportable dolor. La DANA d'aquesta setmana ja deixa més de dos centenars de morts.
El malestar per la tragèdia és present, tot i que de conseqüències imprevisibles. Hi ha crítiques a les xarxes socials sobre la gestió desenvolupada pel Consell del PP, però l'enginyer forestal Ferran Dalmau, especialitzat en la prevenció d'inundacions i incendis, prefereix ser prudent: «Encara és prompte per a poder avaluar amb dades què ha fallat. Caldrà analitzar què ha passat a l'embassament de Forata, a Iàtova [a la comarca de la Foia de Bunyol]. És d'una dimensió tan gran la solsida d'aquesta DANA que s'haurà d'examinar amb calma». «El sistema s'ha vist desbordat. Hi havia més demanda que recursos disponibles», descriu.
«Això sí, han passat coses que no haurien d'haver ocorregut. Fa temps que avisem que episodis d'aquesta mena podien ocórrer», puntualitza. «Només que s'haguera activat l'alerta roja al matí, hi hauria molta gent que no hauria eixit de casa, que s'ho hauria pensat més d'una vegada. Moltíssima gent va anar-hi a treballar sense tenir coneixements del que podia passar», indica. I remarca: «Hi ha un problema de consciència situacional. Hem de ser conscients del context climàtic en el qual estem immersos. No debades, fa deu dies es va comunicar que les emissions globals han batut un nou rècord. Ens estem comportant que si volguérem que no hi haguera un endemà».
Un escenari de canvi climàtic que agreuja fenòmens tan nostrats al País Valencià com la gota freda. «L'atmosfera compta amb deu vegades més aigua que pot caure en forma de precipitacions que de normal. Aquest fet té a veure amb la temperatura del planeta, en estar un grau i poc per damunt de les condicions més estàndard. A causa d'aquest escalfament global, s'està evaporant molta aigua i aquesta aigua es manifesta en els processos meteorològics que hem vist aquests darrers dies», exposa. «En tres generacions, els humans hem consumit més energia que totes aquelles que ens han precedit. La quantitat d'energia que estem amollant a l'atmosfera té relació en l'agreujament dels fenòmens meteorològics», completa.
«S'ha menystingut la capacitat de fer mal d'aquesta DANA. Ara bé, cal fer una reflexió sobre la falta de conscienciació social del risc. O quants missatges has llegit de persones queixant-se que s'han despertat amb una alarma al mòbil? Quants comentaris has llegit de persones queixant-se de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) quan no s'ha materialitzat el risc que havien exposat? Hi ha un equilibri difícil entre alertar en excés a la població perquè no ho observe com una invasió a la seua intimitat. Però hem de ser conscients que la zona mediterrània afronta un futur complicat amb aquests fenòmens i aquests mecanismes són útils per prevenir», reflexiona.
L'adaptació al canvi climàtic, segons subratlla, és imprescindible. Una adequació que seria tant «a la prevenció de riscs laborals» com també «als models meteorològics». «S'ha de dir que en aquest escenari canviant de canvi climàtic, els models meteorològics també estan generant certa incertesa. Al final, la climatologia és estadística: si en el 70% d'ocasions, amb aquestes circumstàncies ha plogut, la probabilitat de pluja és del 70%. Cal començar a informar a la gent amb probabilitats i percentatges. L'administració ha de millorar la seua forma de comunicar-se amb la ciutadania. S'ha de tractar la informació en rigor, assenyalant quin és el percentatge perquè es complisca el risc», proposa per millorar l'impacte de les alertes meteorològiques.
«Cal tecnificar d'alguna manera la percepció social dels riscs ambientals. La gent ha de tenir la capacitat de veure què està ocorrent i tenir bagatge de mesures d'autoprotecció per si ocorre qualsevol cosa, com ara guardar aigua», insisteix. «Al Japó», explica com a exemple, «els xiquets poden desallotjar un col·legi en tres minuts». «Ens cal més cultura de la protecció civil. No preveure els riscos climàtics i menystenir la seua capacitat de materialitzar-se té conseqüències. El canvi climàtic canvia l'escala, l'extensió i la intensitat dels fenòmens meteorològics. Només cal comparar l'afecció de la pantanada del 1982 amb l'impacte d'aquesta DANA», argumenta.
L'enginyer forestal advoca per «preparar a les noves generacions de joves». «Si no s'aturen les emissions, afrontaran situacions com aquestes i han d'estar preparats», ressalta. «El canvi climàtic no és una creença, és un fet científic. I no és discutible. El negacionisme del canvi climàtic, per les conseqüències d'endarrerir les mesures urgents que necessitem, s'assembla al terrorisme. El dimarts, de fet, la gent va sentir terror», manifesta. És la paraula que defineix les escenes a les comarques i els municipis que han quedat desballestats per l'impacte d'aquesta DANA.
Una advertència a temps
Al contrari que la Generalitat Valenciana, l'enginyer forestal i director de l'empresa Medi XXI GSA va comunicar el dilluns a la nit als seus treballadors que no acudiren al seu lloc de treball. «Pel nostre àmbit d'actuació, la prevenció d'incendis i d'inundacions, emprem la meteorologia com a una ferramenta més del treball. I, per tant, ja vam veure que la situació podia ser complicada. Per això, vam aconsellar a totes les famílies de la nostra gent que es quedaren en casa, així com que transmeteren el missatge als seus cercles d'amistats i familiars», narra.
«Els vam dir que tingueren piles carregades i una bateria externa al màxim de la seua capacitat per si els telèfons es quedaven sense energia. Si et quedes sense bateria, et telefone i no me l'agafes, i no pots carregar-lo, i estic veient que hi ha morts, un sempre pensa en el pitjor escenari», apunta. «De fet, les estampes d'aquesta DANA van ser terribles amb persones pujades a la copa d'un arbre bregant per la seua vida. Són imatges molt dures», expressa encara en xoc per la devastació.