Cròniques del reggae

Sara Lugo: "Estem vivint un canvi digital a la música i el reggae no pot ser aliè"

Sara Lugo (Munich, 1987) és una de les revelacions europees del reggae. Amb només 30 anys, ha col·laborat amb bandes consagrades d'aquesta escena musical com ara Ganjaman, Jamaram –on tocava el seu germà--, Jahcoustix o Umbert Echo. De la mà d'aquest últim, en la seua condició de productor, ha iniciat una carrera en solitari en la qual ha mostrat la seua veu potent i sentimental, a la vegada, i la seua aposta per un reggae barrejat amb altres estils i gens al·lèrgic als prejudicis. EL TEMPS conversa amb ella en el Festivern, just després del tradicional concurs de paelles.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Com començares al món de la música?

-Tinc relació amb la música des de molt xicoteta, perquè la meua mare s'hi dedicava. Un dels meus germans, Tom, tenia una banda, Jamaram, que va començar l'any 2000 i acostumaven a fer mixs de reggae amb altres estils. Aquest fou el primer contacte que vaig tenir amb la música. En aquella època, anava a l'estudi on el meu germà tocava amb la banda. I arran d'aquesta influència, al cap de pocs anys vaig començar a endinsar-me en aquest món.

-Quina ha estat l'evolució des dels teus inicis fins a l'actualitat?

-Vaig iniciar-me tocant alguns instruments i fent música amb alguns amics. Tocava jam amb el teclat o amb la guitarra, per exemple. Després, de manera definitiva, em vaig centrar en el jam i vaig començar a improvisar, és a dir, a crear música d'aquest estil. Finalment, i junt amb el meu productor, vaig traure el primer àlbum. Aquest estil, tot i que amb noves idees, va quedar un poc més consolidat al meu segon disc. Ara estic amb el meu tercer treball, que és diferent dels altres dos perquè inclou molta més música en directe. Crec que evolucionar i aprendre és fonamental per créixer al món de la música, i tinc la sensació que és el que es visualitzarà en aquest àlbum.

-Per què et decidires per la música reggae?

Realment, el reggae va venir a mi per la banda del meu germà i pel meu productor, que ha gravat molts àlbums de música jam. De fet, fou un dels pioners en la música reggae. A més, al meu altre germà, Nathan, també li agradava molt aquest estil. Recorde que ell era el Dj a casa i tota l'estona estava sonant aquesta música. Per tant, podem dir que és una cosa natural en mi estimar la música reggae.

-Quins han estat els teus principals referents?

-A més dels meus germans, com ja us he dit, Bob Marley ha estat un dels majors referents per a mi. Però també altres, com ara Bonnie Willer o Cultura Profética, han tingut molta influència en mi. També tinc referents d'estils musicals diferents com poden ser Erika Badu, Alicia Keys, India Arie o Lauryn Hill.

-De fet, sols combinar distints estils musicals a les teues cançons.

-M'agrada incloure a les meues bases reggae el soul, una mica de pop, elements del jazz, també alguna cosa de R&B... Gaudisc molt combinar diferents estils.

-El reggae està condemnat a assumir la introducció de sons electrònics?

-Crec que les generacions actuals, en general, estan impregnant totalment el món de la música amb una visió molt més oberta de ment i augmentant molt la qualitat. I el reggae està obrint-se en molts sentits, incorporant distints estils a les seues cançons, com per exemple, l'electro. Pense que per estar en el top de la música t'has d'adaptar, no et pots tancar. El món digital està de moda, i per això al top música estan, per exemple, els mixs d'Skrillex, que ho està fent molt bé. La música està anant en aquesta direcció. Estem vivint una època de canvi digital i no hi pots fugir. Per aquest motiu, unir la música analògica i la música digital és el més natural que hi ha.

-Quines diferències té la indústria musical el teu país d'origen? Els músics reben ajuda de l'Estat?

-A Alemanya, és possible desenvolupar una carrera musical pel tu mateix, però l'Estat ajuda prou. Si presentes una proposta musical, pots rebre ajudes, però cal fer excessiva burocràcia per aconseguir-ho. Actualment, estic vivint a França i ofereixen molt més suport a la música. En general, les experiències que he tingut als països on he treballat ha estat positiva, ja que l'Estat ha ajudat prou a la indústria musical. Són conscients que és una part molt important d'un país.

-Que et sembla el panorama reggae espanyol?

-No estic massa familiaritzada amb el reggae espanyol, però conec al Sr. Wilson o Isseo&Dodosound, que tocaren al Festivern i em semblaren al·lucinants.

-Hi ha més presència de veus femenines al reggae que en altres estils?

-Actualment, les dones a la música reggae estan molt més presents que fa uns anys. Però, és cert, que hi ha encara molts més homes que dones. Així, que és una bona notícia veure com les dones estan agafant el poder, però no és fàcil. Necessites ser una dona forta per fer arribar el teu missatge.

-És la teua primera vegada al Festivern, que et sembla el festival? Et sorprèn que hi haja tants estils distints?

-M'estic sentint genial al Festivern, crec que he tingut una bona acollida. La idea que hi haja tanta varietat musical al cartell és genial, perquè així la gent pot decidir que li agrada i cadascú pot escoltar el que preferisca. No he viscut moltes experiències com aquesta en altres països, però aquesta combinació d'estils distints crea molt bona energia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.