Diu la dita política que l'elaboració d'uns pressupostos a qualsevol govern és una picabaralla entre el responsable de les finances i la resta dels membres del gabinet. El propietari de les claus de la caixa sovint és l'encarregat de posar bastons a les rodes, de frustrar les expectatives de despesa dels seus companys d'executiu. Una batalla que esdevé multidimensional quan un govern és de caràcter multicolor. En aquest cas, les hostilitats solen desencadenar-se entre els socis governamentals.
D'aquesta lògica política, a manera de llegenda rigorosa, no està exempta la Generalitat Valenciana. Quan el Consell ha estat ocupat per una sola formació o en el moment que s'han donat fórmules de bipartit o, fins i tot, tripartits, s'ha complert. Ara bé, els comandants de l'administració valenciana sempre s'han trobat amb un altre competidor a l'hora de dibuixar els comptes: la denominada com a conselleria del deute. Els valencians, no debades, acumulen una bola pesada de deute. Això sí, un informe de la Sindicatura de Comptes de l'any 2022 va estimar que el 80% del deute valencià —aleshores fregant els 42.000 milions d'euros— era il·legítim.
Arran d'aquests càlculs, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va trobar-se amb un dilema. Eren els temps anteriors a la dana, quan el dirigent del PP navegava per les aigües de la política valenciana com si es tractara d'un passeig en barca per l'Albufera, i els socialistes acceptaven dintre del seu pacte amb ERC per possibilitar la investidura del socialista Pedro Sánchez una condonació del deute. Es tractava de l'assumpció del 20% del deute contret per la Generalitat de Catalunya amb l'Estat espanyol. En termes absoluts, la mesura implicava un alleujament financer de prop de 15.000 milions d'euros.
L'acord entre el PSOE i els republicans no limitava aquest descàrrec financer al Govern català. En una jugada enverinada per a la resta d'executius territorials en mans del PP, com ara l'encapçalat al País Valencià per Mazón, el document rubricat entre socialdemòcrates i independentistes catalans obria la porta a la condonació del deute a la resta d'autonomies regulades pel règim comú de finançament. Una finestra d'oportunitat que aquest divendres Sánchez ha tornat a posar damunt de la taula en la conferència de presidents autonòmics celebrada a Santander. I, de retruc, ha reativat el dilema de Mazón sobre si acceptar una mesura beneficiosa per als valencians, però amb el segell d'un acord amb ERC i del líder del PSOE.
El cap del Govern espanyol ha anunciat que convocarà només arrancar l'any, al mes de gener, el Consell de Política Fiscal i Financera per impulsar que l'Estat assumisca l'endeutament dels territoris que es financen a través del sistema comú. Una mena de cafè per a tots d'una reivindicació que acumula anys i anys de vigor des del territori valencià, i que Catalunya —com habitualment ocorre en les negociacions de competències i de transferències monetàries— ha aconseguit no sols trencar el tabú per beneficiar-se'n, sinó perquè la resta d'autonomies també s'hi puguen sumar.
Encara que el president espanyol no ha precisat la dimensió de la quitança, qualsevol reducció de la llosa del deute suposaria un sospir per a l'esquifida caixa valenciana. No debades, el maltractament crònic que pateix el País Valencià per part de l'Estat crea un cercle pervers per a les finances valencianes: la Generalitat Valenciana, depauperada per unes transferències inferiors a les que li correspondrien per part de l'executiu estatal, es veu obligada a finançar-se mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica, un instrument auspiciat per l'administració estatal.
Sense reforma, no hi ha paradís
La proposta de la reestructuració del deute ha estat acollida positivament per Mazón, tot i que ha considerat que serà «un pegat» si no es produeix un canvi en el sistema de finançament autonòmic —amb el qual els valencians aporten com si foren rics quan la seua renda està per sota de la mitjana i se situen al furgó de cua de les transferències estatals— i s'aprova un fons transitori d'anivellament per compensar el País Valencià durant les negociacions del nou model. «Sánchez no s'ha compromès a res», l'ha acusat sobre l'establiment d'un full de ruta per eliminar l'infrafinançament que pateixen els habitants del territori valencià.
Sánchez ha acompanyat aquesta comunicació d'una proposta perquè es puga «acordar entre tots un nou model de finançament autonòmic que concilie la multilateralitat i la bilateralitat, blinde la solidaritat entre territoris i garantisca que totes les comunitats autònomes reben més recursos d'aquelles que perceben en l'actualitat». Un plantejament que xoca amb els continus intents per reformar un sistema caducat des del 2014 i que suposa una llast per als interessos valencians.
Arran, precisament, de la delicada situació econòmica del País Valencià per la devastadora dana, el líder del PSOE ha oferit als presidents de les comunitats autònomes una reconfiguració dels fons europeus de cohesió per atorgar una línia addicional d'ajuda als territoris assolats pel temporal. Així mateix, ha tractat de buscar una entesa per «blindar el caràcter públic i social dels habitatges finançats amb recursos públics», una reforma de la llei del sòl, el desenvolupament d'una política migratòria «responsable i solidària» i ha indicat que transferirà 223 milions d'euros extraordinaris a les autonomies perquè reforcen els seus sistemes sanitaris públics.
Solidaritat vs. «deslleialtat fiscal»
Amb els barons territorials del PP assenyalant el finançament singular aconseguit per Catalunya a través d'un pacte històric entre el PSC i ERC, el president català, el socialdemòcrata Salvador Illa, ha defensat que «el model de finançament de Catalunya és el de la solidaritat, en contraposició al model de la insolidaritat dels que practiquen deslleialtat fiscal», en referència alparadís fiscal de la Comunitat de Madrid, liderada per la trumpista Isabel Díaz Ayuso. Illa, qui ha ofert que la pròxima trobada de la conferència de presidents autonòmics tinga lloc a Barcelona, ha destacat enfront de les posicions influenciades per Vox dels dirigents conservadors en matèria migratòria que «Catalunya ha estat, és i vol continuar sent terra d'acollida». «Per convicció, elecció i necessitat», ha incidit.
«Estem presents i continuarem estant presents, ocupant el nostre lloc en aquells fòrums on calgui defensar els interessos de Catalunya, explicar el model de Catalunya i defensar el model d'Espanya que des de Catalunya plantegem: una Espanya plural i diversa», ha explicat el cap de l'executiu català, així com ha exposat el projecte d'habitatge públic que ha presentat la Generalitat de Catalunya, el qual inclou, entre altres mesures, «la construcció de 50.000 habitatges fins a l'any 2030» i la mobilització 4.400 milions d'euros en la present legislatura, 1.100 milions cada any.
Embarcada en un procés de separació política de l'extrema dreta Vox, la presidenta balear, la popular Marga Prohens, ha censurat «la nul·la voluntat» del cap del Govern espanyol per assolir «acords». «Sánchez volia complir amb el tràmit», ha assegurat, qui arribava a la conferència de presidents autonòmics amb una agenda escorada a la dreta: promoure una altra llei contra els okupes i derogar l'actual legislació en matèria d'habitatge, que permet imposar topalls als preus desorbitats dels lloguers a les zones tensades. «Ha estat una successió de monòlegs sense resposta», ha tancat per rematar la seua crítica contra el cap de l'executiu espanyol.