Al costat de la pista de Silla, punt de connexió de l'Horta Sud i València, la devastació de la dana encara és ben present. Els cotxes continuen amuntegats a les voreres i encastats als barrancs, així com les deixalles mostren l'impacte d'una barrancada i una riuada que ha arrasat tallers, fàbriques, empreses i magatzems. El temporal, de fet, va colpejar municipis de l'Horta Sud que no sols han actuat com a pati d'enrere de les infraestructures de València, sinó com acollidors de polígons industrials i un teixit empresarial que ha restat molt tocat.
Els efectes econòmics d'aquest temporal virulent ja són patents: el Consorci de Compensació d'Assegurances, no debades, ja ha registrat més del doble de reclamacions que en la dana del 2019, la qual va tindre com a víctima la comarca sovint oblidada del Baix Segura. En aquella ocasió, els danys van ascendir a 479,6 milions d'euros.
La Cambra de Comerç de València ha presentat aquest divendres una primera aproximació a l'esfereïdor colp que ha rebut l'economia valenciana amb aquest fenomen meteorològic desbocat. L'òrgan empresarial radiografia la magnitud de la bastonada per als 87 municipis damnificats, els quals representen quasi un terç de l'activitat econòmica de les comarques de València. De les 5.364 empreses afectades, 2.386 compten amb danys elevats, 1.271 amb un impacte moderat i 1.707 amb un baix. El 81% de les firmes industrials afectades són microempreses, és a dir, facturen per sota dels dos milions d'euros anuals.
Albal, Aldaia, Algemesí, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Guadassuar, Quart de Poblet, Xirivella, Alberic, Carlet, Alzira, Mislata, Polinyà del Xúquer, Loriguilla, Xiva, Forn d'Alcedo, Picanya i Sedaví són els pobles amb els polígons industrials amb una afectació «extrema o elevada», segons l'entitat empresarial. Ara bé, el colp més fort és per a Riba-roja del Túria (Camp de Túria), amb les zones industrials de l'Oliveral, Oliveral 2, sector 14, Casanova, Maria de Sant Antoni del Poio, Bassa i Mas de Baló damnificades, i l'Alcúdia, amb desperfectes als polígons de la Creu, Sector 10, Sector 13, Camí Reial i a l'indret de la Cooperativa Agrícola sector 15.
El drama de la zona zero
En els 24 municipis amb més afecció per les inundacions, la riuada ha trastocat prop de 2.400 empreses industrials i 2.888 naus i locals. Es tracta d'empreses que generen més de 7.000 milions d'euros anuals de facturació i donen ocupació a més de 30.000 persones. La població més castigada per nombre d'empreses i de locals és Aldaia, amb 267 i 320, respectivament. La medalla de plata l'ostenta Riba-roja del Túria amb 189 i 297, correlativament, i la tercera posició és per a Catarroja amb 197 i 228, respectivament. Les pèrdues per les tres primeres setmanes d'inactivitat a la zona zero són de 86,9 milions d'euros.
«En la zona afectada operen diferents clústers industrials, conformats majoritàriament per pimes, que exerceixen un paper fonamental en el creixement econòmic i en el desenvolupament social. Per tant, la parada d'activitat d'aquests clústers tindrà un impacte en el teixit empresarial de la província sense precedents», subratllen a l'informe. I amplien: «Els càlculs realitzats en aquest document, en els quals s'han incorporat també empreses del sector de la construcció i del transport, quantifiquen el dany directe de la dana en aproximadament en 4.500 milions d'euros».
Ara bé, el sotrac econòmic per a la resta de les poblacions no és poca cosa. En el cas dels 23 municipis amb un impacte moderat de la dana, la factura econòmica ascendeix a 1.725 milions d'euros, i pel que fa a les 24 viles que han afrontat aquesta catàstrofe amb una transcendència menor la patacada empresarial se situa en 827,3 milions d'euros. Tot un senyal dels efectes de la desfeta, fins i tot, en les zones menys castigades. «La catàstrofe fins al moment ha provocat un descens del valor afegit brut de 34,5 milions d'euros en la zona afectada», ressalten.
Al conjunt de les localitats més damnificades per la dana, hi ha 57 polígons industrials, «alguns tan importants com els de Riba-roja de Túria o Quart de Poblet, molt castigats per la DANA, on es troben algunes de les principals empreses industrials i el major centre logístic de la província de València i, fins i tot, d'Espanya». «És en aquests 24 municipis on s'ha produït els majors danys en les empreses industrials: 1.951 milions d'euros», quantifiquen des de la Cambra de Comerç de València. «En termes d'ocupació, el nombre de treballadors afectats en la indústria de la zona zero s'acostaria als 32.000 afiliats, xifra que suposa una cinquena part del conjunt de la província de València», complementen.
En aquest indret que s'ha endut la pitjor part del temporal, hi predominen «les empreses de productes metàl·lics, fusta i mobles i maquinària, si bé es caracteritzen per la seua reduïda grandària». «Així mateix, destaca la indústria agroalimentària i la indústria química i matèries plàstiques, on la grandària mitjana empresarial és major, la qual cosa els permet tindre un pulmó financer més gran per a reactivar més ràpidament l'activitat productiva», raonen des de l'entitat empresarial.
Una indústria escapçada
L'àmbit industrial amb un volum de devastació més gran és aquell que fabrica productes metàl·lics. Dels 1.210 milions d'euros estimats per a tota la zona afectada, el 70% correspon a les empreses situades en la zona zero. Aquests 24 municipis, a més, concentren més de la meitat dels danys estimats en una altra indústria castigada per la dana: la del sector de la fusta i el moble, amb uns danys xifrats en 316 milions d'euros. En el cas del sector dedicat a la fabricació de maquinària i aparells elèctrics, se li estima un impacte directe de 1.215 milions, si bé en la zona zero la seua incidència és reduïda, ja que només suposa un 7%.
«El clúster de l'automòbil també ha sigut un dels afectats per la catàstrofe, atès que si bé, la fàbrica de Ford no s'ha sigut afectada, sí que ho han sigut una part significativa dels seus proveïdors», remarquen a l'informe. El càstig directe en aquest àmbit empresarial abasta els 1.126 milions d'euros, dels quals 562 milions d'euros corresponen a la zona zero. L'anàlisi de la Cambra de Comerç de València apunta a un impacte negatiu de 2.189 milions d'euros a l'àmbit del transport i la logística, així com uns directes de 3.813 milions d'euros a la construcció.
En total, es calcula una factura per a la indústria de 4.503 milions i de 1.020 milions per al sector agrari, ateses les estimacions de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA). En el cas del comerç detallista, altres serveis i activitats urbanes, el sotrac assoleix els 1.789 milions d'euros. «Els danys directes en totes aquestes activitats econòmiques en els 87 municipis afectats s'eleva a 13.314 milions d'euros», rematen, al qual li sumen els sis milions d'euros que s'han perdut en inversió en actius materials. Les xifres d'un teixit empresarial escapçat per la dana.
Caiguda del consum
El cop econòmic, segons un informe publicat per CaixaBank Research sobre la despesa de les famílies de les zones afectades arran de l'ús de targetes de crèdit o la retirada d'efectiu, assenyala que el consum domèstic es va desplomar per sobre del 80% en les 15 poblacions més damnificades per la dana. Al comerç detallista, el descens va ser del 90% i al sector d'oci i hostaleria un 80%. Pel que fa a establiments de primera necessitat, la reducció va ser del 60%. En la resta de municipis sense tant d'impacte, la davallada fou molt menys pronunciada.