Des de l'arribada al govern de la coalició d'esquerres, l'infrafinançament del País Valencià s'ha endinsat, amb més força, en l'agenda política del Consell. Tant és així que, a banda de les nombroses crides del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i del seu equip per demanar un reajustament del model de finançament autonòmic, el passat 18 de novembre quasi totes les forces polítiques, sindicals, civils i empresarials del territori van clamar en favor d’un finançament just. Una protesta, però, que no va ser escoltada pel Govern espanyol, que encara no ha posat data a la revisió del model de finançament autonòmic. I que ha comportat que el Botànic plantege noves mobilitzacions.
PSPV, Compromís i Podem s’han posat d’acord per entregar un manifest en favor d’un finançament just, preludi de la manifestació del 18N, al Ministeri d’Hisenda i exigir una reunió amb el titular del departament, Cristóbal Montoro. La Confederació Empresarial Valenciana (CEV), tanmateix, s'ha desvinculat de la trobada.
La decisió de la patronal és producte de la reunió del passat dimecres amb la vicepresidenta del govern de l'Estat Espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Navarro va demanar a la vicepresidenta que mediara entre Montoro i els agents socials del País Valencià que han encapçalat la reivindicació en favor d’un finançamanet just, entre els quals es troba la mateixa la CEV.
Els sindicats també comparteixen la postura dels empresaris, un fet que deixa en solitari al Botànic. Amb l'argument de mantenir el bloc unit en una mateixa direcció, UGT ha indicat que no assistirà a la trobada. CCOO, amb tot, encara té dubtes. Ambdues centrals sindicals, al marge de l’acte del dia 13 a Madrid, sí que han plantejat celebrar més mobilitzacions.
Unes diferències entre el Botànic i els agents socials que poden resten força a l’entrega del manifest en un moment clau de la negociació per aconseguir una millora del model de finançament. Amb el president de Galícia, el popular Alberto Nuñez Feijoó, qüestionant els arguments del Consell, el consens social del País Valencià sobre aquesta reivindicació pot trobar-se erosionada per l’estratègia. Una debilitat que pot beneficiar a la resta d’autonomies amb interessos contraposats al País Valencià.