FINANÇAMENT

Finançament singular: un laberint que amenaça de ser un atzucac

El finançament singular de Catalunya ha estat la gran peça que ERC s'ha cobrat a canvi del suport a la investidura de Salvador Illa. L'assoliment d'aquesta proposta, tanmateix, requereix modificacions legislatives substancials impulsades des del Congrés dels Diputats. Sense elles, avisen els qui en saben, no seran viables, per molt que Marta Rovira afirmés que hi havia vies alternatives.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El PSC va reconquerir, dijous, la Generalitat de Catalunya. Feia catorze anys que un socialista no ocupava la màxima responsabilitat de Catalunya. El darrer fou José Montilla. L'encimbellament, tanmateix, no els ha sortit gratis. Entre els compromisos que els socialistes han adquirit amb Esquerra hi ha una proposta de finançament singular, que, sobre el paper, situarà el Principat amb un nivell d'autonomia fiscal inaudit.

És, a grans trets, el mateix esquema que en el seu diu Artur Mas va plantejar a Mariano Rajoy i que aquest va refusar enèrgicament: Catalunya recaptarà els seus impostos i només enviarà a la caixa comuna una quantitat que s'haurà de negociar en una comissió bilateral. Això significa, a la pràctica, la sortida del règim comú de què, fins ara, han participat totes les autonomies, amb l'excepció de Navarra i Euskadi, singularitzats des del mateix moment que es va dissenyar el model.

La meta rubricada pels socialistes catalans i Esquerra és, a primera vista, pristina. Molt més obtús és el camí per aconseguir-ho. Ara fa deu dies, la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que hi ha maneres de fer-ho, al marge de la reforma de la LOFCA (Llei Orgànica de Funcionament de les Comunitats Autònomes), opció contemplada en el document d'acord. Des d'aquelles declaracions, però, Esquerra no ha concretat quines podrien ser les vies alternatives.

Salvadr Illa saluda el seu predecessor, Pere Aragonés. 

Joan Ridao, president de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, n'és molt escèptic, però. El Departament d'Economia i Finances va encarregar a l'organisme que ell presideix que proposara l'encaix jurídic més adient per a la proposta de finançament singular. Des de l'Institut d'Estudis d'Autogovern estan convençuts que l'única via possible passa per una triple reforma: la de la LOFCA; la de la Llei de les Comunitats Autònomes (o cosa que és el mateix, la llargament cobejada reforma del finançament autonòmic); i la Llei de cessió de tributs a Catalunya. "Fora d'ací, no veig que hi haja marge de maniobra", avisa.

Per reformar la LOFCA és imprescindible la majoria absoluta.

Al capdavall, l'acord assolit per PSC i Esquerra beu del document sobre finançament singular que el Departament d'Economia i Hisenda va presentar a principis de la primavera passada. Aquest és molt clar a aquest respecte.

"Atés que difícilment es podria defensar que l'aplicació a Catalunya d'un model de finançament singular, basat en una cessió total de tributs estatals, no afectaria la delimitació de la competència financera de les comunitats autònomes i el marc general de tot el sistema tributari, cal concloure que (...) la disposició que incorpori el nou sistema de finançament a l'ordenament jurídic ha de ser una llei orgànica de modificació de la LOFCA", especifica el document dissenyat per la ja ex-consellera Natàlia Mas. I va, encara, una mica més enllà: "Aquesta conclusió implica descarar la viabilitat d'altres instruments normatius per configurar el règim de finançament singular per a Catalunya".

Aprovada l'any 1980, la LOFCA regula el sistema de finançament que regeix les comunitats autònomes. És a dir, estableix la bastida bàsica que determina com es la distribució de recursos entre administració central i autonòmica.

La LOFCA inclou al final del seu articulat un seguit de disposicions. La primera d'elles és la que estableix que Euskadi queda al marge d'aquest model i s'hi aplicarà, per contra, el sistema foral tradicional de concert econòmic. La segona disposició és la que situa Navarra fora del règim general i avala la legalitat del règim foral. "A primera vista, el més senzill seria reformar l'articulat actual per introduir una tercera addicional específica per a Catalunya", explica Ridao.

El primer obstacle que cal salvar és, precisament aquest. Perquè la LOFCA és una llei orgànica i l'article 81 de la Constitució estableix que qualsevol modificació en una llei d'aquestes característiques exigeix de majoria absoluta en el parlament. I si bé Pedro Sánchez ha pogut fer rodar la legislatura gràcies als partits que li donen suport, és improbabilíssim que això succeeixi en una matèria tan sensible. Almenys la Chunta i Compromís s'hi han mostrat contraris. Hi ha, igualment, socialistes obertament reticents a la idea que Catalunya isca del règim comú. Fins i tot a Sumar han emergit dissensions en aquesta matèria.

I amb tot, no hi hauria prou amb la reforma de la LOFCA, recalquen des de l'Institut d'Estudis d'Autogovern. Caldria, a més, negociar en el Consell de Política Fiscal i Financera, òrgan col·legiat on són representants tots els governs autonòmics, una reforma de la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes, vigent des de l'any 2009. Impulsada en el seu dia pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, fa tot just una dècada que va caducar, sense que ni el govern de Mariano Rajoy ni el de Pedro Sánchez n'hagen impulsat la seua actualització definitiva.

Es tracta, al capdavall, d'una reforma molt controvertida dins també de Partit Popular i PSOE, en la mesura que hi ha territoris governats per un mateix partit que tenen interessos molt dispars. Com en el cas de la LOFCA, el guirigall i el bloqueig està garantit.

"Pel que fa a la modificació de la Llei de Finançament, hi ha dues possibilitats -explica el document del Departament d'Economia i Hisenda-. En una primera opció, la modificació es circumscriuria al reconeixement de l'existència del nou règim de finançament o, si més no, es limitaria a un contingut més reduït en la mesura que la regulació detallada seria establerta per la LOFCA i la llei de cessió de tributs. Una altra opció seria modificar la llei per establir, de forma més minuciosa, el nou règim de finançament".

En últim lloc, caldria introduir les modificacions adients en la Llei de cessió de tributs a Catalunya, vigent des de 2010. Es tractaria de canvis "imprescindibles", segons el document elaborat pel departament de Natalia Mas. "Hi ha dues raons: d'una banda, per adequar el contingut de la disposició addicional setena de l'Estatut d'Autonomia a un nou règim de cessió de tributs; de l'altra, per establir l'abast i les condicions de la cessió".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.