INFRAESTRUCTURES

El temps de viatge en Euromed entre València i Barcelona es reduirà en mitja hora el 2019

La variant de doble via entre Vandellós i Tarragona entrarà en funcionament a principi de 2019. Eliminar aquest coll d’ampolla permetrà reduir en mitja hora el trajecte en Euromed entre Barcelona i València. La millora, però, és només un premi de consolació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

València i Barcelona estaran més a prop per ferrocarril l’any 2019; en concret, mig hora més a prop a través del servei d’Euromed. De l’actual viatge, que oscil·la entre 3 hores i 19 minuts i les 3 hores i 11 minuts, es passarà a un trajecte de dues hores i tres quarts aproximadament. Aquesta millora de temps serà possible gràcies a l’entrada en servei del tram ferroviari de doble via entre Vandellòs i Tarragona, que històricament ha actuat com un coll d’ampolla. «Hi haurà una reducció dels temps de viatge i una millora de la fiabilitat», segons Josep Vicent Boira, alt comissionat del Corredor Mediterrani durant la celebració del Fòrum Valencià del Corredor Mediterrani aquest dimarts a València.

El tram Vandellòs-Tarragona ha estat històricament el punt negre del corredor mediterrani. Era l’únic tram entre el País Valencià i Catalunya amb una sola via per a la circulació de combois en ambdues direccions, circumstància que limitava la circulació en actuar com un coll de botella. Després d’anys de reivindicació i espera, les obres per habilitar una segona via ja han finalitzat. En aquests moments resta el vist-i-plau definitiu de l’Agència de Seguretat Ferroviària, que dependrà dels trajectes en proves que es realitzen aquests dies. La previsió és que aquesta nova via, que millorarà la fluïdesa de tot el corredor mediterrani, puga entrar en funcionament a principis de 2019.

 

Aturats en el temps

Amb tot, la millora és relativa. No s’ha de perdre de vista que en l’actualitat el servei d’Euromed entre València i Barcelona es realitzava en un temps superior al que es necessitava quan aquest servei va ser inaugurat. L’any 1997 quan es va posar en marxa aquest servei, l’Euromed emprava dues hores i 55 minuts. Des d’aleshores, els temps s’havien dilatat fins arribar a les tres hores i quart actuals, una circumstància totalment anòmala tractant-se d’un tren que se suposava de velocitat alta. La falta d’inversions en el corredor mediterrani i sobretot en el trams més precaris - just en el moment en què a Espanya es confegia un sistema de connexions de les grans ciutats amb Madrid a través de l’AVE – n’eren la principal causa. El tram Vandellós-Tarragona n’era l’aneguet lleig. 

El fet de tractar-se d’un tram de via única obligava els combois a circular molt lentament – i en alguns ocasions fins i tot a aturar-se -, el que incrementava els temps. «Qualsevol mínima incidència en aquesta part del trajecte afecta tot el corredor», assegura Josep Vicent Boira. Els retards han esdevingut un problema endèmic. Amb tot i amb això, es tracta d’un dels trajectes més rendibles de Renfe. El 2016 el nombre de passatgers registrats fou de 1,3 milions i els ingressos assolits s’incrementaren fins als 40,6 milions d’euros.

Adif baralla la primera meitat de 2019 per l’entrada en funcionament d’aquest tram, que de moment disposarà d’ample de via ibèric, si bé la manera com s’ha construït hauria de permetre la seua ràpida reconversió a ample europeu. Aquest detall és important perquè l’aspiració del món econòmic i empresarial de Catalunya i el País Valencià passa perquè tot el corredor mediterrani siga en ample internacional. L’ample internacional és el que s’utilitza a tota Europa, mentre que l’ibèric només s’utilitza a la península ibèrica. L’aspiració a futur és que – tal i com marca la Unió Europea, que considera el corredor mediterrani un Eix Prioritari de Transports – tot aquest eix dispose d’ample europeu.

 

Pròxima parada: promesa

L’Euromed va entrar en funcionament el juny de 1997. El 1998 – el primer any complet de funcionament- va registrar 797.486 viatgers anuals, el que va generar 19,3 milions d’euros d’ingressos. La seua inauguració va tindre lloc cinc anys després de la inauguració de la línia AVE entre Madrid i Sevilla, amb motiu de la inauguració de l’Exposició Universal. Del que es tractava era de conectar la segona i la tercera ciutats més importants d’Espanya. En lloc d’estendre la xarxa d’AVE al litoral mediterrani, s’optà per un succedani. Es va renunciar a instal·lar l’alta velocitat -que permetia circular a 320 quilòmetres per hora- i es va optar per l’anomenada velocitat alta -això és, trens que circulen a una velocitat punta de 220 quilòmetres per hora-. Aquesta opció evitava haver de construir línies exclusives noves i resultava, per tant, molt més barata per a les arques publiques.

Des d’aleshores, totes les promeses de millora del servei s’han incomplit sistemàticament. Al poc de la inauguració, Renfe va prometre que el viatge es reduiria a dos hores i 35 minuts el desembre de 1998. I va anar més enllà: en una “tercera fase” que situaven en 2002 el trajecte entre la capital catalana i la valenciana se situaría en dues hores i 15 minuts, segons va dir el ministre Rafael Arias Salgado.

Aquest 2019, després de més de dues dècades de promeses, es desfarà un dels nucs que més han estrangulat el corredor mediterrani. Serà, però, un premi de consolació després d’anys d’espera.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.