La zona de la platja de l'Arenal de Borriana, a la comarca de la Plana Baixa, estava pendent de la seua renaturalització. L'antic equip de govern, integrat pel PSPV i Compromís, havia plantejat un projecte d'infraestructura verda en aquest enclavament estratègic de la vila, amb la idea de generar una àrea conformada per espais plens de vegetació, parc, recorreguts i indrets litorals per al gaudi de la gent. La iniciativa comptava, fins i tot, amb finançament europeu, provinent dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, sovint coneguts sota les sigles Feder.
El tomb polític al municipi, amb l'entrada d'un executiu bipartit del PP i l'extrema dreta Vox famós per la censura a revistes en la llengua pròpia del País Valencià i per la contractació de subscripcions de publicacions que incompleixen l'autoritat idiomàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha frenat aquesta idea de renaturalització de la zona. En lloc d'apostar del tot per estructurar un espai verd per a la gent en convivència i respecte per la naturalesa, els comandants conservadors i reaccionaris del consistori han decidit deixar una part del futur de l'indret en mans del totxo immobiliari.
«El projecte de l'Arenal compta amb més de 240.000 metres quadrats de litoral que porten cinquanta anys sense fer un pas cap endavant, i mitjançant la nova licitació es plantejarà un projecte que servisca de punta de llança per a aquesta nova indústria turística que ha d'emergir a Borriana», va explicar dies enrere Juan Canós, regidor d'Urbanisme, Obres Públiques i Projectes per la ultradreta Vox. L'objectiu del bipartit conformat pels populars i els ultraconservadors amb aquesta modificació del Pla General d'Ordenació Urbana en la zona de l'Arenal és «transformar urbanísticament la principal façana marítima i poder destinar una part del sòl a la construcció d'hotels i serveis de caràcter turístic».
El projecte, segons un equip de govern marcat per les polèmiques amb el segrest de publicacions en català, estarà fonamentat en «un equilibri entre el desenvolupament turístic que la ciutat necessita i la conservació de la riquesa mediambiental que suposa l'Arenal». La idea, d'entrada, és reservar el 90% dels terrenys de la zona per a infraestructura verda i el 10%, uns 240.000 metres quadrats, per a aixecar hotels i restaurants en aquesta àrea del litoral de Borriana.
La decisió urbanística del bipartit municipal de la ciutat de la Plana Baixa se suma a un altre projecte d'avanç del formigó en detriment de l'espai verge del litoral a Oriola, a la capital de la comarca del Baix Segura. La sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va resoldre a finals de novembre de manera favorable a la construcció de 2.200 habitatges a la denominada com a Cala Mosca, és a dir, a l'últim kilòmetre de costa intacta del terme oriolà.
Si l'anterior alcaldessa, la socialista Carolina Gracia, s'oposava al pla urbanístic, el nou batlle de la ciutat, el popular José Vegara, qui governa amb l'extrema dreta Vox i arrossega comptes pendents amb la justícia, no ha estat mai en contra del projecte. Encara més, va ser un equip municipal del PP el responsable d'aprovar aquesta actuació urbanística quan compartia executiu amb Ciutadans, partícip posteriorment d'una moció de censura que va desnonar als populars de la vara de comandament municipal per atorgar la presidència del consistori al PSPV.
«Model d'urbanisme sense control»
La reactivació d'iniciatives urbanístiques al País Valencià ha coincidit amb la intenció de la Generalitat Valenciana del PP i la ultradreta Vox que encapçala el popular Carlos Mazón, anunciada ja en les primeres setmanes d'inici del seu govern, de modificar la llei valenciana d'ordenació, del territori, urbanisme i paisatge. El propòsit del tàndem dels conservadors i els reaccionaris era introduir un mecanisme d'agilització de les llicències de construcció d'habitatges.
«Es tracta de complir amb el compromís d'acabar amb la burocràcia i proporcionar agilització administrativa, la qual cosa ajudarà a millorar l'oferta d'habitatge i la reactivació econòmica», va expressar Mazón en el seu moment, durant els primers compassos estiuencs de la legislatura. «El PP vol tornar al model de l'urbanisme sense control», va criticar María José Salvador, diputada del PSPV a les Corts Valencianes i exconsellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori entre 2015 i 2019, és a dir, en el primer mandat de segell botànic al País Valencià.
L'actual consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, la popular Salomé Pradas, va sumar un altre anunci que podia desregular l'urbanisme al territori valencià: una modificació del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Litoral, conegut per les sigles de Pativel. Sense especificar com quedaria les grans actuacions urbanístiques aturades pels tribunals, Pradas va insistir mesos enrere en «la redefinició del Pativel», un pla que, a parer seu, «va aprovar-se d'esquena a una bona part de la societat» i que era necessari canviar perquè «es fera compatible la protecció mediambiental i la sostenibilitat amb l'arribada d'inversions a la Comunitat Valenciana».
El Pativel, aprovat l'any 2018 pel bipartit valencià del PSPV i Compromís amb el suport parlamentari de Podem, ha servit per aturar, de moment, diferents desenvolupaments ubicats a la costa valenciana que implicarien la construcció de fins a 18.000 habitatges. Es tracta de programes d'actuació integrada, un instrument famós per les seues sigles PAI, les quals van tacar els titulars i els plens municipals durant els anys de vi i roses d'orgia immobiliària al País Valencià, previstos a Cullera (Ribera Baixa), Gandia (Safor), Torreblanca (Plana Alta), Oriola, Tavernes de la Valldigna (Safor) o al Puig (Horta).
Les maniobres legislatives del Consell de Mazón xoquen amb les 16 sentències que, segons va publicar eldiario.es, avalen la protecció del litoral valencià fixada pel Pativel, un instrument normatiu que també va ser ratificat en el seu moment per la justícia. La proposta del PP i Vox, a més, «envairia competències de l'Estat i acabarà suspesa pel Tribunal Constitucional», d'acord amb les paraules de la socialista Salvador, qui va criticar aquells moviments fent esment a una sentència del Tribunal Constitucional que va tombar una modificació legislativa semblant de la Xunta de Galícia del PP.
«El Consell ha d'explicar detalladament quin és el seu objectiu real amb aquesta nova legislació», va mostrar preocupació l'exconsellera del PSPV, encarregada de denunciar que «la dreta torne al seu model d'urbanisme salvatge, del qual sembla que no han aprés res». «El Pativel, avalat pel Tribunal Suprem, permet la protecció de l'últim tram del litoral després d'anys patint l'urbanisme salvatge del PP», va insistir en una compareixença a les Corts Valencianes efectuada a mitjan novembre.
Mentre el PP i l'extrema dreta Vox perfilen aquests canvis per, al seu criteri, «afavorir l'arribada d'inversions» i, segons l'oposició progressista, «desprotegir el litoral valencià», el Consell de Mazón va aprovar la passada setmana una modificació de la llei valenciana d'ordenació, del territori, urbanisme i paisatge per atreure projectes com va ser, en el seu moment, Port Mediterrani a través d'una reducció de la seua transparència. O dit d'una altra manera: suprimint l'obligatorietat d'una consulta prèvia, ja que la Generalitat Valenciana analitzarà cas per cas a partir d'aquest canvi legislatiu. Els primers passos que amenacen en un retorn d'aquell urbanisme descontrolat que va predominar abans de l'esclat del totxo del 2008.