La franja litoral valenciana fa temps que acumula poques taques verdes. La tonalitat predominant, d'ençà de l'orgia desenfrenada de la rajola, és el gris del ciment. Oriola, governada pel PP i l'extrema dreta Vox, és un exemple d'aquesta voracitat urbanística, de com el formigó s'ha imposat de manera aclaparadora a la vegetació i a les dunes. La capital de la comarca del Baix Segura, de fet, només comptava amb una zona verge, allunyada de les temptacions de l'edificació: Cala Mosca.
Els tribunals, però, van avalar mesos enrere la seua urbanització. A pesar dels intents de l'antiga Generalitat Valenciana d'esquerres, així com d'un consistori que va tenir un breu període de comandament progressista abans del seu retorn a mans dretanes en les eleccions municipals de l'any passat, la justícia va donar llum verd a una iniciativa que preveu aixecar 2.274 habitatges. Tot un retorn a l'època de la construcció, un déjà-vu d'etapes passades que també sobrevola a Borriana (Plana Baixa) i, més concretament, pel seu paratge de la platja de l'Arenal.
Aquesta reactivació del totxo a tocar de la costa valenciana, d'una pressió urbanística que va limitar-se durant l'etapa del Botànic arran de l'allau de projectes que sumaven fins a 18.000 habitatges a municipis com ara Cullera (Ribera Baixa), el Puig (Horta), Gandia (Safor), Torreblanca (Plana Alta) o Tavernes de la Valldigna (Safor), comptarà amb un esperó legislatiu des de la Generalitat Valenciana comandada pel PP i la ultradreta Vox. La conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, encapçalada per la popular Salomé Pradas, va aprovar a principis de juny l'avantprojecte de la nova llei de costes del País Valencià.
El text preliminar contempla la pràctica derogació de l'instrument que va promoure el Govern del Botànic per frenar l'apetit insaciable a tocar del mar, això és, el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral, conegut pel seu acrònim del Pativel. Aquest pla de segell progressista protegia més de 7.500 hectàrees amb la prohibició de construir en zones catalogades de sòl rústic o d'urbanitzable no programat. Amb la nova legislació que confecciona el Consell dirigit pel popular Carlos Mazón, els promotors tindran la facultat de desenvolupar sols no urbanitzables.
Com a exemple més cridaner, hi ha la possibilitat d'aixecar hotels fins a 200 metres de la mar. En el cas de promoure un ús residencial, la distància és de 500 metres. Aquests criteris rebaixen la protecció establerta per l'antic executiu progressista, ja que el Pativel només habilitava a una distància de 500 metres la construcció d'hotels amb encant i amb baixa ocupació de parcel·la i ambient rural o càmpings que atresoraren un certificat de sostenibilitat.
A l'avantprojecte de llei, la macroconselleria de Pradas defensa el canvi perquè el Pativel «no era la norma més adequada per a conferir seguretat jurídica i estabilitat a les activitats vinculades a la costa, ni tan sols a la seua protecció com a valor natural». «És més concorde per al compliment d'aquests objectius una norma amb rang de llei, així com que el seu desenvolupament, essencialment els Plans Territorials, es vehicule a través de normes reglamentàries que hagen de dictar-se a l'empara i en congruència amb aquests principis», recull l'esborrany.
La publicació d'aquest avantprojecte va provocar una pluja de crítiques per part de María José Salvador, portaveu adjunta del PSPV a les Corts Valencianes i l'exconsellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori que va impulsar el Pativel. «Amb aquesta llei i de la mà Mazón, torna el PP de sempre. No estan en el costat correcte de la història com ho és preservar l'últim que quedava de costa. El seu negacionisme climàtic obri les portes, de nou, a la construcció en enclavaments amb valor paisatgístic i natural. És un retorn als temps de l'especulació urbanística», va advertir la dirigent de la formació socialdemòcrata.
«Desprotecció ambiental»
A l'ofensiva dialèctica dels socialistes en les Corts Valencianes contra l'esborrany de la normativa del gabinet de PP i Vox, s'ha sumat aquest cap de setmana la presentació d'al·legacions per part de Compromís. La coalició valencianista ho ha fet a través dels seus col·lectius d'Alacant, Gandia (Safor), Dénia (Marina Alta), Bellreguard (Safor), Sagunt (Camp de Morvedre), Meliana (Horta), Cullera (Ribera Baixa), Altea (Marina Baixa) i el Campello (Alacantí).
«La mal anomenada Llei de Protecció i Ordenació del Litoral presentada pel Consell de PP i Vox és una normativa arbitrària que desprotegeix el litoral i obri la porta a l'especulació urbanística», ha denunciat Paula Espinosa, diputada de Compromís a les Corts Valencianes. «El Pativel ja protegeix 7.500 hectàrees del nostre litoral i ha estat amplament avalat des del punt de vista jurídic. Fins i tot, pel Tribunal Suprem. No cola, per tant, que el govern de Mazón busque, com assegura, la seguretat jurídica. El Pativel ja estableix un marc conciliador amb l'activitat econòmica més habitual al litoral», ha contraposat.
A les al·legacions presentades per la coalició valenciana, es retrau que l'esborrany d'aquesta llei de Protecció i Ordenació del Litoral «està plagada d'ambigüitats i ni tan sols dota de seguretat jurídica als afectats per les limitacions». «La utilització del terme valor etnològic indubitat, en referència als nuclis costaners tradicionals, resulta excessivament difusa i provoca arbitrarietat a l'hora de determinar quins nuclis el tenen i quins no. Existeix el risc més que obvi d'aprofundir en la inseguretat jurídica i en la incertesa que pateixen les propietats ubicades en aquests indrets, generant un perjudici encara major», ha subratllat Espinosa.
L'avantprojecte de la nova llei de costes del Govern valencià de conservadors i reaccionaris ha estat assenyalada, a més, per la seua semblança a la normativa impulsada en 2023 per la Xunta de Galícia. «Es trasllada de manera literal part de l'articulat a la norma valenciana. Amb una simple lectura comparativa, aflora la similitud. Fins i tot, es contradiu amb els mateixos arguments de la llei. És significatiu, per exemple, que la zonificació de sòl que es proposa siga íntegrament coincident amb la normativa gallega, tot i haver remarcat que la costa valenciana i la Cantàbrica o Atlàntica no en tenen res a veure», ha exposat la diputada valencianista.
«La normativa vigent, aquella que es pretén derogar amb aquesta proposta, sí que parteix, de manera argumentada tècnicament i científica, d'aquesta singularitat valenciana, ja que analitza el territori de manera integrada i el dota d'una regulació d'acord amb la realitat socioeconòmica, territorial i mediambiental valenciana», ha indicat com a preludi per atacar l'avantprojecte per «obviar l'adaptació al canvi climàtic». «Sembla únicament i en exclusiva redactada per trobar un encaix més laxe a l'activitat econòmica i a la propietat privada en detriment de la protecció del nostre litoral», ha disparat dialectalment.
Hotels a 200 metres del mar
La diana de les al·legacions dels valencianistes, però, està en la presumpta vulneració del principi de no regressió ambiental. «Un dels punts més controvertits de l'avantprojecte és la modificació que planteja sobre els usos del sòl no urbanitzable que ocupa la franja litoral i que vulneraria el principi de no regressió ambiental. Les conseqüències concretes que es deriven de l'aplicació directa i prevalent d'aquesta llei establerta tant en la disposició transitòria segona com en la disposició transitòria tercera impliquen un clar retrocés respecte dels nivells de protecció assolits amb anterioritat i vigents actualment», adverteixen des de Compromís.
«La nova normativa recull la possibilitat de desenvolupar usos residencials a partir de 500 metres i hotelers a partir de 200 metres en espais on actualment no ho està permès», concreten des de la coalició valenciana. «Aquesta llei no protegeix les nostres costes, ni tampoc busca les ferramentes per aturar la seua degradació. Al contrari, és contrària a l'esperit del Pativel, ja que desfà tota la normativa que va impulsar el govern del Botànic en un esforç per adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic», ha rematat Espinosa. L'ombra del totxo torna a sobrevolar la degradada i urbanitzada costa valenciana.