Fa unes setmanes, el poblat marítim de Nules va celebrar la quarta edició de Casetes Obertes. Hi havia programades diverses activitats: una exposició de fotografies per invitar a la reflexió en una casa que data de principis del segle XX on hi hagué trinxeres durant la Guerra Civil; una visita guiada; una mostra per commemorar els deu anys dels Farolets...
La iniciativa va nàixer fa tres anys impulsada per la plataforma ciutadana Platges de Nules amb el propòsit d’evidenciar el valor patrimonial que atresoren el rengle de casetes que hi ha en la primera línia de costa. Són habitatges d’una sola planta, senzills, amb unes terrasses que tenen una panoràmica privilegiada del Mediterrani. Un nucli excepcional que, tanmateix, té l’espasa de Dàmocles de la demolició a sobre seu, per trobar-se dins del que la Demarcació de Costes considera domini marítim públic terrestre.
No és l’única amenaça que tenen a sobre. L’altra és la progressiva regressió de la platja derivada de l’impacte de l’ampliació del port de Borriana, que ha provocat que, a cada nou temporal, l’aigua s’aproxime més i més a les casetes. Calculen que, en els darrers noranta anys, ha desaparegut una proporció de platja equivalent a vint-i-set camps de futbol com el de Mestalla. En la ment de tots ells hi ha l’estampa dantesca que va deixar el temporal Gloria, quan l’aigua s’endinsà poblat endins i amarà l’interior de diverses casetes.
“Es tracta d’una façana marítima històrica que ha configurat una forma de viure”, explica Santiago Carreguí, un dels impulsors de Platges de Nules. Moltes de les construccions, de fet, són centenàries. “Qualsevol legislació hauria de tindre en compte el Conveni Europeu del Paisatge, que estableix la necessitat de protegir i regenerar el patrimoni cultural i natural d’Europa”, recorden des d’aquest col·lectiu ciutadà.
En tot cas, a l’edició de Casetes Obertes el veïnat d’aquest poblat marítim arriba amb un cert alleujament, després que fa unessetmanes s’iniciara a les Corts la tramitació de la Llei de costes valenciana, que preveu protegir els “nuclis costaners tradicionals amb valor etnogràfic”. Això, en principi, hauria de ser una salvaguarda per a poblats marítims com el de Nules i altres, com ara, Almenara, Moncofa o Torre la Sal, a Cabanes. És la taula de salvació a la qual Platges de Nules vol aferrar-se.
La Llei de costes valenciana és una de les iniciatives amb què el govern de Carlos Mazón vol començar a redefinir l’ordenació del territori al País Valencià. L’altra és el Decret llei de simplificació administrativa aprovat setmanes enrere a les Corts. Es tracta d’un document legislatiu de 187 pàgines, més de 120 articles amb què, en teoria, es pretén «facilitar l’accés i l’exercici d’activitats productives, atraure inversions, simplificar tràmits i canviar la cultura administrativa per fer-la més àgil, accessible i proactiva cap a empreses i ciutadania». Modifica 29 lleis, 37 decrets, vuit ordres i més de 500 articles actualment vigents.
Viaranys legislatius
En realitat, el Decret llei de simplificació administrativa és també el viarany amb què el govern de Carlos Mazón vol marcar la pauta de la gestió del territori ara que la dreta torna a governar el País Valencià. Tant la Llei de costes com el Decret llei de simplificació administrativa són l’esquelet sobre el qual el PP vol bastir el seu model.
Si el Botànic va haver de dedicar la primera legislatura a posar ordre i aplicar limitacions a la disbauxa urbanística, el primer govern Mazón està repetint algunes de les fórmules que dugueren el País Valencià a la borratxera del totxo. Amb l’afegit que a la pressió que en el passat exercí l’activitat immobiliària, cal sumar, ara, la proliferació de grans plantes fotovoltaiques que, amb l’excusa de la transició energètica, amenacen a assolar el paisatge i l’activitat primària en zones com la Plana Alta, els Serrans o el Vinalopó.
Els partits de l’oposició ja han posat el crit en el cel. “És un retorn a l’urbanisme depredador de sempre”, adverteix María José Salvador, diputada del PSPV-PSOE, que fou, en el primer Botànic, consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Per a Paula Espinosa, diputada de Compromís, “assistim a un retrocés als temps de la bombolla immobiliària. S’està posant el territori al servei exclusivament de l’interès privat”. Les promeses que han fet al veïnat dels poblats marítims històrics, asseguren, són paper mullat, en la mesura que és el Ministeri de Medi Ambient el que té les competències en aquesta matèria.
Fins i tot la diputada de Vox, Ana Vega, en el primer Ple de les Corts després del divorci en el si del Consell, va qualificar el Decret llei simplificació administrativa d’esperó per alimentar “l’urbanisme salvatge”. La formació d’ultradreta, de fet, ha maniobrat al parlament valencià perquè es tramite com un projecte de llei i no com un decret, cosa que, d’una banda, demorarà la seua tramitació, i, de l’altra, permetrà la presentació d’esmenes. Una pedra en la sabata de Mazón, que esperava un camí planer per a una iniciativa en què havia dipositat moltes expectatives.
Un nou esquelet
Les noves normatives signifiquen, a la pràctica, la voladura del Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (Pativel), un marc legislatiu aprovat el 2017 —i avalat pels tribunals després de diversos litigis— amb què el Botànic pretenia aturar la barra lliure imperant en les zones litorals. El Pativel, de fet, protegia del ciment 7.500 hectàrees de la primera línia costanera en catalogar aquesta superfície com a sòl rústic o urbanitzable no programat. Ara, la Llei de costes introdueix una modificació legislativa per la qual s’obre la porta a construir hotels a 200 metres de la costa.
La Llei de costes valenciana, a més, planteja la creació de la figura dels usos de plans de costa, que, a la pràctica, obre la porta a redefinir els usos en les àrees que fins ara eren no urbanitzables. “Ara s’aposta perquè els ajuntaments, a la carta, decidisquen quin ús donar a zones que fins ara estaven protegides —explica María José Salvador—. Assistim a una mena de desregulació de l’espai”.
El Pativel, de fet, prohibia de forma expressa la construcció en els primers 500 metres. Entre els 500 i els 1.000 metres permetia càmpings amb certificat de sostenibilitat i hotels només amb determinats condicionants d’ocupació de sòl i integració del paisatge. “Ara, per contra, no defineix de quines característiques han de ser aquests usos terciaris, amb la qual cosa igual es pot construir un hotelet amb encant que un Gran Hotel Bali”, diu Salvador, en referència a l’establiment de Benidorm.
“Aquesta Llei no protegeix les nostres costes, ni tampoc habilita les ferramentes per aturar la degradació. Al contrari, és una porta oberta al retorn de l’especulació”, lamenta Paula Espinosa, de la coalició Compromís, que lamenta que en els articles del text les referències al canvi climàtic són “molt vagues” i s’obvien moltes de les normatives que, en aquesta matèria, ha aprovat la Unió Europea.
Un clau reblat
El que fa el Decret llei de simplificació administrativa és, en tot cas, apuntalar aquesta visió desreguladora. En primer lloc, perquè autoesmena la Llei de costes. Diu literalment que “els hotelers terciaris no podran emplaçar-se a una distància inferior als 100 metres mesurats en projecció horitzontal des del límit interior de la ribera del mar terra endins”. És a dir, que, a la pràctica, resulta encara més permissiva que la Llei de costes, en permetre els usos terciaris hotelers a partir dels 100 metres.
La nova normativa, de fet, ha posat en alerta els ajuntaments que havien vist en el Pativel una ferramenta per preservar el seu territori verge de la depredació. “Amb aquesta norma es genera una inseguretat jurídica que no hi havia amb el Pativel, que havia estat avalada pel Tribunal Suprem”, assegura Paula Espinosa, de Compromís, la qual recalca, a més, el fet que la zonificació de sòl que es proposa siga íntegrament coincident amb la normativa gallega, tot i les diferències morfològiques i geogràfiques substancials entre el litoral mediterrani i la costa cantàbrica i atlàntica.
Des de Compromís també es critica l’escassa rellevància que es dona, en el text legal, als efectes del canvi climàtic sobre la costa. “La proposta justifica el seu punt de partida en la necessitat d’afavorir un major grau d’intensitat de l’activitat econòmica vinculada principalment al turisme, tot limitant-se a fer una nova regulació dels usos en la franja litoral i obviant de manera imprudent tant els efectes del canvi climàtic i les necessitats que se’n deriven, com que la pressió urbanística és un dels factors més determinants en la pèrdua de biodiversitat”, avisen des de la coalició valencianista.
La disbauxa que ve
Fora del que és l’àmbit estrictament costaner, el Decret de simplificació administrativa planteja molts altres elements tendents a col·locar una autopista a les inversions que tenen com a base del seu negoci la depredació del territori. Al capdavall, és aquest l’esperit amb què el govern del PP (abans de PP i Vox) ha aprovat la normativa: evitar al màxim els passos intermedis perquè, segons recull el mateix Decret llei, “un entorn administratiu complex i lent desincentiva la inversió”. “La millora i simplificació dels processos administratius permetran atraure més inversions, dinamitzar el mercat immobiliari i millorar l’accés a l’habitatge, tot contribuint d’aquesta manera al benestar general de la societat”, explicita el Decret llei, un mecanisme legislatiu que els governs tenen la potestat de plantejar en casos d’urgència i necessitat.
El Decret llei elimina, per exemple, l’obligació de tindre plans que fixen el creixement dels municipis, tal com dictava l’estratègia territorial. En relació amb les modificacions relatives a la tramitació d’instruments de planejament, amb l’aprovació del Decret llei, la consulta prèvia només serà necessària en cas de la redacció completa de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, dels plans d’acció territorial i el pla general.
És, en tot cas, en la qüestió de la implantació de plantes d’energia renovable on han saltat totes les alarmes. La regulació en aquesta matèria fou, de fet, una qüestió controvertida entre els socis de govern del segon Botànic. Socialistes i Compromís van mantindre postures divergents pel que fa als nivells de protecció del territori. Cal tenir en compte que les autonomies tenen competències en les plantes de menys de 50 megawatts.
Insolació legislativa
Les divergències de fa uns anys, tanmateix, empal·lideixen en comparació amb l’aplanadora que, en aquesta matèria, vol aplicar ara el PP. “Han posat una autopista per a la depredació del territori. Totes les barreres han saltat pels aires”, assegura Mariano Tomàs, membre de la Plataforma No a la Mat, col·lectiu integrat en la Coordinadora per a la Ubicació Racional de les Energies Renovables. Els canvis són nombrosos i van tots en la línia d’aplanar el camí als promotors de plantes fotovoltaiques.
Una de les modificacions més significatives és la relacionada amb l’extensió d’aquestes infraestructures. Fins ara, la legislació establia que les centrals solars podien ocupar un màxim del 3% de la superfície de sòl no urbanitzable d’un municipi. Aquest percentatge puja ara, amb la nova normativa impulsada pel govern Mazón, al 10%. A la pràctica, això obre la porta al fet que les plaques solars siguen més grans i ocupen més territori.
El Decret llei de simplificació administrativa, en tot cas, obre la porta a superar aquest percentatge. En concret, diu: “en el supòsit que es compatibilitzen l’ús d’una central fotovoltaica amb l’activitat agrícola, la superfície que ocupe la central no computarà com a superfície ocupada, a efectes del límit del 10% anterior”. Podria succeir, per tant, que uns promotors adduïren que han plantat plantes aromàtiques per excedir la limitació.
La proposta del PP, però, encara va més enllà en establir que “el municipi que així ho decidisca, mitjançant acord plenari, podrà eximir-se del límit màxim del 10% d’ocupació del sòl”. A més, fixa que la limitació no s’aplicarà quan “així ho justifique motivadament la conselleria competent en matèria d’urbanisme i territori en la tramitació dels procediments corresponents a la declaració de projectes d’interès autonòmic i declaracions de projectes i àmbits com a prioritaris energètics”.
La normativa del Consell de Mazón autoritza l’ocupació del sòl no urbanitzable protegit per a les instal·lacions renovables. De fet, en cas de ser-hi contraris, els ajuntaments afectats hauran d’al·legar arguments urbanístics, territorials, sectorials o agrològics. Els consistoris, a més, no podran adoptar la suspensió general de tramitació de llicència, tal com estava previst fins ara en l’article 68 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i habitatge (TRLOTUP), com a salvaguarda que han utilitzat molts ajuntaments per aturar l’allau de presentació de projectes. La suspensió no evitava la tramitació dels projectes ja presentats, però n’evitava de nous.
El Decret llei també introdueix laxitud pel que fa a ubicació. Abans, s’exigia que la planta solar estiguera, almenys, a 500 metres de recursos paisatgístics de primer ordre, com ara els d’interès cultural, béns de rellevància local, monuments naturals i paisatges protegits. Ara, aquesta limitació desapareix, segons critiquen des de la Coordinadora per la Ubicació Raonable de les Energies Renovables. Així mateix, s’eliminen les restriccions i els criteris d’implantació sobre terrenys agrològics qualificats com d’alta o molt alta capacitat agrològica.
Així mateix, és molt més permissiu quant als terrenys inundables. Amb la legislació vigent fins ara no es podien ocupar zones que el Patricova (Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció de risc d’inundació) catalogava com a 1, 2, 3 i 4 pel seu risc d’inundació. Ara, en canvi, es pren com a referència el Sistema Nacional de Zones Inundables, que no té el nivell de detall que sí que tenia el Patricova.
A tot això encara cal afegir que el Decret llei modifica la Llei de transparència per eximir de la seua aplicació en els instruments de planificació territorial. És a dir, no es podrà saber si en la redacció d’un nou planejament urbanístic ha intervingut un grup de pressió. L’Advocacia de la Generalitat ha mostrat la disconformitat amb aquest punt. En tot cas, les llances estan en alt i els grups de l’oposició preveuen una allau d’esmenes a les Corts Valencianes. També els col·lectius en defensa del territori han començat a mobilitzar-se. De moment, ja han batejat la nova norma com el decret motoserra. La batalla ha començat.